2 de setembre del 2021

Dolomites: Piz Boè/Boespitze (3152) - Sas de Pordoi (2952)

Pujada al cim més alt del gruppo del Sella, Piz Boè/Boespitze, impressionant mole rocosa piramidal sobre l'altiplà que forma aquest massís del Sella. Des de passo Pordoi sembla una pujada interminable en mig d'imponents parets de roques que ronden els 3000 m., amb un camí recargolat en mig d'un pendent exigent. Un cop dalt, només queda atacar el cim, superant roques, trams equipats amb cable, ...fins la creu. I per no perdre l'ocasió d'un dels més espectaculars telefèrics dels Dolomites, la baixada la fem amb el funivia Sas Pordoi, de vertigen!!   

  

Ruta circular:  No caminant. Sí baixant amb el funivia.

Sortida i arribada:  Passo Pordoi

Temps total: 6h01'   Sense parades:  4h26'   Ritme: Moderat/Pausat.

Dificultat:  Fàcil superior - F+      Esforç: 1/5.

Distància:   8,92 km.             Desnivell:  +1219 m. / -514 m.

Alçada mínima:   2239 m.       Alçada màxima:  3152 m.

Cims:  Piz Boè (3152) i Sas de Pordoi (2952). 

Refugis:  Forcella Pordoi (2848), Capanna Piz Fassa (3152), Boè/Bambergerhütte (2873) i Maria (2952).

Saber que en els Dolomites...: A l'agrupació de cims rocosos que formen un massís, s'anomenen 'gruppo', així doncs, ens trobarem el gruppo del Sella, gruppo de Cir, ...  En el vessant nord (Trentino-Alto Adige - Süd Tirol) tots els nom dels pobles, cims, massissos,... estan nombrats en italià, alemany, ja que aquesta zona utilitza els dos idiomes, a més d'un tercer, l'autòcton: el ladí. En l'entrada posaré el nom en italià/alemany. 
En els vessants més al sud (Veneto) la influència de l'alemany no és tant gran i els noms dels pobles estan en italià i ladí.
Hi ha molts telefèrics o telecabines que pugen dels pobles a les estacions d'esquí, a aquest mitjà de transport se'ls anomena funivia. 
En tots els refugis serveixen dinars com si fossin restaurants, amb plats elaborats i d'exquisida cuina. Com no podia ser d'altre manera, la pasta és el plat per excel·lència.

De interès: Quart de quinze dies per les muntanyes dels Dolomites. 
Àmplies esplanades d'aparcament, en el passo Pordoi, i gratuït. 
Des de Selva Val Gardena/Wolkenstein in Gröden hi ha un servei regular d'autobusos fins dalt del passo Pordoi. També hi ha des de les poblacions d'Arabba i Canazei.
El Piz Boè/Boespitze és el punt més alt del gruppo del Sella.
Per pujar al cim, hi ha tres curts trams de cable, que es superen amb gran facilitat. Aquests estan sobretot quan hi ha neu o glaç.
Per baixar cap el refugi Boè/Bambergerhütte, també  hi ha un trams amb cable, exposat però de fàcil progressió (sense glaç), on baixarem en diagonal per una estreta lleixa rocosa exposada, fins a retrobar-nos amb el camí.   
Des del passo Pordoi (2239) arrenca un espectacular funivia, amb capacitat per a 65 persones, que supera en poc més de quatre minuts, un desnivell de gairebé 700 m. fins el punt més alt de la roca Sas de Pordoi (2952). Horari de 9:00 a les 17:00. Pots consultar en la web de Val di Fassa aquest i altres funivies. 
Utilitzarem tres itineraris diferents: el núm. 627 fins la bifurcació que porta al cim o al refugi Boè; el 638 des de la bifurcació fins el refugi Boè passant pel cim; i de tornada des del refugi Boè, seguim el núm 627 fins la forcella Pordoi i el 627A fins l'estació del funivia Sas Pordoi.
El cim del Piz Boè és el punt on conflueixen tres províncies i dues regions: Bolzano-Alto Adige, Trento o Trentino (aquestes dues pertanyen a la regió de Trentino-Alto Adige / SüdTirol) i Belluno (pertany a la regió del Veneto). 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions: Sabatilles lleugeres tipus trail, però sempre s'ha de saber l'estat del recorregut, on pot haver-hi glaç o neu dura en zones obagues, llavors recomanaria portar unes botes i material adient. Pals de tresc. Un impermeable o gore-tex i un polar o plomes, sempre és obligatori en els Dolomites, els canvis de temps són freqüents i imprevisibles.

Mapa: Kompass, 672-Dolomiten (mapa 2), escala 1:35.000. Consta de 4 mapes/8 fulls. Idioma: italià, alemany i anglès. 

Aproximació:  Des de Selva Val Gardena/Wolkenstein in Gröden, poble on estem allotjats, agafem la carretera SS242 direcció al Passo Sella/Sellajoch. Creuem la collada i iniciem el descens fins a una bifurcació. Aquí deixem de seguir la carretera SS242 que porta a Canazei per desviar-nos a l'esquerra, direcció al Passo Pordoi i Arabba per la carretera SR48. Dalt de la collada, trobem un seguit de botigues, restaurants, refugis, alberg, l'estació del funivia que puja al cim del Sas de Pordoi (2952) i unes grans esplanades on aparcar, gratuïtament, amb capacitat per molts vehicles, tan de turismes com d'autocaravanes. Punt d'inici.

Descripció:  Des del passo Pordoi (2239), vora l'estació del funivia i tot just al costat de l'escultura dedicada al ciclista italià Fausto Coppi, s'inicia l'ascensió. També trobem un pal indicador, amb l'itinerari 627-Piz Boè.

Inici del recorregut.
Després de pujar per una escala, es travessa per bon camí, uns lloms amb pastures verdes, abans de davallar cap a una petita depressió.

Curta davallada per creuar una depressió.
Iniciem la pujada, encara amb un desnivell moderat.

El camí s'obre pas entre pastures.
En apropar-nos a les primeres parets rocoses, el desnivell augmenta, el camí inicia un seguit de llargues llaçades, ara per terrenys més desfet.

 

El terreny es torna més aspre i pendent.
Per sobre, en silenci, els funivies fan els trajectes cap a l'estació Sas Pordoi. Alícia, que no es volia perdre ni la pujada ni la baixada en aquest funicular, estarà "volant".

Funivia en el cel.
Passem per un pas estret, on ja no es veu cap bri d'herba i tot son roques, pedres i sorra. Davant tenim la forcella Pordoi, encara força amunt.

Tenebrosa forcella Pordoi.
La pujada, amb un pendent encara més intens, ara és per un camí en ziga-zagues.

Camí serpentejant entre un desert de pedres i sorra.
En la part alta, a tocar de la gran paret rocosa, el camí gira a la dreta, fent un flanqueig d'aproximació cap a la vertical de la forcella o coll.

Flanquejant cap el darrer tram de pujada.
Enrere queda un preciós paisatge, itinerari per on hem pujat.

Al fons el passo Pordoi. I sembla que no hem pujat gaire!!
Després del tram de flanqueig, que ens dóna un xic de respir, iniciem la part més dreta, per un camí de ziga-zagues, en mig de la tartera. A mitja pujada, veurem unes agulles i un xic més amunt, apareix el refugi Forcella Pordoi.

Tram final de pujada a la forcella, vista enrere.

Arribant a la forcella Pordoi. Alícia en primera línia esperant-me.
Dalt de la forcella Pordoi (2848), 1h22', m'espera Alícia, que no fa gaire ha baixat des de l'estació del funivia Sas Pordoi (2952) fins la forcella Pordoi, en 15'.

Refugi Forcella Pordoi, situat en el mateix coll.
Al mig de la forcella hi ha un pal indicador d'itineraris. Es pot veure gran part del recorregut  i també l'esvelt Piz Boè/Boespitze, tot en un entorn rocós i àrid, desèrtic. 

Pal indicador de la forcella Pordoi.

Piz Boè, des de la forcella Pordoi.
Passada una curta i suau pujada, el camí davalla fins a una àmplia esplanada.

De camí cap el Piz Boè.
En l'esplanada, una cruïlla de camins amb un pal indicador, 1h32'. Aquí deixem de seguir el itinerari núm. 627, que marxa cap a l'esquerra, per continuar pel núm. 638, que trenca a la dreta, superant, per camí de llaçades, el desnivell fins dalt d'un replà. 

Cruïlla i pal indicador. Es segueix a la dreta per l'itinerari 638.
Dalt del replà, tenim a la vista un seguit de cims que formen l'altopiano (altiplà) Meisules, situat al nord del gruppo del Sella. El Piz Selva (2941), que es pot pujar per l'espectacular via ferrada Meisules des del vessant nord, piz Gralba (2972), piz Miara (2964), piz Beguz (2974), piz Rotic (2973) i Sas dai Ciamorces (2999). Tots es poden encadenar seguint la cresta sense cap dificultat tècnica, des del refugi Boè/Bambergerhütte.

Cims de l'altiplà Meisules, vessant nord del gruppo del Sella.
Es van alternant trams de pedres i grava amb ressalts de roca. Hi ha tres trams curts equipats amb cable, que es superen sense cap dificultat si el terreny no està glaçat! 

Els primers trams de pujada són sorrencs amb un camí força definit.

Més amunt, apareixen les pedres i roques, sempre amb força senyals a la vista.

Un dels trams equipat amb cable i ferros.

Part superior, on es pot divisar el refugi.
Des que es veu el cim, més aviat el refugi que hi ha en el cim, fins arribar-hi, queda una bona estona. Passar el tram més llarg de cable i una forta pujada final.

Tercer tram de cable, en la part alta, a tocar del cim.
Cim del Piz Boè/Boespitze (3152), 2h33'. Massificat de gent. Amb el refugi Capanna di Fassa i el roc cimer on està situada la creu... molt concentrat, sense gaire espai. 

Piz Boè / Boespitze (3152).
El dia, encara que solejat, presenta força núvols baixos i això ens tapa molt cims. 

Cap el vessant oest, els cims del gruppo Sassolungo/Langkofel i els cims anteriorment citats de l'altopiano Meisules.

Val Lasties, canó profund en mig de l'altiplà.
Cap el nord, en l'horitzó, sobresortint dels núvols, una cadena de cims força nevats, els Alps  de Ötztal (Alps Orientals). En la part més occidental, destaquen el Wildspize (3768) segona muntanya més alta d'Àustria, Kreuzerschneide (3677), Hinterer Brochkogel (3635), Hochvernagtspitze (3536), Firmisanschneide (3490), Schalfkogel (3537), Großel Ramolkogel (3549), Hoher First/Monte Principe (3405), Hinterer Seelenkogel/Cime delle Anime (3475), Granatenkogel/Monte dei Granati (3304), entre molts altres. Els cims amb noms italians són fronterers amb Àustria.

Al nord els cims austríacs.
I més cap a orient, en els Alps de Zillertal (Alps Orientals), els cims austríacs, destacant el Schrammacher (3410), Olperer (3476), Fubstein (3380) i els fronterers amb Itàlia: Hochferner/Gran Vedretta (3470), Hochfeiler/Gran Pilastro (3509) i molt més a prop, el piz Duleda (2909), segon cim més alt del gruppo Puez, en els Dolomites.

Cims fronterers amb Àustria.
En el vessant sud, els núvols amaguen els grans cims, com la Marmolada, Civetta, Monte Pelmo, Antelao, punta Sorapiss, gruppo della Tofana, ...entre molts d'altres. Una veritable llàstima!!

Iniciem la baixada pel vessant oposat. El camí, ben fressat, baixa decidit cap a un petit coll.

Vessant nord del cim, per on iniciem la baixada.
En el collet, Forces dai Ciamorces (3110), 2h39', és el punt on es bifurca el camí. Seguint el itinerari 672 es pot ascendir al cim del Piza de Lêch Dlacè (3009) i arribar fins al refugi Vallon. 
Nosaltres deixem aquest trencall per continuar per l'itinerari 638 cap el refugi Boè/bambergerhütte, sender que marxa a l'esquerra en baixada pronunciada.

Forces dai Ciamorces (3110), petit coll i bifurcació de camins.
Arribem a un tram perillós, vora el precipici, per on hem de baixar, 2h51'. Hi ha dos itineraris, els dos de similars dificultat. Encara ho agreuja més la presència de glaç i neu dura. Ens decidim pel tram de l'esquerra, on hi ha un cable de seguretat ben a la vista i sembla que menys neu.

Advertiment de camí perillós, inici del tram equipat amb cable.
La baixada és per sobre la roca. L'inici no planteja dificultat, però en arribar al canto es pot sentir el precipici sota els peus, moment de fer un gir i iniciar un flanqueig per una estreta lleixa exposada de roca. Si no es te problemes de vertigen, no hi ha cap dificultat en passar aquest punt, sempre ben agafats al cable.

Itinerari de la baixada pel tram equipat amb cable.
Arribem al punt on es tornen a unir els dos itineraris, amb un pal indicador. Un seguit de ziga-zagues per retornar a l'ample i còmode camí. Bona perspectiva del tram de cable per on hem baixat, amb la lleixa en diagonal rocosa ben definida.

Perspectiva més real de la baixada pel tram equipat amb cable des de dalt la paret de roca.
Tot comentant la baixada per la lleixa, admirem el magnífic entorn, amb alts cims i espectaculars agulles.

 

Entorns vora el refugi Boè.
Arribem al refugi Boè/Bambergerhütte (2873), 3h22'. Com en la resta de refugis, amb molta gent dinant en les àmplies terrasses.

Refugi Boè/Bambergerhütte (2873).
Canviem d'itinerari, ara seguim el núm. 627. Des del pal indicador que hem passat abans d'arribar al refugi, girem a la dreta. El primer objectiu és una gran fita de pedres, molt vistosa.

Iniciem la tornada.
Un cop dalt, vora la fita de pedres anomenada Rock Pile, se'ns obre un gran altiplà, desèrtic, per on discorre el camí. A banda esquerra, les grans parets i contraforts que formen el Piz Boè/Boespitze, on es pot observar el refugi Capanna di Fassa situat en el cim.

Sota els contraforts que formen el Piz Boè, amb el refugi i el cim a la vista.
Aquest tram no presenta grans desnivells. És el tram més monòton, només esquitxat per algunes vistes interessants, com el gran canó que forma la Val Lasties que trenca l'altiplà en dos o la forcella Pordoi amb el refugi i més amunt l'estació del funivia situada en el cim del Sas de Pordoi.

En bona part del recorregut tenim a la vista la forcella Pordoi i l'estació del funivia Sas de Pordoi.
Arribem a la cruïlla, on aquest matí hem girat per ascendir el cim. Continuant de front, després d'una curta pujada, arribem a la forcella Pordoi (2848), 4h06', i al refugi del mateix nom.

En comptes de baixar caminant i desfer el camí del matí fins el passo Pordoi, decidim baixar tots dos pel funivia. Així que cal seguir l'itinerari núm. 627A.
Una forta pujada per un camí força arranjat, ens fa guanyar alçada ràpidament, podent gaudir a vista d'ocell del refugi.

Deixem enrere el refugi Forcella Pordoi.
Passat el primer tram força dret, el pendent es modera en la part alta, superant una pala fins les immediacions de l'estació del funivia.

Darrer tram de pujada cap a l'estació del funivia Sas de Pordoi.
Ens desviem cap a la dreta vers l'estació, per arribar-nos a la creu que "corona" el cim Sas de Pordoi (2940), 4h24'.

NOTA: La creu no està situada en la part alta del cim, aquest lloc l'ocupa l'estació del funivia i un espectacular mirador (2952).  

Creu de Sas de Pordoi (2940) amb la Marmolada de fons.

Creu Sas de Pordoi (2940)
Grans vistes, retallades pels núvols. Cap el vessant sud, la imponent Marmolada i cap el vessant oest el quadrat i peculiar, per la forma, piz Ciavazes (2831) i el gruppo Sassolungo/Langkofel.

Des de la creu Sas de Pordoi, vessant nord-occidental, amb el gruppo Sassolungo de fons.
Una curta pujada ens porta fins al mirador i a les portes de l'estació del funivia, a 2952 m., 4h26', sobre una imponent paret de roca abocada al buit. En la mateixa estació també es troba el refugi Maria.

Abans de marxar, una última imatge del preciós paisatge que tenim davant nostre, des del mirador (2952). El cim de la Marmolada o Punta Penia (3343) envoltat per la glacera i el Gran Vernel (3210) són els més imponents d'aquest massís. Davant d'aquests i força més baixos, es situa el cim de Sas da Ciapel (2557) i del Col de Cuc (2563) situats sobre l'itinerari de Vièl dal Pan.

Espectacular vista des del mirador. Sense paraules!!
De la baixada amb el funivia? Uff!! Veure el precipici només sortir, des d'aquelles alçades, em va acollonir més que cap dels passos equipats del recorregut d'avui. Per sort, només van ser uns segons!!

Un cim relativament fàcil, ple d'emocions i grans vistes. Si es vol pujar a un tres mil en els Dolomites, aquest és una bona opció, tant caminant com amb el funivia.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!