25 de juliol de 2021

Agulla de Pondiellos (3011)

En l'extrem oriental del massís de les Argualas, hi ha aquesta esvelta agulla, a primer cop d'ull infranquejable, però que seguint una dreta canal i una estreta cresta, permet arribar al punt més alt. A l'oest, la imponent paret de roca del Garmo Negro, ens deixa sense vistes, en canvi, cap a la resta de vessants gaudim dels massissos més importants dels Pirineus: Frondella, Balaitous, Infiernos, Vignemale, Mont Perdut, La Munia, Posets i fins i tot, traient el cap a l'horitzó, l'Aneto. Un cim molt poc visitat però de gran volada!! inclòs en la zona 1-Balaitous-Infiernos de la guia dels 3000's del Pirineu.

 
Ruta circular: Sí, lineal. 

Sortida i arribada:  Baños de Panticosa.

Temps total: 8h49'    Sense parades:  6h48'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Poc Difícil - PD    Esforç: 2/5.

Distància:  9,42 km.        Desnivell:  +1382 m.

Alçada mínima:  1636 m.      Alçada màxima:  3011 m.

Cims:  Agulla de Pondiellos (3011).

De interès:  A Baños de Panticosa està el refugi Casa de Piedra.  
Aquest cim està catalogat com a Poc Difícil (PD), hi ha moltes grimpades, totes elles fàcils però amb forta pendent i precipici, no és necessària la corda. Jo rebaixaria la dificultat a Poc Difícil Inferior (PD-).

Acompanyants:  Solitari.

Recomanacions:  Pals de tresc, botes (hi ha molta roca), protecció solar, ulleres i barret. No anar persones amb vertigen ni no avesades a progressió per cresta o grimpades exposades.   

Mapa:  Editorial Alpina, Valle de Tena, Escala 1:40.000.

Aproximació: Sortint de Lleida, capital del Segrià i de la província, agafem l'autovia A-22, passem les poblacions de Binéfar, Montzó i Barbastro. S'acaba l'autovia i es segueix per la N-240 cap a Osca, sense entrar-hi, enllaçarem amb l'autovia A-23. Girem direcció Sabiñánigo. Un cop arribat a aquesta població, seguim per la N-260 fins a Biescas, on ens desviarem per la carretera A-136. Trobarem un trencall cap a Panticosa, per la carretera A-2606. Es passa la població, i segueix fins el final de carretera, a Baños de Panticosa. Hi ha molta zona per aparcar el vehicle.

Descripció:  A la vora del ibón de Panticosa, surt un camí que travessa el bosc i es dirigeix a les proximitats de la cascada de les Argualas. Abans d'arribar-hi, s'inicia una intensa pujada, passant per la font de la Laguna, 4'.

Font de la Laguna.
El pendent continua, realitzant un seguit de llargues llaçades, guanyant alçada ràpidament. Enseguida es pot gaudir de la zona dels balnearis de Panticosa, a vista d'ocell.
  
Baños de Panticosa, a mida que anem guanyant alçada.
Sense treva, les llaçades es converteixen in ziga-zagues, el pendent s'intensifica paral·lels al barranc de les Argualas.

En la part més alta, el pendent es suavitza, flanquejant per sobre el barranc de las Argualas i arribant a una zona planera, molt verda, la Mallata Baja, 34'.

Mallata Baja. Desviament cap a la dreta.
Hi ha una bifurcació en el camí. Segueixo cap a la dreta, on si ens fixem, hi ha pintades a diferents roques: "Infiernos" i "Garmo Negro".

Un petit tram de pendent suau em porta a una nova pujada, travessant un bosc, en un seguit de llaçades. De nou, les pastures verdes voltegen l'itinerari a seguir, recte cap a dalt. Molt a munt, es veu la mole rocosa del Garmo Negro i l'Agulla de Pondiellos.

Pujant cap a la Mallata Alta, amb el Garmo Negro, l'Agulla de Pondiellos i el pic de Pondiellos.
La senda és molt fressada, difícil de perdre, sempre amunt amb una intensa pendent, fins assolir la Mallata Alta, 1h01'.

Mallata Alta, amb els pics de les Argualas, Garmo Negro i l'Agulla de Pondiellos.
En una bifurcació del camí, puc optar seguir la ruta del Garmo Negro i després girar cap el coll o desviar-me cap a la dreta i pujar pel pedregam directe al coll.

Escullo aquesta darrere opció. Així, un camí molt sinuós, guanya alçada. Un cop dalt, es gira a l'esquerra, on apareixen el blocs de pedres.

Entre roques, seguint les fites.
Cal seguir les fites per avançar cap el coll, tot i que en petits trams, hi ha rastre de camí. No és necessari anar molt a prop de la paret rocosa, ja que així ens evitem anar pujant i baixant. Les fites van directes al coll, evitant els lloms més drets i escarpats.

En aquest tram de pujada hi ha diverses traces de fites, que fan dubtar del camí, a més de persones que aconsellen i fan variar el itinerari de 'les bones fites'.

L'Agulla de Pondiellos i a la dreta, el coll de Pondiellos.
L'Agulla de Pondiellos apareix imponent en front. Enrere, l'estètica serra de Tendeñera.

Cap el sud, la Serra de Tendeñera.
Les fites aniran girant cap a la dreta, per la via més suau, evitant una llengua de neu i deixant-me en el mateix coll de Pondiellos (2809), 3h15'.


Arribant al coll de Pondiellos (2809).
Després d'una pujada amb roques i més roques, a l'altre vessant del coll, els ibons de Pondiellos, els pics dels Infierno i més llunyà el Midi d'Ossau, m'alegren la vista.

Ibons de Pondiellos i el Midi d'Ossau en la llunyania.

Pics dels Infierno i Agulla i pics d'Arnales.
Després de reposar forces i mirar-me des del coll la dreta canal de pujada, inicio l'atac!

Un cop superada la tartera de pedres, arribo a l'entrada de la canal.

Des del coll, itinerari de pujada cap a l'Agulla de Pondiellos.
No cal dir que el pendent és important, però hi ha moltes roques per poder-me agafar i progressar sense cap problema.



Canal de Pujada.
Des de dalt de la canal, encara sembla més dreta!

La canal vista des de dalt, amb el coll de Pondiellos al fons.
Encara em queda un tram més de forta pujada, però fora de la canal. Tram amb molta terra i pedra solta, on s'ha d'anar amb molt de cura de no relliscar i no llençar pedres avall.

Passada la canal, aproximació a la cresta.
Ja puc veure el recorregut que em queda, amb el cim esperant-me.

Aproximació a la cresta, amb vistes al cim.
Les fites i el rastre de camí em porten cap a la cresta. En aquest primer tram és força còmode, no presenta cap dificultat. Des de la mateixa cresta, puc observar la diferència d'alçada entre l'Agulla de Pondiellos (3011) i el Garmo Negro (3051).

Des de la cresta, els cims de l'Agulla de Pondiellos i el Garmo Negro.
A meitat de cresta, desapareixen les fites i el rastre de camí. Veient la cresta molt desfeta, opto per baixar un xic i seguit uns metres per sota, tot flanquejant-la guanyant alçada lentament, per terreny més segur.

Progressió pel vessant sud, sota la cresta.
Més segur però no s'ha de baixar la guàrdia, ja que el precipici és aterrador!

Baños de Panticosa.
Abans d'arribar a les roques més clares, em decideixo a pujar per una de les canaletes, amb un seguit de grimpades per terreny descompost, sortint molt a prop del cim.
S'ha d'assolir la cresta abans d'arribar a les roques clares o grises, facilitarà l'ascens al cim. 

Darrer tram de cresta.
Continuant per la mateixa cresta, més ample, planera i curta, arribo al punt més alt de l'Agulla de Pondiellos (3011), 4h04'.

Cim de l'Agulla de Pondiellos (3011) amb el Garmo Negro darrere.

Agulla de Pondiellos (3011), darrere els pics dels Infierno.
Cim solitari, de col·leccionista, contrast amb el cim veí, el Garmo Negro, que en tot moment te visita. 

El Garmo Negro.
Molt a prop, en l'altre extrem del massís, el pic de las Argualas i el pic Algas SE.

Pic de les Argualas.
Mirant cap el nord, el massís de las Frondellas amb el Balaitous. I molt més a prop, els pics dels Infierno amb la seva marmolera, l'agulla i els pics d'Arnales.

Massís de les Frondella-Balaitous.

Pics dels Infierno-Argualas.
A l'oest, un infinit de massissos i cims emblemàtics:

El massís del Vignemale, amb els cims del Vignemale o Pique Longue, Clot de la Hount, Cerbillona, Montferrat, Gran Tapou i Milieu. 

Massís del Vignemale.
El massís del Mont Perdut, amb el Gran i Petit Astazou, pic de Marboré, Cilindro, Mont Perdut, pic d'Añisclo, Taillón i el Gabieto Nord i Sud.

Massís del Mont Perdut.
El massís del Néouvielle, amb el pic de Néouvielle, Trois Conseillers, el turó de Néouvielle i el Pic Long. 

Massís del Néouvielle.
El sector de La Munia, amb els cims del Robiñera, La Munia, Sierra Morena i Troumouse. Darrere d'aquesta serralada, el sector de Posets, amb el pic de Posets o Punta Llardana, pic de les Espadas, Pico Royo, les tuques de la Forqueta o Eriste. I encara darrere d'aquests cims, traient el cap entre tots ells, el cim de l'Aneto!!

Massissos de La Munia i Posets.
Des del cim, hi ha una perspectiva de tota la cresta per on he ascendit.

Des del cim, la cresta que baixa cap el coll de Pondiellos.
Des de l'Agulla de Pondiellos, baixa un fressat camí fins a l'esquerda o estret coll que el separa del Garmo Negro. Des d'aquí es pot realitzar l'ascens al cim veí, seguint les roques amb un color més fosc, amb una dificultat moderada i pendent força dret (molt menys del que sembla a primera vista des del cim de l'Agulla de Pondiellos), superant petites lleixes. Només començar està la part més tècnica, són els primers 6 metres amb un grau de II, per la roca més blanca i més bona. Un cop s'arriba a la roca fosca, la dificultat és menor, amb un parell de passos de II-, i la resta no passa de grau I, però s'ha d'anar amb compte amb la mala qualitat de la roca i en anar llençant pedres avall. (Informació extreta del blog 'Mendikat.net').  

És hora de baixar, tot i que estaria hores i més hores en aquest tranquil cim.

En comptes de baixar per la canaleta de pujada, segueixo un xic la cresta, fins a trobar una millor baixada, no tant dreta i sí més progressiva, flanquejant uns metres per sota la cresta.

Enrere queda el cim de l'Agulla de Pondiellos, ...de baixada.
En retrobar el rastre de camí i les fites, tot es torna més fàcil, fins el punt on s'inicia la baixada forta. El primer tram força trillat i relliscós i més avall la canal. És més farragós baixar-la que pujar-la!

Baixant cap a la canal.
Fins el coll de Pondiellos (2809), 4h49'.

Tartera prop del coll de Pondiellos.
En la baixada, aniré amb més vista de seguir les 'fites bones' i no perdre el nord. 

Baixant entre rastre de camí i roques.
I així és, he baixat per millor itinerari que el de pujada, a més de trobar marques vermelles i fites, que m'han portat a un petit bivac sota la roca, 5h33'.

Bivac.
Retrobada la senda de pujada, davallo pel sinuós camí direcció a la Mallata Alta, 6h06'.

Sinuós camí cap a la Mallata Alta.
Per bon camí, més còmode, en mig de prats verds, continuo la intensa baixada cap a la Mallata Baja.

Baixant cap a la Mallata Baja.
I des d'aquesta, desfent les innumerables corbes i llaçades que traça el camí, fins el ibón de Panticosa - Baños de Panticosa, 6h48', donant per acabat aquest ascens. 

Pots veure i descarregar el track a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

4 comentaris:

  1. Molt bona, podias haver fet el Garmo, son pocs minuts i, tal com expliques, es bastant "fàcil". 5 dies després estava jo per allà dalt, fent l'altra Agullla, la d'Arnales, tot i que jo no vaig ni veure el sol.
    saluu2

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel, la veritat és que tenia previst fer l'agulla i el Garmo, i si tot anava bé, aventurar-me fins l'Argualas. Havia sortit d'uns dolors al genoll que no podia doblegar-ho del tot bé, i arribant al coll vaig començar a notar molèsties. Al final, ja que estava a prop de l'agulla, la vaig fer i cap avall, no vaig voler arriscar-me en la pujada al Garmo. Una altra vegada serà!!

      Elimina
  2. Excelent crònica. Sens dubte em servirà de molt si un dia decideixo fer aquesta excursió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Artur, gràcies!!. Estic convençut que et servirà de molt, per que l'agulla l'acabaràs pujant, ...i tant!! I quan ho facis, m'agradaria que escrivissis quatre ratlles per saber com t'ha anat.

      Elimina

Gràcies pel comentari !!