Pic de la Serrera (2913) - Pic de la Cabaneta (2863) - Pic de l'Estanyó (2915)

Ens endinsem en el cor de la magnífica vall de Sorteny, envoltats de verdor, de flors multicolors, d'aiguamolls i torrenteres. Envoltats de grans cims, pugem al pic de la Serrera per la pala SO. Des d'aquí, continuem per la carena, a estones cresta o tartera, fins assolir els altres dos cims. Vistes infinites i inacabables. El retorn, no menys màgic que l'anada, baixant per la conca del riu de l'Estanyó fins l'aparcament, completant la circular de la vall, i assolint tots els cims, dos del llistat dels 100-Cims de la FEEC.

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Aparcament Canya de la Rabassa - vall de Sorteny.

Temps total:  9h43'   Sense parades:  8h07'   Ritme:  Pausat / Moderat (baixada)

Dificultat:  Fàcil - F     Esforç: 2/5.

Distància:   17,41 km.            Desnivell:  +1513 m.

Alçada mínima:  1780 m.        Alçada màxima: 2915 m.

Cims: Pic de la Serrera (2913), pic de la Cabaneta (2863) i pic de l'Estanyó (2915).

De interès:  El parc natural de la vall de Sorteny es va crear l'any 1999, amb una superfície de 1080 hec., per protegir el paisatge, els ecosistemes naturals, la recerca aplicada a la gestió i al turisme sostenible (educació ambiental). El parc te una gran riquesa florística, amb més de 50 espècies autòctones del Pirineu. 

És declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, des de l'octubre del 2020.

El topònim Sorteny vol dir "la plana de les Bruixes", evoca al gran valor botànic  i a l'ús ancestral de les plantes medicinals d'aquesta vall.

El refugi-restaurant Borda de Sorteny, a uns 35' de l'aparcament, és un refugi guardat en temporada, amb capacitat per a 40 pers. i tots els serveis. Pots consultar la web per a més info. 

El pic de l'Estanyó amb els seus 2915 m., és el tercer cim més alt d'Andorra i el primer de la Parròquia d'Ordino. Està considerat com el millor mirador dels cims andorrans. Està inclòs en la llista dels 100-cims de la FEEC.

El pic de la Serrera, és el quart cim més alt d'Andorra, fa de frontera amb França. És un gran mirador, amb vistes cap a la Pica d'Estats i el massís de la Maladeta. Forma part de la llista dels 100-cims de la FEEC.

Acompanyants:  Kike.

Recomanacions:  Pals de tresc, gorra, ulleres de sol i protecció solar. Abundant aigua.

Mapa:   Editorial Alpina, Andorra, 1:40.000.

Aproximació:   Des de la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell, cal agafar la N-145 direcció a la frontera d'Andorra. Es segueix per la CG-1, utilitzant els túnels i variant per tal d'evitar entrar en els pobles. La direcció a seguir és "La Massana - Ordino". Passat Les Escaldes, es continua per la CG-2 per agafar el túnel de les Dos Valires. Sortint del túnel, es segueix per la CG-3, creuant La Massana, Ordino, La Cortinada, Llorts i El Serrat. A pocs quilòmetres d'aquesta darrere població, girem a la dreta, amb indicadors a Sorteny, seguint la carretera CS-370, fins l'ampli aparcament de la Canya de la Rabassa, on hi ha una caseta d'informació del Parc Natural de la Vall de Sorteny. Punt de sortida.

Descripció:  Des de l'aparcament, es segueix pujant per la carretera, ara de terra. Abans d'arribar al primer revolt, i per tal d'evitar aquests, girem a l'esquerra per un camí força arranjat i en continua pujada, que forma part del "Circuit Marta", 9'.

Trencall i inici del Circuit Marta.

Pujada per camí arranjat, circuit Marta.

Retornem a la carretera de terra havent evitat tots els revols. En front tenim un conjunt escultòric dels "Estripagecs als quatre vents" de l'andorrà Pere Moles. I darrere, un petit jardí botànic.

Els estripagecs són barrots de ferro que els posaven en les antigues bordes pairals per a evitar que els lladres entressin a robar. Moltes cases encara ho conserven. Aquest barrots o estripagecs també els podem trobar en els cims més alts i característics d'Andorra.

Estripagecs als 4 vents.

La carretera puja tímidament fins el final, on es troba un petit aparcament i una tanca. Es continua per un camí ample fins als peus del refugi-restaurant Borda de Sorteny, 38'.

Refugi Borda de Sorteny.

Pel marge esquerra del refugi, marxa el camí, amb les pintades groga-i-vermella de l'HRP, creuant una extensa plana verda.

Creuant una extensa plana.

Creuem uns petits torrents i ens endinsem en el bosc. El pendent es va intensificant.

Camí marcat amb fites i pintades grogues-i-vermelles.

Enrere queda el refugi i en l'horitzó, el punxegut pic d'Arcalís.

La vall de Sorteny amb el refugi.

El pendent s'intensifica encara més en endinsar-nos en la conca estreta del riu Cebollera, fins a creuar-lo per una llarga passarel·la de fusta, 1h22'.

 

Pujant per la conca del riu Cebollera, amb passarel·la per creuar-lo.

Es gira a la dreta, deixant de seguir el curs del riu, per pujar al pas de la Serrera (2218), 1h32', per un camí amb força giragonses. 

Pas de la Serrera (2234).

Tornem a l'ample vall, ara a la conca del riu Serrera, amb vistes als pics de l'Estanyó i de la Cabaneta. El pendent torna a ser moderat, avançant per un bon camí fressat.

Pujant cap a la collada dels Meners, podem veure el pic de l'Estanyó.

Creuem el riu de les Cebes, que baixa amb força aigua.

Creuant el riu de les Cebes.

El camí gira a la dreta fins a una valisa i després torna a girar a l'esquerra. Un cop superat un llom, deixem de seguir l'HRP, 2h09', que ens portaria a la collada dels Meners, per dirigir-nos cap a la base de la pala que baixa del pic de la Serrera per la seva vessant SO.

NOTA: Es pot evitar creuar el riu de les Cebes i continuar recte amunt, on també arribem a la base de la pala, però per evitar el fangueig i els aiguamolls vora que forma el riu, vam decidir de fer un xic més de volta i evitar mullar-nos.

Itinerari aprox. des d'on deixem el camí per pujar per la pala SO del pic de la Serrera.

No hi ha cap camí a la vista, ni fites ni pintades. El itinerari de pujada és aprofitant els corriols deixats pel bestiar, fent llaçades còmodes i aprofitant alguna canal per tirar pel dret. Passat un primer pla, es continua pujant, ara sí, amb algunes fites en el marge dret.

Es guanya alçada ràpid. Al fons el prat on hem abandonat el camí.

Pujant cap el collet, abans d'atacar el cim.

Els cims que apareixen a la dreta, no és el pic de la Serrera!! A mida que guanyem alçada, veurem a l'esquerra el veritable cim i ...encara queda força estona.  

Arribem dalt de la carena, en un petit coll. En front una imponent pujada.

Des del collet, el pic de la Serrera.

Igual que en l'anterior pujada, no hi ha un camí clar. Avancem pels llocs on intuïm traça o millor es puja, fent petites llaçades o curtes pujades directes. El terreny és pedregós però no presenta cap impediment per anar guanyant alçada ràpidament.

Fort pendent pujant cap el pic de la Serrera.

En la part alta, veiem el cim de la Serrera, que ens queda en l'extrem oposat al que pugem. S'intueix una diagonal, que porta directa al cim, ...i no la desaprofitem!

En diagonal, el cim.

Tardant més del que teníem previst, assolim el pic de la Serrera (2913), 3h51', amb una gran fita de pedres i el corresponent estripagecs coronant el cim. Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100-cims de la FEEC.

Pic de la Serrera (2913).

A primer cop d'ull, la mirada es perd en el vessant occidental, on la Punta Alta, els Besiberri i el massís de la Maladeta encapçalat per l'Aneto, amb molta neu, atreuen la mirada.

Els Besiberris i la Punta Alta.

Massís de la Maladeta.

Un xic més al sud, el seguit de cims punxeguts alineats: Comapedrosa, Roca Entravessada, Medacorba, ...

El Comapedrosa i altres cims fronterers andorrans.

Més al nord, els cims de la Font Blanca i Tristaina, amb la Pica d'Estats de fons.

Pic de Font Blanca, darrere la Pica d'Estats.

Ben a prop, just davant, la carena que volteja la vall de Sorteny amb els cims de la Cabaneta i de l'Estanyó.

Carena entre el pic de la Cabaneta i el pic de l'Estanyó.

I cap el vessant oriental, els cims del Puigpedrós, d'Engorgs, pic Negra d'Envalira, pics de Font Negra, ...i el molt llunyà Puigmal.

Vistes cap el vessant oriental.

Davallem per la carena que baixa fins la collada dels Meners, per un bon camí recargolat.

Baixant per la carena cap a la collada dels Meners.

A mitja baixada, podem veure la vall de Ransol i el més alt dels estanys de Ransol.

Estany i vall de Ransol.

Collada dels Meners (2719), 4h19'. Pas per on creua l'HRP i uneix les valls de Sorteny i Ransol.

Collada dels Meners (2719).

Seguint marques rodones grogues, continuem la carena per un bon corriol. S'han d'evitar dos grans ressalts rocosos en una zona on més que carena és una cresta. El primer ressalt és el pic del Cap de la Serrera. Sempre per camí o corriol, els volteja per la part esquerra, amb alguna grimpada sense dificultat i ...seguint els molts i molts punt grocs!!

Voltejant un primer ressalt rocós, el Cap de la Serrera (2724). Al fons el pic de la Cabaneta.

S'arriba a peus de la tartera que baixa desplomada del pic de la Cabaneta. Aquí també hi ha marques grogues! aquestes pugen directes entre les roques i la tartera.

Arribant a la tartera sota el pic de la Cabaneta.

Dreta pujada per tartera.

El pendent és molt dret i el fet de pujar per la tartera implica petits trams on avançar és feixuc i desesperant, però que en mica en mica s'arriba dalt de la carena, molt a prop del cim.

Des de la carena, el pic de la Cabaneta.

Un cop dalt de la carena, assolir el cim seguint rastre de camí, no te cap complicació. Pic de la Cabaneta (2863), 5h12', coronat per una gran fita i un humil paravent de bivac. Les vistes són molt semblants a les del cim de la Serrera.

Pic de la Cabaneta (2863). Al fons la Pica d'Estats.

Al nord, el pic de la Serrera, altiu i majestuós.

Pic de la Serrera.

Cap a l'oest, el proper objectiu, el pic de l'Estanyó, els pics de Casamanya i al fons el Comapedrosa.

Vistes cap el vessant occidental.

I cap el vessant oriental, els pic de Rulhe, el Puigpedrós de Lanós, el puig Peric, el Carlit,...

Vistes cap el vessant oriental.

Inicio l'atac al darrer cim del dia, baixant i seguint l'ample llom, mentre el cel es torna negre sobre el pic de l'Estanyó.

Baixant cap a la collada de Canal Fonda, amb el pic de l'Estanyó...ennegrit.

Abans de pujar un ressalt de la carena, cal fer un flanqueig per l'esquerra, per tal d'evitar la part abrupte que dona al coll i poder arribar a la collada de Canal Fonda (2729) sense cap complicació afegida, 5h29'.

Arribant a la Collada de Canal Fonda (2729).

El pendent s'intensifica, per un camí directe al cim.

Enrere queda la collada de Canal Fonda i la carena fins els pic de la Cabaneta.

Es passa un petit replà, per tornar a pujar fins a un nou replà, aquest molt a prop del cim.

  

Pujant el pic de l'Estanyó.

Pic de l'Estanyó (2915), 6h00', coronat per una gran fita de pedres i un estripagecs, amb unes vistes de pel·lícula i certifico que aquest és el millor mirador dels cims andorrans. Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100-cims de la FEEC.

 

Pic de l'Estanyó (2915).

Moltes vistes semblants als anteriors cims. A destacar els propers cims de la Serrera i de la Cabaneta, amb vistes al recorregut fet.

Pic de la Serrera i pic de la Cabaneta.

Els pics de Tristaina i Font Blanca, amb el teló de fons de la Pica d'Estats.

Vistes cap el vessant nord-occidental.

Al sud-oest la serra de l'Estanyó i la carena que puja caps els pics de Casamanya.

Els pics de Casamanya.

I la curiosa cortina de pluja que cau vora l'estany Gran de la Vall de Rius, al sud.

L'estany Gran de la Vall de Rius.

Sense perdre més temps, inicio la baixada, fins el petit replà. des d'aquí i seguint els punts rodons grocs, davallo per la serra del Roc del Rellotge.

Baixant per la serra del Roc del Rellotge i l'Estanyó.

És una baixada ràpida, per que el terreny i el bon camí ho permet, gaudint del paisatge i desitjant que la negror no es converteixi en un xàfec. Hi ha un curt tram de carena que es converteix en cresta, on s'ha d'anar més en compte però que no representa cap dificultat.

Mirada enrere del tram baixat de la serra del Roc del Rellotge.

En la part baixa, es deixa de seguir la serra del Roc del Rellotge, per girar cap a l'esquerra i fent un seguit de llaçades, per arribar fins l'Estanyó o també dit Estany de Sorteny, 6h53'.

Camí que porta cap a l'Estanyó.

L'Estanyó.

Es davalla per la conca del riu Estanyó, en mig d'amples i verds prats, creuant-lo per una passarel·la, 7h01'.

Passarel·la per creuar el riu de l'Estanyó.

Creuat el prat, ens endinsem en el bosc amb una baixada més pronunciada. Es passa l'Estret de l'Estanyó, tram més encaixonat amb un mur de contenció per a possibles crescudes del riu.

L'Estret de l'Estanyó.

Tornem a entrar en el bosc, dens, on comença a caure les primeres gotes. Aquí es baixa ràpid, tant pel bon camí com per que no em vull mullar gaire.

Baixant entre el bosc.

En sortir del bosc, la pleta de Duedra, amb vistes al refugi Borda de Sorteny, que està situat a l'altre riba del riu Sorteny.

Pleta de Duedra.

El camí alterna trams de bosc i de prat, paral·lel al riu, que el creuem per un pont, 7h42'. Una curta pujada ens porta fins l'ample camí, on hi ha el corresponent pal indicador, prop del petit aparcament.

Camí paral·lel al riu Sorteny.

Sortim a la pista que porta al refugi, just en el pal indicador.

Ara només cal desfer el mateix camí del matí, però aquest cop baixaré seguint íntegrament la pista, que realitza un parell de llaçades abans d'arribar fins l'aparcament, 8h07'.

Dur itinerari per recorre la vall de Sorteny enllaçant els tres cims més alts seguint la carena. Si es vol fer una activitat més curta, dir que des de l'aparcament hi ha un itinerari per a cada cim, sense necessitat d'enllaçar-los.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.