Aiats (1312) - Cabrera (1308) - L'Agullola de la Tuta (1153) - Morral Caselles (1124)

Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig de  fagedes i rouredes, amb els excepcionals colors de la tardor. No tot serà caminar i contemplar les inacabables vistes a peu de cinglera, ens trobarem amb passos equipats, grimpades, flanquejos molt aeris, ermita i santuari, ...fins a conquerir la torrassa més preuada: l'Agullola de la Tuta.    

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:   Cantonigròs.

Temps total: 8h43'    Sense parades:  6h43'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil Sup. - F+    Esforç: 1/5.

Distància:  18,05 km.       Desnivell:  +981 m.

Alçada mínima:   909 m.          Alçada màxima:  1312 m.

Cims:  Aiats (1312), Cabrera (1308), Agullola de la Tuta (1153) i Morral de Caselles (1124).

De interès:  Grans vistes des de dalt de les cingleres, des del Montseny i Montserrat, fins el Puigsacalm, Canigó, Comanegra, Costabona, Puigmal, Cadí, Pedraforca, Ensija, Rasos de Peguera, ...

El cim de Cabrera pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC.

Qualifico de dificultat "Fàcil Sup/F+" el pas per les Bores de la Masallera, un pas estret sobre la roca, on hi ha un parell de flanquejos molt exposats, de vertigen, però fàcils de superar. Les grimpades i els graus a superar no tenen cap dificultat. Si tens vertigen, no passis per aquest "camí".

Gran part del recorregut trobarem fites i marques blaves, però hi ha bifurcacions de camins sense senyalització, en mig del bosc, on podem passar de llarg, és molt fàcil desorientar-se. Imprescindible portar el gps.

Endinsada la tardor, gaudirem dels multicolors boscos d'aquesta contrada, vistos a ulls d'ocell.

En el santuari de Cabrera hi ha un petit restaurant, obert només els caps de setmana.

 

Història: L'església de St.Julià de Cabrera data del 1050 (s.XI), va ser modificada després dels terratrèmols del 1428. Conserva dues absis de l'obra original. Al voltant d'aquesta església, les masies aïllades i disseminades sota la serra de Cabrera, formaven el veïnat de Sant Julià de Cabrera.

El santuari de Cabrera, la joia d'aquesta sortida, substitueix l'antiga capella del castell de Cabrera, construït entre el 1622 i el 1641 (s.XVII), el campanar, amb quatre finestrals d'arc de mig punt i rematat amb una coberta piramidal de ceràmica vidriada, és posterior.

Del castell de Cabrera, situat en la part més alta i estreta, a 1308 m. no hi ha gaire informació de com era. Només queden restes d'una base de torre rodona. Està esmentat l'any 940. Fou la primera casa pairal del llinatge dels Cabrera, un dels més importants de la Catalunya medieval.   

 

El Cabrerès: És un terme jurisdiccional del castell de Cabrera, que comprenia les parròquies de Sta.Maria del Corcó, St.Martí Sescorts, Roda de Ter, St.Llorenç Dosmunts i St.Julià de Cabrera, formant el vescomtat de Cabrera.

Posteriorment es van incloure els termes de Tavertet, St.Bartomeu Sesgorgues, Pruit, Rupit, St.Joan de Fàbregues, Susqueda i St.Martí Sacalm o de Cantallops, que mai no formaren part dels dominis dels Cabrera.

Avui dia, el nom topogràfic de Collsacabra, s'ha estès en la regió. Delimitant aquest en l'altiplà, situat a l'est de la serra de Cabrera i del Pla d'Aiats, sembla que el Cabrerès històric hagi restat exclòs del territori així anomenat.  (Extret de l'Enciclopedia.Cat).     

 

Acompanyants:   Dani Dalmau.

Recomanacions:  Botes o sabatilles lleugeres tipus trail. Pal de tresc. Portar aigua, les fonts romanen seques grans part de l'any. Imprescindible el GPS si no es coneix molt bé la zona. Persones amb vertigen abstenir-se de passar per les Bores de la Masellera.

Mapa: Editorial Alpina, Collsacabra-Vall de Sau, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Vic, capital de la comarca d'Osona, s'agafa la carretera C-153 direcció a Roda de Ter. Es travessa aquesta població, les Masies de Roda i L'Esquirol, fins arribar a Cantonigròs, on deixem el cotxe aparcat en un gran aparcament. Punt d'inici.

Descripció: Des del centre del poble, es segueix el camí Ral de Vic a Olot, fins a Can Puntí, a tocar de la carretera. 

Sortint de Cantonigròs, cims que assolirem.

Es segueix un camí, amb indicador, paral·lel a la carretera. En arribar al pont de la Rotllada, 16', es travessa. Cap a la dreta marxa una pista, el camí d'Aiats, que haurem de seguir.

Travessa el pla de Caselles, amb la masia del mateix nom a l'esquerra i la cinglera d'Aiats en front.

Creuant el pla de Caselles, amb la cinglera d'Aiats al fons.

Un cop en el bosc, trobem una bifurcació de la pista, s'ha de seguir a la dreta, direcció a la masia d'Aiats.

Trencall de la dreta, cap a Aiats.

Aiats.

PRECAUCIÓ: Si portem gossos, cal lligar-los per evitar problemes amb el bestiar que pastura vora la masia i amb el propietari.

Masia d'Aiats, 40'. Es creua entre la masia i l'annexa de la dreta i es puja una zona de pastura, per anar a buscar cap a la dreta, una llengua rocosa i gris, amb una fita ben vistosa. Aquí arrenca el camí de pujada a la cinglera, la Serrica.

Iniciant la pujada. Enrere queda Aiats.

L'estret camí o corriol, guanya alçada entre el bosc. Anem trobant fites i algunes marques blaves.

Pujada per la Serrica, seguint fites i marques blaves.

El tram més dret correspon al grau de l'Escaleta, ja en la part més alta. El camí s'estreny i s'ha de superar un curt tram de roques graonades, fàcil, i després una lleixa de roca, més espectacular que complicat. Les vistes s'obren fins l'horitzó: el Montseny. 

Grau de l'Escaleta.

Passat el grau, es continua pujant entre la fageda, fins dalt del Pla d'Aiats, on està la cabana d'Aiats, 1h32', en ruïnes.

Cabanes d'Aiats.

Girem a la dreta, seguint el vistós camí en mig de les falgueres, fins el mirador d'Aiats (1285), 1h52', a peu de cinglera i coronat per una Estelada.

El mirador ofereix unes vistes extenses. Per darrere de la plana de Vic, Sant Llorenç del Munt amb La Mola i el Montcau. I més a l'esquerra, Montserrat, on s'identifiquen perfectament els cims de la miranda de Santa Magdalena, Sant Jeroni i la miranda d'Ecos. Cap a l'est, Montmajor, l'agullola de Rupit, Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, ...amb el Mediterrani de fons.

Mirador d'Aiats. Al fons el Montseny.

Des del mirador d'Aiats, Sant Llorenç del Munt i Montserrat, amb l'emboirada plana de Vic.

Puig de Sant Gregori, el Mediterrani i l'agullola Grossa o de Rupit.

L'agullola Grossa o de Rupit, St.Miquel de Solterra.

Per arribar al punt més alt, continuem vora la cinglera, per un corriol. No hi ha cap indicador, només que, a partir d'aquest punt, es davalla. Aiats (1312), 1h48', en mig d'una petita plana d'herba amb un roure.

Aiats (1312), punt més alt i amb poques vistes.

Retornem al mirador i a la cabana d'Aiats. Sense deixar el camí, travessem tot el Pla d'Aiats.

 

Camí sobre el pla d'Aiats. Les falgueres seques per la falta de pluja.

Es comença a davallar, entrant en el bosc, en busca del coll d'Aiats.

Baixada del pla d'Aiats cap el collet d'Aiats.

En arribar a la fageda, molt més oberta, s'ha d'anar amb compte de seguir les fites i les marques blaves, ja que el camí no està molt fressat. Es tendeix a girar cap a l'esquerra. 

El camí, ara més definit, torna a entrar en una zona més tancada de bosc, on s'arriba a una bifurcació.

Tal i com assenyala una petita placa, el trencall de l'esquerra ens porta fins a Cantonigròs. De front, cap el coll d'Aiats, que està molt a prop.

Cruïlla de camins. Seguir de front.

Coll d'Aiats (1179), 2h23'. Petit coll, on seguim pel camí de la dreta. Aquest camí flanqueja el puig del Llop,  amb força vegetació i un curt tram amb una corda d'ajuda.

 

Camí de pujada cap el coll de Bram.

Una darrera pujada entre faigs, ens porta fins el coll de Bram (1171), 2h33'. Des d'aquí es pot observar on està situada l'agullola de la Tuta. I també el Montseny, amb els seus cims ben definits: Les Agudes, Turó de l'Home i Matagalls.

Coll de Bram (1171), amb la paret rocosa sota del santuari de Cabrera.

Des del coll de Bram, vistes a l'agullola de la Tuta i el Montseny.

No cal arribar fins el coll, només sortir del bosc, s'ha de girar a l'esquerra, i en trobar una bifurcació del camí, seguir el de la dreta (baixada).

Bifurcació de camins.

El camí es força clar, atapeït de fulles. En el primer trencall, es gira a la dreta, baixant per un seguit de curtes llaçades i obviant un indicador cap a "La Tuta".

Camí de baixada.

No es segueix el indicador cap a "La Tuta".

Entre un magnífic bosc, arribem a l'ample camí de Cantonigròs-Sant Julià de Cabrera, 2h54', que seguirem cap a la dreta.

Enllaç amb el camí de Cantonigròs a Sant Julià de Cabrera.

En tot moment, trobem marques blaves. Creuem el collet del Forat (998), 2h56', i sense deixar la visible senda, sortim del bosc. Una zona de pastura, compte de no perdre les pintades blaves, ens apropa al veïnat de Sant Julià de Cabrera, 3h11', amb l'església del s.XI.

Collet del Forat (998).

Sant Julià de Cabrera, s.XI.

La tardor avançada, pinta de colors el bosc sota la cinglera de Cabrera.

El bosc acolorit, arriba fins els peus de la cinglera de Cabrera.

Ara seguim el GR-151.1, entrant per una tanca a peu de pista i creuant un terreny de pastura, el Prat de Sant Julià. Les marques no són gaire abundants, però s'intueix el camí. 

Passat un tram més rocós i sorrenc, arribem a un collet, verd, on el GR-151.1 tomba cap a la dreta, direcció al Santuari de Cabrera pel coll de Bram. És moment de deixar-ho i continuar cap a l'esquerra, on hi ha un indicador: "Cabrera grimpant", 3h15'.

Prats de Sant Julià. Es gira a l'esquerra.

Enseguida el corriol s'enfila fort, ara entre el bosc i roques. Iniciem la pujada a la serra de Cabrera.

Arribem a una cruïlla de camins, sobre una imponent roca, amb un precari indicador però vital per orientar-nos, 3h33'.

Cruïlla amb indicador.

A l'esquerra, en baixada, al collet de Cal Vidrier/St.Julià. A l'esquerra, amunt, a Cabrera per la baga del Pla del Prat i la baga de la Faja. A la dreta, amunt, a Cabrera per la Serrica. Aquesta darrere opció és la que triem. 

Indicador en la cruïlla, seguir cap a la Serrica.

Aquest tram és força dret, es puja entre corriol i roca, amb alguns ganxos de ferro per ajudar a progressar, sempre amb fites i en mig de matolls i bosc.

  

Camí de pujada per la Serrica.

A certa alçada, les vistes són majestuoses cap a ponent, amb la serra de Bellmunt i santuari en primer pla, just darrere el Pedraforca, acompanyat de la serra d'Ensija i el Cadí.

Santuari de Bellmunt, just davant del Pedraforca.

El pendent es modera un xic en arribar al Pla del Prat, 3h56', ja dalt de la carena de la serra de Cabrera, envoltats de faigs. Aquí es gira cap a la dreta, on hi ha un indicador en un arbre: "Santuari de Cabrera".

Fageda del pla del Prat.

Entre el bosc, avancem ràpid, aquí el terreny no te gaire desnivell. Passem davant la font de l'Osca, avui no raja però si te un petit abeurador amb aigua.

Font de l'Osca o del Prat del Pla.

Uns metres més enllà, una cruïlla de camins, amb un indicador, 4h11'. Cal seguir de front, cap a Cabrera.

Cruïlla, seguir de front per dalt de la carena.

Trobarem una nova bifurcació, que cal seguir de front. En sortir del bosc, tenim el petit altiplà de Cabrera en front, acinglerat i inexpugnable.

Cabrera.

Però no és tant fàcil arribar-hi, primer s'ha de creuar l'espectacular i aeri pas de l'Osca.

Pas de l'Osca, des de dalt. Al fons, Cabrera.

Travessant el pas de l'Osca.

Un cop creuat, arribem al punt més alt, Cabrera (1308), 4h23', on hi ha les restes del castell.

Cim i restes del castell de Cabrera (1308).

Grans vistes per tots els vessants: Al nord, el Puigsacalm, de fons el Pirineu amb el puig de les Borregues i el Costabona, i el Canigó, més a la dreta.

Puigsacalm. Darrere els Pirineus i el Canigó.

Cap a l'oest, els Rasos de Peguera, serra d'Ensija, Pedraforca, el Cadí: el Vulturó, pic Costa Cabirolera i el Comabona; i davant de tots, Bellmunt.

Bellmunt. Darrere els Rasos de Peguera, serra d'Ensija, Cloterons, Pedraforca i Cadí.

Cap el sud, la silueta fosca, a contrallum, del santuari de Cabrera i de fons el Montseny.

Continuem sobre roca per travessar l'estret pas que condueix al santuari de Cabrera.

L'estret pas de roca que condueix al santuari de Cabrera.

Santuari de Cabrera, 4h27', rodejat per una plana d'herba que et convida al descans i a la relaxació, un bon lloc per menjar i reposar forces.

Arribant al santuari de Cabrera.

Santuari de Cabrera, part del darrere.

Des del mirador del darrere el santuari, es pot veure Aiats, a l'esquerra, i la carena que porta a l'agullola de la Tuta i el morral de Caselles, la "llengua de la dreta".

Aiats, l'Agullola de la Tuta, Morral de Caselles i de fons el Montseny.

Iniciem la baixada per les escales, un seguit de graons s'obren pas en mig de la cinglera, fins arribar al coll de Bram (1171), 4h34'. Una baixada de vertigen.

Les escales, de vertigen.

Tornem a estar en el coll de Bram. Hem de recorre la carena en busca de la bifurcació de camins, per on hem passat fa una bona estona, però ara, seguirem el camí de l'esquerra en pujada.

Bifurcació de camins.

Aquest camí, incrustat en l'espès bosc, fa un flanqueig amb suau pendent, sota la carena i evitant alguna elevació destacable, com el puig dels Llops (1222) i una cota de 1225 m. Quan el camí fa el canvi de vessant, hi ha una pedra amb una pintada blava en mig del camí, s'ha de girar, per un corriol visible, que marxa a la dreta, 4h46'.

Trencall a la dreta, cap a l'agullola.

El camí enseguida es torna més rocós, estret, amb estimball, creuant un petit pont de roca i encarant la part més vertiginosa de la sortida: Les Bores de la Masallera.

Bores de la Masallera.

Les Bores de la Masallera, 4h51', és una llengua rocosa i estreta, amb fort estimball per dues bandes, que s'ha de recorre en la seva totalitat. Una primera part fàcil, seguint sobre el llom de roques, però la part final requereix d'un parell de flanquejos pel lateral de la roca, sobre el mateix abisme. Cal dir que hi ha per agafar-se a la roca, però no val a badar!! 

Travessant les Bores de la Masallera.

Un cop creuada, entrem en el bosc i s'ha d'estar atents a un corriol que marxa cap a la dreta, ja que per arribar a l'agullola, s'ha de seguir sempre vora la cinglera.

Arran de cinglera, cap a l'agullola.

Davant ens trobem l'agullola de la Tuta (1153), 5h24', que sembla inexpugnable, però un corriol, amb alguna fàcil grimpada, ens porta fins el cim, coronat per una creu i una Estelada.

L'agullola de la Tuta, dalt de la torrassa.

Cim de l'agullola de la Tuta (1153).

Des del cim podem gaudir de la serra de Cabrera i dels vistosos colors de la tardor.

Des del cim, gran part de la serra de Cabrera.

Un primer tram de baixada, per la vessant oposada, força pendent, on podem agafar-nos dels arbres. En arribar a un "collet", es segueix el camí que va per sobre la carena, ara més suau, obviar els altres corriols.

Després de la baixada, enfilem cap el Pla de Sitjar, 5h37', amb una pujada suau, on el corriol travessa pel mig del bosc.

  

Travessant el pla de Sitjar, direcció al morral.

Arribem al Morral de Caselles (1124), 5h52', sobre la cinglera de l'extrem sud de la serra de Cabrera, sense cap distintiu que ho identifiqui. 

Esplèndid mirador cap el sud, amb el cim del Montcau i al fons el Montseny.

A peu de cinglera del Morral de Caselles, el Montcau i de fons el Montseny.

Cap a l'est, la cinglera d'Aiats.

La cinglera d'Aiats, i en mig de la vall, el mas d'Aiats.

I cap el nord, traient el cap entre els arbres, la cinglera fins a Cabrera i en el vessant oposat, la cinglera d'Aiats.

Enrere, la conca d'Aiats, a l'esquerra, Cabrera i a la dreta, els cingles d'Aiats.

Per baixar, cal retrocedir pel mateix camí per on hem vingut uns cent metres, per trobar un corriol a banda esquerra, que fa un flanqueig en suau baixada sota el Morral de Caselles.

 

Corriol de baixada cap a Cantonigròs.

Més avall, el pendent és més pronunciat, fins a sortir en els camps de pastura del Mas Caselles, que haurem de travessar sempre seguint la divisòria.

Baixada directe per les pastures del mas Caselles.

Creuem la pista i continuem de front. El corriol es difumina en entrar en el bosc, cal seguir el que seria el "curs de l'aigua". Anem a parar a la pista o camí d'Aiats, prop del pont de la Rotllada.

Arribant a la pista, prop del pont de la Rotllada.

Desfem el camí del matí, creuant el pont de la Rotllada, 6h20' i entrant a Cantonigròs per Can Puntí i el camí Ral de Vic a Olot, fins el centre del poble, 6h43'.

Entrada a Cantonigròs. De fons, cims conquerits.

Completíssima volta pel Cabrerès, gaudint dels colors de la natura, de les vistes sobre les cingleres i dels camins i corriols que s'endinsen i travessen els boscos amb una gran diversitat de vegetació.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.