Cogulló d'Estela (1869) - Roca d'Auró (1948) - Torreta dels Enginyers (1988)

Itinerari amb dues parts molt diferenciades pels Rasos de Peguera. Una  primera part amb cims amb grimpada i aeris i una segona part per terreny més ondulat amb cims vora l'estimball que no representen cap dificultat. En tots ells, les vistes són grandioses, i a mida que avancem, gaudirem d'una perspectiva diferent dels cims que hem anat assolint.  

  

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Santuari de Corbera.

Temps total: 6h58'    Sense parades:  5h21'   Ritme:  Moderat.

Dificultat: Fàcil - F   Esforç: 1/5.

Distància:  11,80 km.           Desnivell:  +807 m.

Alçada mínima:  1399 m.       Alçada màxima: 1988 m.

Cims:  Cogulló d'Estela (1869), Roca d'Auró o Roc d'Uró (1948), Torreta dels Enginyers (1988), Serrat de l'Hospital (1943), Serrat de les Estelles (1952) i Serrat de les Arades (1765).

De interès:  El itinerari transita per la vessant sud-est dels Rasos de Peguera, seguint en gran part el PR C-73 i un curt tram del GR-107.

La pujada al Cogulló d'Estela presenta un seguit de fàcils grimpades i passos equipats amb gran estimball, que no presenten cap dificultat però s'ha de tenir precaució amb les persones amb vertigen o poc avesades a aquest tipus de terreny. 

El Cogulló d'Estela pertany al llistat dels 100-Cims de la FEEC Essencials.

De molta utilitat el gps en el tram de baixada des del Serrat de les Estelles fins el Serrat de les Arades, no hi ha camí fressat, molt poques fites, en mig del bosc, que ens pot fer desorientar, tot i que s'avança amb comoditat.

El Santuari de Corbera és una església situada a Espinalbet, administrativament de Castellar del Riu (Berguedà), construïda al segle XVII, d'estil arquitectònic Barroc i d'obra popular.  

Acompanyants:  Dani Dalmau.

Recomanacions:  Botes lleugeres o sabatilles tipus trail. Pals de tresc. Gps amb el track degudament comprovat.

Mapa:  Editorial Alpina, Rasos de Peguera, escala 1:25.000.

Track del Recorregut:  Wikiloc.

Aproximació:  Des de Berga, capital comarcal del Berguedà, es surt per la part nord de la població, agafant la carretera BV-4242. S'agafa alçada, en trobar una gran esplanada de terra, es gira a la dreta, ara seguint la BV-4243 direcció els Rasos de Peguera/Espinalbet. En arribar al càmping Font Freda, es gira a la dreta, amb indicador a Espinalbet. Es travessa el poble i es segueix les indicacions fins el Santuari de Corbera, on hi ha una petita esplanada per aparcar el cotxe. Punt de sortida.

Descripció:  Des del Santuari de Corbera neix la pista que hem de seguir, amb pal indicador cap els Rasos de Peguera seguint el PR C-73.

Pista i indicador al Rasos de Peguera pel PR C-73.

Enseguida l'abandonem per un camí que marxa a la dreta, amb pintades blanques-i-grogues.

Camí a la dreta, seguint marques blanques-i-grogues.

Després d'un tram de pujada moderada, enllacem amb una pista, que seguint-la a l'esquerra, ens porta a les ruïnes de Cal Déu, 19'.

Cal Déu.

Continuem pel mateix camí, que més amunt es transforma en una pista, en desús. En una bifurcació hi ha un panell informatiu, que pot confondré un xic. Es continua cap a l'esquerra, primer per pista i ràpidament, per un camí que fa de drecera d'aquesta, seguint pintades i vistoses fites, 39'.

Continuar per la pista a l'esquerra.

Corriol drecera de la pista.

Quan el terreny és més planer, enllacem amb la pista, seguint-la un curt tram, fins a un trencall a la dreta, amb fita, que ens portarà a la font de Tagast, 51'. Font amb molta aigua.

Fita i gir a la dreta cap a la font.

Font de Tagast.

Es retorna a la pista, per seguir-la amunt. Ara per camí, es  travessa els Plans de Tagast, una zona molt verda, 1h00'.

Els Plans de Tagast, mirada enrere.

S'enllaça amb una pista, que ens deixarà a tocar del coll d'Estela (1784), 1h16'.

Coll d'Estela amb el Cogulló d'Estela imponent.

Una aproximació per terreny planer fins a peu de roca, on comencen les fàcils grimpades per la roca amb alguns trams amb cadena per facilitar encara més la pujada. Hi ha pintades verdes que s'han de seguir.

   

   

Tres trams de grimpada, seguint marques verdes.

Però, encara queda el pas més espectacular... una lleixa estreta en la roca, amb un gran estimball, fàcil de travessar amb l'ajuda d'una cadena.

Pas equipat amb cadena.

Passat aquest pas, només ens queda anar superant la pujada per la roca.

Arribant al cim

Cogulló d'Estela (1869), 1h33', coronat per una creu de ferro i una asta de ferro on falta la Senyera. Cim de roca força aeri, està situat en l'extrem sud dels Rasos de Peguera. 

Pertany al llistat dels 100-Cims de la FEEC Essencial.

Cogulló d'Estela (1869).

Les vistes cap a tots els vessants són força àmplies:

Cap el nord, tenim els cims que farem a continuació, la Roca d'Auró i la Torreta dels Enginyers.

Al nord, cims dels Rasos de Peguera.

Cap el nord-est, la serra de Montgrony: Cap de la Creueta, Pedra Picada, L'Emperadora, Pla de Pujals o Costa Pubilla i La Covil; i paral·lela al fons, els Pirineus: Puigmal, Segre, Fossa del Gegant, pic de l'Infern, Bastiments, Torreneules, Gra de Fajol, Les Borregues, Balandrau i Costabona entre d'altres. 

Serra de Montgrony i Pirineus zona Vallter-Núria.

I un xic més cap a l'est, la serra del Catllaràs: Serrat Negre (punt més alt de la serra), El Pedró, Cap de la Baga Alta i Sobrepuny; la serra Conivella-Cavallera: Taga, puig Estela i Sant Amand; i al fons els cims de l'alta Garrotxa, els més destacats sobre l'horitzó són el Comanegra i el Bassegoda. 

Serres de Catllaràs, Montgrony, Conivella-Cavallera i alta Garrotxa.

Cap a l'est, la cua de l'embassament de la Baells, la serra de Picancel amb els cims de la Salga Aguda i Les Tallades. En l'horitzó les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, amb els cims més destacats: Sta.Magdalena de Cambrils, puig de l'Obiol, Castell de Milany, puig Cubell, Puigsacalm, Bellmunt; més al sud el Collsacabra: Cabrera i Aiats.  

Serres de Picancel, Sta.Magdalena-Milany-Puigsacalm-Bellmunt i el Cabrerès. 

Cap al sud, el Montseny, La Mola i Montserrat.

Creu cimera, de fons el Montseny.

Cap a l'oest la serra de Valielles: Tossal de les Viudes; Serra i altiplà de Busa: La Guàrdia, El Cogul; al sud del Port del Comte el puig Sobirà; la serra d'Aubenç: Lo Coscollet; i en l'horitzó la serra de Montsec: Tossal de les Torretes.

Serres de Valielles, Busa, Aubenç i Montsec. 

I a l'oest nord-oest la serra del Port del Comte: Puig de les Morreres, Pedró dels Quatre Batlles i el tossal de l'Estivella com a més destacats; serra del Verd: Cap del Verd i Cap d'Urdet.

El Port del Comte i serra del Verd.

Després de gaudir una bona estona, toca baixar pel mateix camí de pujada fins el coll d'Estela (1784), 1h46'. Seguint el cordal i alguna senyalització, iniciem la pujada.

Indicador cap a la Roca d'Auró.

En arribar a la font del Porro de Puigventós, que no raja aigua, tenim l'opció de visitar també la font de la Constança de Puigventós, en un trencall a l'esquerra i molt a prop.

Font de la Constança de Puigventós.

Font del Porró de Puigventós.

Continuem pujant en mig del bosc, agraint l'ombra. Deixem el trencall directe a la Roca d'Auró, seguint el camí més fressat cap al pas de Puigventós.

Camí de pujada cap al Pas de Puigventós.

Bifurcació de camí, amb un indicador "Ronda de Puigventós". No seguim aquest indicador, 2h03', cap a la dreta direcció al pas de Puigventós.

Pel camí de la dreta, ignorant el indicador.

I una mica més amunt, atents a una fita i un fressat camí que marxa cap a la dreta, 2h08'. Aquest ens porta de front cap a la Roca d'Auró.

Camí d'aproximació a la Roca d'Auró.

De primeres el camí és força planer, fent l'aproximació fins al peu de la roca. Després es torna dret i ens porta fins la mateixa roca, on s'ha de fer alguna grimpada amb l'ajuda d'una cadena fixe.

Curta grimpada amb ajuda d'una cadena.

Ara ja per roca, el pendent disminueix arribant molt ràpid al cim, 2h22'.

Arribant al cim.

Roca d'Auró o Roc d'Uró (1948). Força aeri, coronat per una escultura de ferro. 

Roca d'Auró (1948).

Des del cim es pot gaudir del punxegut cim del Cogulló d'Estela i en l'horitzó, de La Mola i la serra de Montserrat.

Des del cim, el Cogulló d'Estela i en l'horitzó, La Mola i Montserrat.

Cal retornar pel mateix camí, un cop baixada la cadena, sempre s'ha de seguir vora la carena o cresta. No acabarem de baixar del tot, ja que en un punt, trobem unes pintades blaves, per les que seguirem al fil de la cresta.

Corriol carener cap a la Torreta.

Aquest tram és aeri tot i que no dona sensació de buit. El camí queda un xic encaixonat entre la roca i es puja força ràpid.

Corriol carener, seguint marques blaves.

En la part alta, tenim una bona perspectiva de la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela.

Bona perspectiva de la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela.

Bifurcació, on s'ha d'escollir la directe pel pas de l'Os o la senzilla que és seguint el camí per on anem. Nosaltres, pel pas de l'Os. Hi ha un curt tram un xic aeri i una grimpada per roca que no te cap dificultat però s'ha de tenir cura (primera foto), la resta es puja sense cap dificultat.

Primera grimpada més exposada.

Fàcil pujada cap el cim.

Torreta dels Enginyers (1988), 2h45', coronat per un gran vèrtex geodèsic, horrible! Cim molt ample, el tercer en alçada dels Rasos de Peguera.

Torreta dels Enginyers (1988).

Les vistes són molt semblants als anteriors cims, a destacar cap el sud els dos anteriors cims pujats: la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela.

Al sud els dos esvelts cims acabats de pujar.

Iniciem la baixada, no seguint el cordal, sinó direcció nord-est, baixant entre el bosc, sense gaire rastre de camí però molt evident, a buscar el coll de Tagast.

Entre el bosc, rastre de camí cap els Rasets.

Es baixa tot el bosc, sortint a un prat, on el camí és molt fressat. Es travessa el prat i un petit bosc, per sortir a un altre prat, on veiem la bassa de Raset i el coll de Tagast (1877), 3h03'.

Basa de Raset, coll de Tagast (1877) i serrat de l'Hospital a la dreta.

Es continua camí amunt, i just quan el camí inicia la baixada, el deixem per girar a la dreta. No es veu fressa de camí però a l'entrar en el bosc, apareix un corriol que ens portarà fins el Serrat de l'Hospital (1943), 3h16'.

Serrat de l'Hospital (1943).

Es retorna al punt on ens hem desviat, continuant el camí cap a la dreta, en baixada. Es passa un collet i iniciem una nova pujada pel mig del bosc, aquesta més pendent i dura. 

Collet entre els serrats de l'Hospital i de les Estelles.

En arribar a la part alta, ja es veu la fita cimera del Serrat de les Estelles (1952), 3h38'. Des del cim es pot gaudir del Serrat de l'Hospital, el Cogulló d'Estela, la Roca d'Auró i la Torreta dels Enginyers.

Fita cimera del Serrat de les Estelles (1952).

El camí davalla prop de la carena, entre bosc obert i prat. A estones la fressa desapareix, no hi ha fites i s'ha d'avançar avall, fins a sortir a la pleta del To, un ampli prat amb vistes cap a la serra del Moixeró: Moixeró, Penyes Altes, Les Soquetes, Puig de la Canal Freda, La Tosa d'Alp i La Tossa de Das; i el massís del Carlit: Puig Pedrós de Lanós, Carlit, Puig Peric i Petit Peric.

Pleta del To.

Serra del Moixeró. Darrere el massís del Carlit.

En aquesta pleta es gira cap a la dreta. Tot i que el mapa indica camí, aquest està "desaparegut" en molts trams, sent de gran ajuda el gps. Entre el bosc s'avança bé, creuant una pista i a partir d'aquí per un camí més vistós.

Baixada entre el bosc, un cop creuada la pista.

Sortim del bosc en un ample prat, que creuem per arribar-nos fins el Serrat de les Arades (1764), 4h11'.

Creuant el prat s'arriba al Serrat de les Arades.

Serrat de les Arades (1765). Al fons el Pla de l'Estany.

Tornem al prat i a banda esquerra, hi ha una gran fita de pedra. En aquest punt, un camí molt fressat baixa la cinglera o serrat fins el Pla de l'Estany.

Camí de baixada prop del Pla de l'Estany.

Des de la pista que creua el Pla de l'Estany, es pot gaudir del Serrat de les Arades.

El Serrat de les Arades.

Continuem per la pista cap a la dreta, passant per davant del mas l'Estany, 4h48', i seguint les marques del GR-107 "Camí dels Bons Homes".

Ample pista seguint el GR-107.

Passem per la font del Pegueresos, a peu de pista, amb bon broc d'aigua. Més endavant, arribem al coll de l'Oreller (1412), 5h08', confluència de pistes i camins amb un ampli pal indicador.

Coll de l'Oreller (1412).

Girem per la pista de la dreta, encara seguint el GR-107. En la propera bifurcació, amb pal indicador, es deixa la pista de l'esquerra i el GR-107, per seguir-ne una d'encimentada cap a la dreta. 

Arribant al Santuari de Corbera.

En poc més de 200 metres, per fort pendent, arribem al Santuari de Corbera, 5h21'.  

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

T'ha agradat aquesta ressenya? Deixa un comentari.