Gran Bachimala (3177) - Punta del Sabre (3136)

Des de les Bordes de Viadós, pujarem pel cordal de la muntanya, fins un marcat coll, Señal de Viadós. Continuant per la carena, superem la cresta i grimpem per assolir el primer dels cims. Enllacem els dos cims principals, situats en l'extrem sud de la cresta de Bachimala, per una estreta i airosa cresta, amb paratges de vertigen i vistes immillorables.

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Bordes de Viadós.

Temps total: 12h51'   Sense parades:  10h13'   Ritme: Moderat - Pausat (cresta).

Dificultat: Poc Difícil - PD     Esforç:  1/5.

Distància:  14,24 km.            Desnivell:  +1505 m.

Alçada mínima:   1701 m.        Alçada màxima:  3177 m.

Cims:  Grand Bachimala o pic Schrader (3177), Pic Puerto de Bachimala (3142) i Punta del Sabre o Sable o Punta de la Gatera (3136).

De interès: Els dos cims pertanyen a la zona 6-Bachimala-Culfreda del llistat dels 3000's del Pirineu. El pic Puerto de Bachimala no està inclòs, ja que la prominència no supera els +10 m.

La cresta està qualificada com a PD, entre la Punta del Sabre i el Gran Bachimala. Per accedir a la Punta del Sabre, des del coll Señal de Viadós, la cresta està qualificada com a PD-.

El Gran Bachimala és el punt més alt de tota la cresta i també de la zona 6.

A 5' de l'aparcament es troba el refugi de Viados (guardat) o seguint cap a vall,  hi ha un càmping de muntanya, Càmping el Forcallo, on també es pot pernoctar i menjar/sopar,  només obert en temporada estival.

L'estat de la pista és força bo, encara que sempre s'ha d'extremar les precaucions. Hi ha trams força estrets, on només passa un cotxe, s'ha de tenir sort en no coincidir en aquests llocs. Modera la velocitat, 20 Km/h. de màxima!! 

La cresta de Bachimala s'estén de sud a nord, des de la Punta del Sabre fins al pic de l'Abeillé, on fa un gir cap a sud-oest, amb el darrer dels tres mil, el pic de la Pez, però, la cresta continua fins el pic de la Pez SW (2931).  

 

Acompanyants: Manu "Metal&Mountains" i Antonio.

Recomanacions:  Pals de tresc, barret o gorra, ulleres, crema solar. Botes lleugeres.

Mapa:  Editorial Alpina, Bachimala-Bal de Chistau, escala 1:25.000.

Track del Recorregut: Sí, enllaç a wikiloc.

Aproximació: Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i Lafortunada. Més endavant, trobarem la desviació cap a Plan/Gistaín. Seguint la carretera A-2609, es travessa les poblacions de Plan i San Juan de Plan. Deixem la carretera en una corba tancada, seguint a la dreta per una pista d'uns 16 km., que ens deixa vora el refugi de Viadós, en uns petits aparcaments. Punt de sortida (Refugi Viadós). Inici de la pista (Maps).

Descripció: Des del petit aparcament, es segueix una pista que porta fins el refugi de Viadós, 5'.

Refugi Vidadós.

Per darrere del refugi, un camí força fressat, amb pintades verdes i blanques de la Senda 8 (S8), ens porten fins a l'entrada del bosc.

Enrere queda el refugi de Viadós.

El pendent s'incrementa en mig d'un bosc de pi negre.

Pujada en mig del bosc.

En sortir del bosc, ja veiem un pal indicador, però no cal arribar-hi, hi ha un trencall cap a la dreta, que cal seguir, 34'.  Les marques de la S8 condueixen cap el refugi de Tabernés, girant cap a l'esquerra.

 

Bifurcació de camins.

El camí és força fressat, ara però, no hi ha cap pintada, alguna escadussera fita del tot innecessària. El pendent continua, travessant una curta bosquera i sortint a terreny de prat i herba, Pleta el Sarrau, on creuem una pista molt a prop de la cabana del Sarrau, 50'. 

Pujada moderada en la Pleta de Sarrau.

Es puja pel cordal o llom de la muntanya, molt còmode. Les primeres llums del sol enlluernen els pics de Culfreda, per sort, encara ens mantenim en l'ombra.

Apareixen els pics de Culfreda.

A tot aquest llom de pujada per pastures s'anomena Las Trallas, 1h43'. A mida que pugem anem gaudint de cims: El Cotiella o la Punta Suelza.

Al fons el Cotiella.

Las Trillas. Al fons apareix la Punta Suelza.

La carena s'estreny en les proximitats del pic Señal de Viadós. És moment de deixar el camí de pujada, per davallar per un bon sender cap a l'esquerra, 2h20'.

Trencall a l'esquerra, cap el coll.

Una curta baixada per després tornar a pujar, fent un flanqueig i arribant al coll de la Señal de Viadós o Collada de la Gatera (2538), 2h32'.

Flanqueig cap el coll.

Coll Señal de Viadós o Collada de la Gatera (2538).

Seguint fites, es puja pel cordal de l'esquerra, amb rastre de corriol intermitent, fins a enllaçar amb un camí molt fressat, en la part alta.

Pujada pel cordal del coll.

S'ha d'estar atents, ja que el camí s'ha de deixar per continuar per un altre que neix a la dreta, 2h51', i ens fa retornar, en pujada, per guanyar la part alta de la carena.

Trencall que continua pujant cap a dalt del cordal.

Situats dalt del cordal, que no deixarem fins al darrer cim.

Un cop estem dalt del cordal, la vista cap el nostre objectiu és més clara. Ara només cal seguir el fressat camí, que es va obrint pas en una zones de pedres i rocs.

Vista del camí recorregut sobre el cordal.

L'ample llom es va convertint un una cresta, ample i pedregosa, amb alguna pujada forta, on les fites substitueixen el vistós camí.

Moderada pujada entre pedres i rocs.

La cresta es torna més estreta, tot i que no presenta cap complicació, amb rastre de corriols.

Vista de la cresta fins a la primera canal de grimpada.

Ample i senzilla cresta.

Aquest primer tram de cresta s'acaba, havent de realitzar una curta desgrimpada per baixar fins a un "collet". Recuperem el fressat camí, per iniciar una pujada per terreny de sorra i pedres, cap a la paret de roca, que sembla infranquejable.

Darrere el tram de cresta.

Arribant a la paret de roca i a la primera canal.

En arribar a la paret de roca, es fa un curt flanqueig cap a l'esquerra, seguir fites, fins a trobar una canal, 3h58'. És dreta però amb moltes i bones preses, fàcil de superar (F+).

Itinerari aprox. de pujada de la primera i segona canal.

Primera canal de pujada.

Dalt, i seguint fites, ens dirigim a una altra canal que tenim tot just en front, aquesta més fàcil de trobar i de pujar.

Pujant la segona canal, més fàcil que la primera.

Ens anem aproximant a la cresta que ens portarà fins el cim, en mig d'un panorama espectacular.

Grandioses vistes: Massís de Posets.

La cresta, més altiva i estreta, amb força estimball a ambdues bandes, es va fent pel mateix fil, sense gaires dificultats.

Des de la cresta, el cim de la Punta del Sabre.

Arribant a la unió amb la piràmide rocosa de la Punta del Sabre, hi ha un pas delicat. Unes roques llises inclinades cap a l'estimball amb un molt estret fil de cresta. 

Plaques llises abans d'enllaçar amb la piràmide.

L'atac final al cim el fem per l'esquerra, on una lleixa empinada ens porta fins a una canaleta a la dreta. Cal grimpar amb exposició per assolir la cresta.

 

Grimpades per arribar al cim.

Dalt de la cresta, avancem els pocs metres que ens separen del cim de la Punta del Sabre, ja sense dificultats.

Punta del Sabre (3136). De fons el Posets.

Punta del Sabre (3136) (PD-), 5h30', coronada per un petit bivac i una fita amb la inscripció del nom del cim. Des d'aquí es pot observar tota la cresta que ens separa fins el Gran Bachimala, imponent, en l'altre extrem.

Punta del Sabre. Al fons el Gran Bachimala.

Cim que domina gran part dels 3000s de tot el Pirineu i que te una vista privilegiada del massís de Posets i del Perdiguero.

Nota: Com les vistes són molt semblants al Gran Bachimala, la descripció dels cims seran repartits entre els dos.

Abans que els núvols creixin i ens tapin els massissos més llunyans, vistes a la zona del Mont Perdut: Punta de las Olas, Añisclo, Mont Perdut, Cilindro, Marboré i Astazu.

Massís del Mont Perdut.

Més al nord (dreta) el massís de la Munia: Robiñera, La Munia, Sierra Morena, Troumouse, Heid i Gerbats; i darrere el massís del Vignemale: Grand Tapou, Montferrat, Cerbillona, Clot de la Hount, Vignemale, Petit Vignemale,...

Massissos de La Munia i Vignemale.

I encara més cap el nord, el massís del Néouvielle: Lentilla, Campbieil, Estaragne, Pic Long, Maubic, Turó de Néouvielle, Trois Conseillers, Néouvielle i Pointe Ramougn.

Massís de Pic Long-Néouvielle.

Després d'una parada per recuperar forces, és moment d'iniciar la travessa de la cresta cap el Gran Bachimala.

La cresta es presenta planera, amb tendència a baixar. Es supera un primer ressalt, gairebé sempre per dalt. Superat aquest, apareix el segon ressalt, força més imponent.

Superat un primer ressalt. Al fons es pot veure la Punta del Sabre.

En front, el segon ressalt, el pic Puerto de Bachimala.

S'alterna alguns passos pel vessant oest (esquerra) i quan la cresta es torna a enfilar, es pot evitar el fil per anar cap a l'est (dreta) amb rastre de corriol i fites. Compte amb les pedres soltes!!

Flanqueig per la dreta de la cresta. De fons la Punta del Sabre i Posets-Espadas.

En arribar a una fita més gran que les anteriors, el corriol desapareix, és moment de grimpar per retornar dalt de la cresta.

Grimpada per retornar a dalt de la cresta.

Enseguida arribem al pic Puerto de Bachimala (3142), 6h11', el ressalt més destacat en mig de la cresta. 

Pic Puerto Bachimala (3142).

Encara haurem de davallar per tornar a superar un petit ressalt, el darrer de la cresta.

El darrer ressalt, més curt que els anteriors. Ja tenim a prop el cim del Gran Bachimala.

Una curta baixada ens porta fins el pedregam que puja cap el Gran Bachimala, ara per corriol.

Pedregam de pujada al Gran Bachimala.

Gran Bachimala o Pic Schrader (3177), 6h45'. Imponent sobre tota la resta de la cresta, ample i amb vistes de somni.

Gran Bachimala (3177).

Cap el vessant nord, la cresta del Bachimala: Punta Ledormeur, Punta del Ibon, Petit Bachimala, Pic Marcos Feliu, Abeillé, pic de la Pez i pic Puerto de la Pez.

Cap el nord, la cresta del Bachimala.

Cap el sud-est, la cresta que hem travessat fins la Punta del Sabre i de fons, el massís de Posets: Veteranos, Posets, Espadas, Pavots, Forqueta, Eriste Nord i Gran Eriste.

Cresta cap a la Punta del Sabre i massís de Posets-Eriste.

Cap el nord-oest, els propers pics Culfreda. Darrere d'aquests apareixen els pics d'Argualas, Algas, Garmo Negro, el massís del Vignemale, Grande Fache, Frondiellas, Agulla Cadier i el Balaitous.

Pics de Culfreda i massissos de Garmo Negro, Vignemale i Balaitous.

Més al nord, el pic de Lustou i al fons el pic Midi de Bigorre amb les antenes que el caracteritzen. 

Pic Lustou, el cims més allunyat d'aquesta zona tresmilera.

Cap a l'est, el sector del Perdiguero, amb un munt de cims que superen els 3000 metres, la vall/vallon d'Aigües Tortes i la conca de Pouchergues. A destacar els pics: Belloc, Spijeoles, Grand Quayrat, Lézat, Crabioules, Maupas, Gurgs Blancs, Camboué, Clarabide, Seil de la Baquo, Punta Lliterola, Pic Royo, Perdiguero,...

Vessant del Perdiguero.

I més a l'est, el massís de la Maladeta, amb els cims: Alba, Sayó, Cordier, La Maladeta, Maldito, Aneto, Tempestades, Russell i més apartat, el Vallibierna.

Massís de la Maladeta.

El primer tram de baixada és per una cresta molt fàcil.

Baixant per la cresta.

Enllacem amb la tartera sorrenca, on apareix un visible camí, que serpenteja amb pronunciada baixada.

Tarteram de baixada.

Quan el terreny es torna més planer, es volteja un ressalt rocós per sota, girant cap a l'esquerra, per situar-nos mirant cap el nord del barranc de Bachimala.

Encarant la part alta del barranc de Bachimala.

El camí, força visible des de lluny, comença a pujar entre pedregam i roques.

Camí sota la carena que porta a la Punta del Sabre.

En un pla herbós, hi ha la bifurcació de camins, 8h01'. Seguim cap a l'esquerra. (Potser el camí de la dreta és més directe al coll i més fàcil de seguir).

Bifurcació del camí. Cap a l'esquerra.

Enllacem amb el camí del matí, per on hem accedit a la carena. Continuem de front, baixant sense rastre de camí i seguint algunes fites, directes cap el coll Señal de Viadós o collada de la Gatera (2538), 8h22'.

Baixada cap el coll Señal de Viadós.

Es baixa pel camí de més baix, flanquejant i superant una curta pujada fins assolir el cordal. 

Després del flanqueig, una curta pujada.

Ja només ens queda desfer el mateix camí de pujada, davallar el llarg llom herbós de Las Trallas, fins la cabana del Sarrau, 9h34'.

Baixada per Las Trallas.

Cabana del Sarrau.

Enrere queden els cims assolits, en una tarda radiant i calorosa d'estiu.

Gran Bachimala, pic Puerto Bachimala i Punta del Sabre.

Seguim davallant, passant pel refugi de Viadós, 10h07' i per la curta pista, fins l'aparcament de les Bordes de Viadós, 10h13'.

El refugi de Viadós, vist des de les alçades.

Recorregut molt variat i entretingut, gairebé sempre pel cordal o per cresta. De lluny sembla que hi ha trams que són inexpugnables, però un cop s'arriba al lloc, hi ha per on progressar i continuar, ja sigui amb flanquejos o grimpades. Àmplies vistes a gran part del Pirineu!! 

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.