Situat en l'extrem nord-oriental de la corona que forma el massís del Vignemale, és un dels cims de més de 3000 m. més fàcils de pujar, des de la vessant oriental on està situat el refugi de Bayssellance. Separat dels altres cims pel Col des Glaciers, un espectacular tall en la roca, podem gaudir gairebé a tocar de la gegantesca cresta granítica i de la vessant nord del Gran Vignemale, amb precipicis de vertigen. Com a teló de fons, gaudirem de la gran majoria dels cims més destacats del Pirineu, des del Balaitous fins l'Aneto, passant pel Mont Perdut, Posets, La Munia, Pic Long,... Un petit amb gran balconada!
Ruta
circular: No.
Sortida: Barrage d'Ossoue.
Arribada: Refugi Bayssellance.
Temps
total: 6h55' Sense parades: 5h47'
Ritme: Moderat.
Dificultat:
Fàcil - F Esforç: 1/5.
Distància: 10,15 km.
Desnivell: +1315 m.
Alçada
mínima: 1821 m. Alçada màxima: 3032 m.
------ Només l'ascens al Petit Vignemale des del refugi ------
Temps total sense parades: 2h03' Ritme: Moderat.
Dificultat: Fàcil - F Esforç: 1/5.
Distància: 3,51 km. Desnivell: +397 m.
Alçada mínima: 2634 m. Alçada màxima: 3032 m.
Cims: Petit Vignemale (3032).
De
interès: Aquest cim és un dels més fàcils d'ascendir, no presenta cap dificultat tret del important desnivell que hi ha des de la barrage d'Ossoue.
Des de l'Hourquette d'Ossoue es pot observar l'espectacular vessant nord del Vignemale, així com gran part de la vall de Gaube.
La seva proximitat al refugi, poc més d'una hora fins el cim, es converteix en un bon complement si volem realitzar al dia següent altres cims de la corona del Vignemale, pernoctant en el refugi Bayssellance.
Just sota l'Hourquette d'Ossoue però en la vessant de la vall de Gaube, es troba el refugi Oulettes de Gaube (2151), amb tots els serveis. Pots consultar la web per a més informació. Des
de l'embassament d'Ossoue és la camí més ràpid i curt per accedir al cim, però en cas de neu, força perillosa pel perill d'allaus. La
pista des de Gavarnie, tret dels 4 primers quilòmetres asfaltats estrets
i sinuosos, és de grava en estat acceptable, tret del darrer quilòmetre on està força malmesa i s'ha d'anar amb molta
precaució amb els cotxes baixos.
Refugi Bayssellance:
Construït el 1899 i reformat el 2003, és propietat de la FFCAM
(Fédération Française des Clubs Alpins et de Montagne). Obert de
principis de juny fins a meitat d'octubre, compte amb una capacitat de
fins a 58 places, 19 amb el refugi lliure. Situat en el massís del
Vignemale a una alçada de 2651, el converteixen en el refugi més alt
dels Pirineus, amb unes vistes de somni. És obligatori realitzar una
reserva si no vols quedar-te sense lloc, molt concorregut. Per a
formalitzar la reserva i veure més característiques del refugi, pots consultar la web.
Acompanyants: Manu "Metal&Mountain".
Recomanacions: Havent un refugi amb gairebé tots els serveis, portar funda o llençol per passar la nit, pal de tresc, ulleres i protecció solar, gorra. l'obligat gore-tex i un plumes o polar per possibles canvis de temps. Anem trobant petits torrents on poder abastir d'aigua.
Mapes: Editorial Alpina, Vignemale, escala 1:25.000.
Editorial Alpina, Vignemale-Bujaruelo, escala 1:30.000.
Carte de Randonnées - Pyrénées nº. 3, Béarn-P.N.des Pyrénées, escala 1:50.000.
Aproximació: Sortint
de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro.
Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles
d'Abizanda, Ainsa i
Bielsa i per la mateixa carretera, travessem el túnel de
Bielsa-Aragnouet. Ara ja en territori francès, seguim per la carretera
D173 i D118 fins a Fabian. Continuem per la D929, travessant Sent Lari e Sola fins la població d'Arreu, on girem a l'esquerra per seguir per la D918. Creuem la població de Sainte-Marie de Campan, col du Tourmalet/La Mongie
i Lus et Saint Sauvaire, on canviem de carretera, ara per la D921,
creuant el poble de Gêdre i fins a Gavarnie. Cap a la dreta, a l'entrada
del poble, surt la D128, que en poc més de 4 km. es transforma en pista, fins a l'embassament d'Ossoue. Punt de sortida (google). El recorregut des de la barrage (embassament) d'Ossoue fins el refugi Bayssellance, el pots consultar en l'entrada d'aquest blog "Aproximació al refugi Bayssellance" amb més detalls, tot i que en aquesta entrada afegiré algunes fotos, temps i dades de la pujada al refugi.
Descripció: Hem passat la nit en la petita cabana Milhas, uns quilòmetres abans d'arribar a la barrage d'Ossoue. Només llevar-nos, ja veiem els cims més emblemàtics de la zona.
|
Des de la cabana de Milhas es poden veure gran part dels cims.
|
Iniciem la caminada en la barrage d'Ossoue, des de l'aparcament, es puja fins el mur de la pressa, 7', on el camí avança sense gaire desnivell i seguint les marques blanques i vermelles del GR-10. Els reflexos sobre l'aigua de la barrage d'Ossoue ens atrauran la vista.
|
Tram planer voltejant l'embassament i seguint el GR-10.
|
|
Reflexes. Al fons es pot apreciar la presa de l'embassament.
|
Després de creuar una passarel·la sobre el riu Gaube d'Ossoue, 33', el fressat camí inicia la pujada incrementant notablement el pendent. Enseguida ens trobem amb una vistosa cascada.
|
Cascada. |
Seguim paral·lels al riu, en una zona molt verda i oberta. Enrere podem observar el tram de vall recorregut i al fons, la barrage d'Ossoue i el massís del Mont Perdut.
|
Seguint prop del riu. Al fons la barrage d'Ossoue.
|
Es travessa una zona més escarpada, amb gran precipici, on el camí és més rocós i s'ha de tenir més cura de no relliscar. Es creua el barranc de Montferrat per iniciar una nova pujada, ara seguint les llaçades que forma el camí.
|
Barranc de Montferrat. El pic Montferrat en el centre de la foto.
|
Després de passar per un tram estret i amb penya-segat, perdem alçada per creuar una zona de rocs, de despreniments que provenen de la glacera d'Ossoue, d'on també és precipita el torrent d'Ossoue.
|
Torrent d'Ossoue i zona de pedregam. A dalt, l'entrada a la glacera.
|
Davant, el camí inicia unes llaçades per guanyar alçada i evitar la profunditat del barranc d'Ossoue.
|
Enrere, traça del camí per on hem pujat.
|
Superades les llaçades, el camí es torna més planer, trobant un pal indicador, 2h33', cruïlla cap el coll de Gentianes i el refugi d'Estom.
|
Pal indicador. Continuem de front.
|
No gaire lluny, trobem les coves o grottes Bellevue manades construir per Henry Russell, on en cas de necessitat o urgència es poden utilitzar com a refugi improvisat, 2h55'.
|
Una de les coves Bellevue, amb una "rèplica" del rellotge solar que hi havia.
|
Continuem un curt tram abans de trobar-nos amb una bifurcació, 3h01'. Si continuem de front, pujarem cap a la glacera d'Ossoue. Avui girem cap a la dreta, seguint marques del GR-10, que ens portaran cap el refugi.
|
Gir a la dreta cap el refugi, hi ha un indicador i marques.
|
Iniciem un fort pendent per bon camí, per salvar pel cantó est la cresta del Petit Vignemale, amb una llaçada en la part alta, on permet gaudir de la glacera d'Ossoue i l'entrada a la corona.
|
Pujant cap el refugi, es pot veure l'entrada a la glacera i la grandària dels cims.
|
Un cop voltejada la cresta del Petit Vignemale, ja es pot veure el refugi, ...però encara queda un empit per arribar-hi.
|
Apareix el refugi sobre un turó.
|
Refugi Bayssellance (2651), 3h44'. Lloc on passarem la nit i punt on deixaré pes per continuar fins el cim del Petit Vignemale.
|
Arribada al refugi Bayssellance.
|
Des del refugi, vista de gairebé tots els cims importants de la zona: Pic Milieu, Grand Tapou, Agulla Inf. i Sup. de Tapou, pic Montferrat amb l'enfarinada de dies anteriors, Petit Vignemale, Espalda i Punta Chausenque i Gran Vignemale.
|
Abans d'iniciar la pujada, amb el Petit Vignemale en primer terme.
|
Des del refugi, continuo seguint el GR-10. Al fons la visible Hourquette d'Ossoue.
|
El GR-10 gira cap a la dreta. De front, la drecera que va directe a l'Hourquette d'Ossoue.
|
S'arriba a un punt on hi ha una bifurcació. De front hi ha una drecera que puja directe al coll, camí que faré servir a la tornada. El GR-10 fa un gir cap a la dreta, guanyant alçada en un parell de llaçades.
|
Seguint el GR-10 cap a l'Hourquette d'Ossoue.
|
Ja sense gaire pendent, potser amb suau baixada, s'arriba a l'Hourquette d'Ossoue (2734), 4h05'.
|
Arribant a l'Hourquette d'Ossoue.
|
Des d'aquest punt es pot veure la vessant nord del Vignemale i el Pitón Carré, que quedarà amagat en la resta de la caminada.
|
Hourquette d'Ossoue (2734).
|
A l'esquerra està la imponent pujada on un recargolat bon camí la va superant.
|
Camí de pujada al Petit Vignemale, des de l'Hourquette d'Ossoue.
|
Lentament, vaig guanyant alçada. Ara ja puc contemplar la vall de Gaube i el seu gran llac.
|
Al fons queda l'Hourquette d'Ossoue.
|
|
Vall de Gaube i el seu llac.
|
Arribat vora la cresta del Petit Vignemale, es fa un gir a la dreta, superant un tram més rocós i pronunciat.
|
Gir cap a la dreta, seguint la cresta del Petit Vignemale.
|
Seguint fites i traça de corriol, arribo a l'avantcim, on hi ha una gran pedra amb el nom del cim, però... encara queden uns metres fins el punt més alt, coronat per una modesta fita. Petit Vignemale (3032), 5h04'.
|
Fita cimera del Petit Vignemale (3032).
|
|
Petit Vignemale (3032). Darrere el pic Montferrat.
|
Al sud, el Grand Tapou i el pic Montferrat, amb l'entrada a la glacera d'Ossoue.
|
Pic de Montferrat i entrada a la glacera d'Ossoue.
|
Cap a l'oest, Imponents parets de roca del Gran Vignemale, que cauen cap a la vall de Gaube i el famós Couloir de Gaube. I en front mateix, la imponent cresta que puja cap a l'Espalda i Punta Chausenque, de vertigen!!.
|
Cresta cap a l'Espalda i Punta Chausenque i Grand Vignemale.
|
Al fons, apareixen els cims de Midi d'Ossau, Gran Facha, pics de la Frondella, Agulla Cadier i el Balaitous.
|
Cims del vessant occidental.
|
Cap el nord-est, el cims del Néouvielle, Trois Conseillers, Turó de Néouvielle, Pic Long, Badet, Campbieil, Lentilla, ...
|
Al nord-est, el massís Néouvielle-Pic Long.
|
Cap a l'est, la serra de Troumouse, amb el pics Heid, Troumouse, Sierra Morena, la Munia i Robiñera. Darrere d'aquesta serra, treuen el cap els cims de Perdiguero, Culfreda, Bachimala, Sayó, Cordier, Maladeta, pic Maldito, Aneto, Posets, les Forquetas, el Gran Eriste i Eriste Sud.
|
A l'est, la serra de Troumouse.
|
|
Darrere la serra de Troumouse, apareixen Perdiguero, Bachimala, Maladeta, Aneto, Posets,...
|
Cap
el sud-est, la vall d'Ossoue amb l'embassament, des d'on hem sortit. I
més lluny, el massís del Mont Perdut, des dels cims dels Astazú,
Marboré, Cilindro, Mont Perdut, pics de la Cascada, Torre, Casco,
Taillón i els dos Gabietos.
|
La vall i embassament d'Ossoue, des d'on hem iniciat la pujada.
|
|
Al sud-est, el massís del Mont Perdut.
|
I al nord, ara des de l'avantcim per gaudir-ne més, tota la vall de Gaube.
|
Cap el nord, l'allargada vall de Gaube, vista des de l'avantcim del Petit Vignemale.
|
Arriba l'hora de baixar, fins a l'Hourquette d'Ossoue utilitzaré el mateix itinerari al de pujada, amb la vista posada al llunyà i petitiu refugi Bayssellance.
|
Ombres de tarda, amb el refugi Bayssellance al fons.
|
Un cop arribat a l'Hourquette d'Ossoue (2734), 5h28', giraré a la dreta per un camí molt fressat i que baixa directe al refugi, la drecera. No utilitzo el GR-10!
|
Baixada per la drecera des de l'Hourquette d'Ossoue.
|
Fins a retrobar-me, prop del refugi, amb el GR-10, 5h39'.
|
Enllaç amb el GR-10, prop del refugi.
|
|
Enrere queda l'Hourquette d'Ossoue.
|
Remuntant el turó, arribo al refugi Bayssellance (2651), 5h47', lloc on finalitza la jornada d'avui i passarem la nit.
|
Refugi Bayssellance.
|
En el refugi ens vam trobar tot un fora de sèrie, una icona de l'alpinisme i l'escalada mundial, l'Alberto Iñurrategi.
Molt reservat, va passar "desapercebut" per gran part de persones del refugi, però nosaltres el vàrem reconèixer i ens vam apropar a saludar-lo. Van ser "dos minuts" on ja vaig poder comprovar que és una persona humil, que intenta no ser reconeguda per estar tranquil, i si el saludes, no te cap problema en estar parlant una estoneta.
El millor, el que dóna grandesa a aquesta persona va passar a l'endemà...
Ell estava esmorzant en un racó del menjador, amb la persona que l'acompanyava. Nosaltres estàvem en l'altre punta del menjador. Es van aixecar havent acabat de menjar i al passar vora on estàvem asseguts, l'Alberto es va aturar i ens va dir: "Que tal muchachos, hoy vais ha hacer la corona del Vignemale?". "Dos minuts" més parlant i acomiadant-nos, desitjant-nos bona feina. Encara se'n recordava del que havíem estat parlant el dia abans i parar-se a acomiadar com ho va fer, ...l'engrandeix encara més com a persona. Eskerrik asko Alberto.
Pots consultar la seva biografia en la wikipedia.
Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel comentari !!