Pic de Los Veteranos (3125) - Pic de los Gemelos Ravier (3160)

Ascens a dos cims de la llista dels 3000 m. dels Pirineus, pertanyents a la zona 7-Posets-Eriste, ubicats en la cresta nord del pic de Posets. Deixada enrere la vall d'Estós i el port de Chistau, el recorregut es torna altiu, recorrent tota l'estreta cresta amb paisatges de vertigen i vistes de somni!

   

Ruta circular: Sí. -lineal-.

 

Sortida i arribada: Refugi d'Estós

 

Temps total:  6h46'     Sense parades:  6h12'   Ritme: Moderat. 

 

Dificultat:  Fàcil +       Esforç: 2/5.

Distància:  13,31 km.            Desnivell: +1375 m.

 

Alçada mínima:  1892 m.     Alçada màxima:  3160 m.

Cims: Punta Blanca (3114), Pic de Los Veteranos (3125) i pic de los Gemelos Ravier (3160). 

 

De interès: Refugi d'Estós, guardat: pernoctes, esmorzars, sopars, begudes. Magnífiques vistes des dels cims: Posets-Espadas, massís de Mont Perdut, Vignemale, Munia, Bachimala-Culfreda, Clarabides-Gourg Blancs, Perdiguero, massís de la Maladeta, pica d'Estats, Vallibierna, ...

 

Acompanyants: En solitari.

 

Recomanacions:  En dies de calor, portar barret pel sol i força aigua. No recomanat a persones amb vertigen, si més no, acompanyades d'algú avesat a l'alta muntanya -Recorregut per la cresta nord del Posets, amb alguna grimpada un xic exposada (F+).  

Mapa: Editorial Alpina, Posets - Perdiguero, 1:25.000.

 

Track del Recorregut: wikiloc.

 

Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquesta, passem el poble de Benasc fins a creuar el riu Esera pel pont de San Chaime. A l'esquerra, continuem per una estreta carretera fins un gran aparcament de terra (de pagament). 
L'aproximació al refugi d'Estós des de l'aparcament, està comentat en una altra entrada d'aquest blog.

  

Descripció:  Inicio el recorregut en el refugi d'Estós. Una matinada clara amb la lluna plena, que m'observarà durant bona part del recorregut per la vall.
   

Des del refugi d'Estós, la lluna em vigila.

Només iniciar la marxa, trobo el trencall, a l'esquerra, que porta cap el pic Posets o Punta Llardana, 3'.
   

Trencall a l'esquerra cap el pic Posets o Punta Llardana.

Seguint les marques blanques i vermelles del GR-11 i per bon camí, travesso el bosc de pi negre, on podré veure la part alta de la vall, encatifada de verd, i l'agulla de la Paul.
   

Remuntant la vall d'Estós, amb les primeres llums del sol.

Arribo a una confluència del barranc de Clarabide i d'Estós, on travesso el riu a l'altra riba. En aquest punt neix el riu d'Estós, de l'aportació d'aigües dels dos barrancs.
   

Iniciem la pujada cap el port de Chistau, pel barranc d'Estós. (confluència de torrents).

La lluna, grossa i lluenta, sobre el port de Chistau, s'acomiada. 
   

Gran lluna plena sobre el port de Chistau.

Inicio la pujada pel barranc d'Estós, seguint un bon tros prop de la mateixa torrentera. 
  

Enrere queda tota la vall d'Estós.

Guanyo alçada allunyant-me del torrent, entre pedres soltes, encarant de front la darrera pujada fins el port, en tot moment seguint les moltes i força visibles pintades del GR-11. 
   

Entre pedregam, flanqueig cap a l'esquerra en busca del port de Chistau.

Abans d'arribar al primer replà del port, abandono el GR-11, que gira cap a la dreta. Segueixo de front, avançant pel prat, fins dalt del replà.
   

Port de Chistau o Estós (pas de la dreta)(2577).

A banda esquerra, les fites i un fressat camí, es van enlairant, serpentejant entre roques.
   

Per camí fressat i fitat, pugem cap a la conca de l'ibón Royo de Posets.

Des d'aquí hi ha una bona vista de tot el port de Chistau o Estós (2577), amb el massís de Bachimala a l'oest.
   

Panoràmica del port de Chistau o d'Estós.

Arribo a la coma de l'ibón Royo de Posets, que em queda força a l'esquerra. No he d'arribar fins a ell. He de posar la vista, i seguir la traça del camí, cap a un coll terrós i fosc que hi ha a la dreta, a l'inici de la cresta.
   

Cresta que recorreré per assolir els dos cims del dia. A la dreta, la collada Negra.

Progressant cap a la collada Negra, inici de la cresta.

Arribo a la collada Negra (2878), inici de la carena i cresta nord del Posets, que em portarà fins els dos cims del dia.
   

Des de la collada Negra (2878), inici de la cresta.

Això només acaba de començar i ...quines vistes! 
   

La conca de l'ibón Royo de Posets en primer terme. Al fons Gourgs Blancs, Clarabide, pics de la Vaca i Perdiguero.

Cap a l'oest: Punta Suelza, massís de Mont Perdut, massís de la Munia, ...

Aquest primer tram de pujada per roca, en concret la part més alta abans d'arribar a la cresta, és el més delicat, amb alguna grimpada un xic esposada. Sobretot seguir les fites!
   

Avançant per la cresta, a vegades estreta.

La cresta no es gens difícil, es progressa amb comoditat tot i que s'ha d'estar atents a l'estimball que hi ha per les dues bandes. Quan no puc anar pel mateix fil de cresta, les fites em marquen el flanqueig, sempre per la banda dreta.
   

Trams de cresta.

Enrere queda el tram de cresta recorregut.

En front tinc a "tocar" el pic Posets amb la cresta de les Espadas.
   

Pic Posets amb la cresta de las Espadas.

Arribo dalt de la cota 3114, anomenada Punta Blanca (aquest cim no té una prominència superior als 10 m., per aquest motiu no entra dins de la llista dels 3000 m. dels Pirineus). En front una curta cresta i una dreta pujada, em separa del primer cim del dia...
   

Des del cim de la Punta Blanca (3114), el pic de los Veteranos, units per una estreta cresta.

...pic de Los Veteranos (3125).
El pic de Los Veteranos o pic Juan Buyse (segons la guia dels 3000 m.del Pirineu), rep el nom de pic de los Gemelos Norte en les cartografies d'Aragó, sent el pic de los Gemelos el pic de los Gemelos Sur. 
  

Pic de Los Veteranos (3125), darrere el pic de los Gemelos Ravier i el pic Posets o Punta Llardana.

Magnífiques vistes: Punta Suelza, massís del Mont Perdut, massís de la Munia, massís de Vignemale, Frondella-Balaitús, Culfreda-Bachimala, Gourgs Blancs, Clarabides, Perdiguero, massís de la Maladeta, pica d'Estats, ...i molt més a prop, el pic de Bardamida amb la cresta de la Paúl i el imponent Posets!
   

Des del pic de los Veteranos, en primer terme el pic Bardamina i la cresta de la Paúl. Al fons, el massís de la Maladeta.

Massís del Mont Perdut, des del pic de los Veteranos.

Des del pic de los Veteranos: massís de la Munia i darrere Garmo Negro, Vignemale i Balaitús.

Una estreta cresta, separa aquest cim del pic de los Gemelos Ravier. Sense cap dificultat, vaig avançant seguint fites i algun rastre de corriol, fins la bretxa de los Gemelos (3086), on tinc ja visible el cim.
   

Cresta cap el pic de los Gemelos Ravier.

Gairebé al final de la cresta, abandono aquesta per anar per terreny terrós a vorejar el cim, per la banda dreta.
   

Itinerari per assolir el pic de los Gemelos Ravier.

Una darrera trepada per roca em condueix a la cresta, molt a prop del cim del pic de los Gemelos Ravier (3160).
   

Darrer i curt tram de cresta, a tocar del cim del pic de los Gemelos Ravier.

Cim del pic de los Gemelos Ravier. En front, la cresta que accedeix al pic Posets (al fons)

Des del cim puc veure la cresta que condueix al pic de Los Veteranos, ...espectacular! a més de la marcada bretxa Carrivé, que talla la cresta que condueix fins el Posets.
   

Des del pic de los Gemelos Ravier, la cresta cap el pic de los Veteranos. Al fons Clarabide i Gourgs Blancs.

Les vistes són molt semblants a l'anterior cim.
   

Massís de la Maladeta, des del pic de los Gemelos Ravier.

Des del pic de los Gemelos Ravier, mirant cap el nord (pan 1).

Des del pic de los Gemelos Ravier, mirant cap el nord (pan2).

Es hora de desfer camí, tota la cresta, passant pel mateix lloc de pujada, fins la collada Negra (2878).
   

Collada Negra (2878), de baixada.

També pel mateix camí, deixo enrere la coma de l'ibón Royo de Posets fins arribar al replà per sota del port de Chistau. 
Després de tant llarga tirada, paro a fer un mos i a reposar líquids. 
Quina llum i colors desprèn la vall d'Estós al migdia!
   

La vall d'Estós amb el massís de la Maladeta al fons.

Ara segueixo el GR-11, que em portarà fins el punt de sortida, el refugi d'Estós.
   

Arribant al refugi d'Estós.

Principis de tardor, un dia amb calor, gens d'aire i cap núvol, que més es pot demanar?

Donar les gràcies a en Carlos i en Marcos, guardes del refugi d'Estós, per l'amabilitat i consells que m'han donat en els tres dies d'estada. Un fuerte abrazo!

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.