Gran Facha (3005)

És un esvelt cim piramidal, fronterer amb França, que pertany a la zona 1-Balaitous-Infiernos del llistat dels 3000's dels Pirineus. El recorregut consta de tres parts ben diferenciades. Una primera part molt planera on gaudim dels reflexos que ens proporcionen els ibons i dels grans cims que ens envolten. Una segona part de pujada constant pel barranc, per un corriol que s'obre pas entre roques, fins el coll. I la tercera part, l'entretinguda cresta nord, amb rastre de corriol, moltes fites i grimpades per assolir el cim. Grandioses vistes!!

Ruta circular:  Sí, lineal.

Sortida i arribada:  Refugi Respomuso.

Temps total: 8h59'   Sense parades:  6h44'   Ritme:  Pausat / Moderat en la cresta.

Dificultat:  Moderat - F+    Esforç: 1/5.

Distància:  11,55 km.           Desnivell:  +975 m.

Alçada mínima:  2136 m.        Alçada màxima:  3005 m.

Cims:  Gran Facha o Grande Fache (3005).

De interès:  L'ascens es pot fer en un sol dia, des de La Sarra, però és preferible iniciar la marxa en el refugi de Respomuso, guardat en temporada. La cresta nord no és gaire tècnica, però necessita tota la concentració per seguir les fites i en especial en els escassos passos on haurem d'utilitzar les mans, en fàcils grimpades. L'horror de la presa inacabada de Campo Plano, un mur de formigó inservible i antiestètic, una nefasta petjada en tan magnífic paratge.

La Verge del cim: Explica la història que, a principis de l'any 1940, una muntanyera de Tarbes, va patir una caiguda baixant del cim i va salvar la vida gràcies al seu piolet. En baixar, va fer una promesa, volia portar una figura de la Verge de Lourdes al cim. L'any 1942, un jove de Lourdes, Francis Lagardère, va pujar una talla de marbre de carrara, de 25 kg., fins el cim. En època de l'ocupació nazi a França, aquest jove va ser capturat i l'any 1943 afusellat. En la seva memòria, l'avantcim de la Gran Facha rep el seu nom. A partir del 1945 s'instaurà un peregrinatge anual des de França (més tard també ho van fer des d'Espanya), els dies 4 i 5 d'agost, on es puja en processó la talla original fins el cim, quedant tot l'any una rèplica.    

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Gorra, ulleres i creme de protecció solar. Portar aigua, tot i haver un torrent molt a prop del coll de la Facha, és una zona de pastures amb força animals i s'ha d'anar amb compte amb l'aigua. Pals de tresc fins el coll, no en la cresta. No aconsellable la pujada per la cresta nord a persones inexpertes en grimpades, a no ser que vagin acompanyades per algú altre amb un mínim de nivell. Dosificar forces, del coll al cim encara queda una hora ben bona de forta pujada amb grimpades.

Mapa:  Editorial Alpina, Valle de Tena, escala 1:40.000.

Aproximació:  Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 fins les proximitats d'Osca/Huesca. Enllacem amb la ctra. N-240, vorejant la població fins a enllaçar amb l'A23, que puja cap el nord, fins a Sabiñánigo. Seguirem per la ctra. N-260 fins a Biescas. Aquí, seguim per l'A-136 direcció França. Deixarem la ctra. per entrar en el poble de Sallent de Gállego.  Seguir indicacions cap l'embassament de La Sarra, on finalitza la carretera. 

Per accedir fins el refugi, pots consultar l'entrada "Aproximació al refugi Respomuso" escrita en aquest mateix blog, amb una descripció acurada del recorregut, totes les dades i moltes fotos.

Descripció:  Sortim del refugi de Respomuso seguint un corriol cap a l'est. Enseguida aquest guanya alçada fins a retrobar un camí més ample, el GR-11. El seguim cap a la dreta.

Seguim un corriol que marxa a la dreta del refugi.

Enllaç amb el GR-11.

El sender és ample i arranjat, anirem caminant direcció est, molt planer, alternant  lleugeres pujades i baixades, flanquejant una part de l'embassament de Respomuso, on veurem l'antic i tapiat refugi de Piedrafita, i els ibons de les Ranas.

Antic refugi de Piedrafita.

Ibón de las Ranas i embassament de Respomuso.

Arribem al més petit i oriental dels ibons de les Ranas, 20', on tenim reflexes del pic Tebarray.

Ibon de las Ranas.

En un tomb del camí, ens trobem amb tota la conca de Campo Plano. 

Conca de Campo Plano.

Iniciem una suau davallada, on trobem primer la bifurcació, cap a la dreta, del GR-11 direcció a Panticosa/refugi de Bachimaña, 29' i uns metres més endavant, la paret de la inacabada presa de Campo Plano, 30'.

Bifurcació del GR-11, just arribant al mur de la presa.

Deixem de seguir les marques blanques i vermelles del GR-11, davallant prop de la paret de formigó, per un corriol, direcció a l'extrem sud del ibón de Campo Plano, 36'.

Davallant cap al ibón de Campo Plano.

Des del pal indicador, enrere el ibón de Campo Plano.

En travessar la sortida d'aigües del ibón, trobarem un pal indicador 'mig desmuntat'. Es pot seguir per la plana de Campo Plano i girar cap a la dreta tot just passat un marcat turó arrodonit, agafant alçada per rastre de camí o alguna fita, fins trobar-nos el camí més fressat, per encarar-nos cap el barranc de Campo Plano, girant a l'esquerra.

El camí més directe és, des del pal indicador, creuar el rierol cap a la dreta, amb rastre de corriol. Aquest va girant a l'esquerra i fent-se més ample i marcat, tenint el barranc de Campo Plano en front. Aquest camí el vàrem utilitzar a la tornada. (Mirar fotografia de la tornada, impresa més avall).

Pujant cap el camí del barranc, després d'haver voltejat el turó arrodonit.

Iniciem la pujada, més intensa, endinsant-nos en el barranc, 59'. Tenim el torrent a la nostre esquerra, en un tram engorjat.

Entrada en el barranc de Campo Plano.

El tram entre pastures va deixant pas a les roques, on el corriol va obrint-se pas a mida que el barranc es va estrenyent.

Imatges del barranc de Campo Plano, a mida que anem ascendint.

Fins trobar-nos una forta pendent que ens porta a un fals coll.

Pujada cap el fals coll, on trobarem els ibons de la Facha.

Fort pendent cap els ibons de la Facha. Al fons, l'embassament de Respomuso.

Superat, arribem als ibons de la Facha, 2h06'. Al fons, el fort pendent que porta al coll amb un camí zigzaguejant. El camí no passa a ras d'aigua, sinó que continua pujant pel cantó dret, per realitzar el flanqueig pel vessant sud, a la dreta del ibón.

Ibons de la Facha. En front, el fort pendent que condueix al coll de la Facha.

Els ibons de la Facha són tres, el que voregem, un que està al mateix nivell però més a l'esquerra i un tercer en una cubeta més alta, que només el podem veure des de la part alta del coll o des del cim.

Ibons de la Facha.

L'atac al coll s'ha de prendre amb calma. El camí és sinuós però de bon caminar. 

Propers al coll de la Facha. De fons un dels ibons de la Facha.

Sense adonar-nos, ens plantem en el coll de la Facha (2664), 2h44'. En el vessant oposat, la vall de Marcadau i el massís del Vignemale, ja en territori francès. 

Des del coll de la Facha (2664), la vall de Mercadau.

Darrere, gran part del itinerari realitzat, amb l'embassament de Respomuso força lluny i l'imponent Midi d'Ossau a l'horitzó.

Des del coll de la Facha (2664), l'embassament de Respomuso, des d'on hem pujat.

Alícia decideix quedar-se al coll, no veu la pujada gaire adient per a ella i prefereix gaudir i descansar en aquest punt. Des del mateix coll, arrenca la cresta nord cap el cim. Sense perdre més temps, inicio l'atac.

La cresta nord, des del coll de la Facha.

El primer tram de cresta es realitza seguint un clar rastre de corriol, confirmat amb fites.

El primer tram de pujada, hi ha un corriol molt definit, amb fites.

En acabar el rastre, es segueixen en tot moment les fites, per canaletes que tendeixen a anar cap a l'esquerra, apropant-nos a la cresta.

Cresta nord, amb els companys bascos seguint l'estela del corriol.

Cal dir que hi ha moltes fites, però que no s'ha d'abandonar les proximitats del tram de cresta, a vegades pel vessant francès i d'altres per l'espanyol, unes amb rastre de corriol i d'altres amb fàcils grimpades.

Es combinen trams de corriols amb grimpades fàcils.

En la part alta, la cresta ens porta enfront de la punta Lagardère (2990), on sembla infranquejable. Baixem a peu de roca i realitzem un flanqueig cap a la dreta, en suau ascens i sempre seguint fites. 

La Punta Lagardère (2990).

Les fites fan un flanqueig cap a la dreta, amb bona roca, anirem guanyant alçada fins trobar una canal força dreta però amb moltes i bones preses, fàcil de pujar.

Canaleta que porta gairebé fins el cim.

Un cop superada, una ampla cresta ens porta fins el cim, que el tenim a tocar.

Dalt de la cresta, s'arriba fàcil fins el cim de la Gran Facha.

Cim de la Gran Facha o Grande Fache (3005), 3h41'. Coronat per un petit oratori amb la Verge de Lourdes o de les Neus. Avui però, no hi havia figura de la verge, només una estampa en format reduït.

Cim de la Gran Facha, amb el petit oratori. De fons, el massís Frondella-Balaitous.

Cim de la Gran Facha amb els pics dels Infierno de fons.

Un repàs circular a les vistes:

Cap el nord-oest  tenim els pics de la Frondella i el Balaitous, acompanyats per un seguit de crestes força espectaculars.

Mirant cap a l'est, el Midi Bigorre amb les seves antenes, el Néouvielle, els Trois Conseillers i el turó de Néouvielle.

Una mica més al sud, l'esvelt pic Long i el pic Badet, separats per la forcada del pic Campbieil i Lentilla.

Cap el sud-est, en l'horitzó apareix el massís de Posets, amb els pics de Los Gemelos, Espadas i d'altres en la mateixa cresta, els pics de la Forqueta i l'Eriste Nord. En primer terme, tot el massís de la Munia, amb la Petita Munia, Sierra Morena, Troumouse i pic Heid, i un xic més al sud, el pic de la Robiñera.

A tocar dels anteriors cims, es troba la gran mole dels massís de Vignemale, amb el Petit Vignemale, Punta Chausenque, Pique Longue o Gran Vignemale i el pic Cerbillona amb la seva agulla SO.

Sortint del darrere del massís del Vignemale, apareix el Cilindro de Marboré i el Mont Perdut. Continua la barrera rocosa amb el seguit de cims: Pics de la Cascada, Espalda de Marboré, la Torre, el Casco, Taillón i per tancar el Gabioto Oriental i Occidental.

Cap el sud, l'embassament de Bachimaña Alto, on està situat el refugi de Bachimaña, la serra de Tendeñera i els pics del Infierno, l'Oriental, Central i Occidental, l'agulla d'Arnales i el pic d'Arnales. per darrere treu el cap el Garmo Negro.

Cap el sud-est, els propers cims de Tebarray i Llena Cantal. Al fons, apareixen els cims de la Somola Alta, Collarada, Escarra i Pala de Ip.

A continuació, els pics d'Aspe, Anayet i Bisaurin entre d'altres.

Cap a l'oest, apareix gran part del recorregut realitzat avui, amb l'imponent cim del Midi d'Ossau per sobre de l'embassament de Respomuso.

Gaudint de la magnífica meteorologia, de la pau, del silenci i de les vistes una bona estona, arriben els tres companys bascos, petem la xerrada i ...tots cap avall.

No cal dir que la baixada és més delicada que la pujada, però ara ja sabem el camí per on traça. A mitja baixada, tenim la possibilitat de veure cadascun dels ibons, en especial els tres de la Facha.

Els tres ibons de la Facha, ibón de Campo Plano i embassament de Respomuso.

Fins arribar al coll de la Facha (2664), 4h25', on em retrobo amb l'Alícia. Una aturada curta i desfem camí, el mateix que la pujada.

Iniciant la baixada des del coll.

Els ibons de la Facha, des de les alçades. Es pot veure el corriol que voreja el ibón.

Deixem enrere el barranc per gaudir de l'extensa plana amb el ibón de Campo Plano.

La conca de Campo Plano.

Arribem fins el pal indicador, 6h15', ara seguint el camí correcte que porta cap el barranc, de baixada.

Arribant al pal indicador. Marcat el itinerari adient.

Després de creuar-nos amb una gran comitiva d'ovelles, arribem dalt de la presa de Campo Plano, 6h23'. Continuem per l'ample camí i seguint el GR-11, gaudim del canvi de llum vers el matí, transformant els ibons en ulls platejats.

Ibón de las Ranas i embassament de Respomuso.

Deixem el GR-11 en arribar al desviament cap el refugi, marcat amb un pal indicador.

Trencall cap el refugi.

Una baixada directe, on també hi trobem marques blanques i vermelles, ens porta fins el punt final, el refugi Respomuso, 6h44'. 

Refugi de Respomuso.

No hi ha res millor que haver fet bé la feina i gaudir d'una cervesa amb tant meravellosa vista.

Embassament de Respomuso, des del balcó del refugi.

 

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Pots donar vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.