19 de juliol de 2022

Pics del Infierno (Or. 3076 - Ctral. 3082 - Occ. 3073) - Pic de los Arnales (3002) - Agulla de los Arnales (3034)

Feia anys que tenia pendent aquests pics, i avui, és el moment de coronar els cims de més de tres mil metres de tota la cresta, la Quijada de Pondiellos. Aprofitant la proximitat dels cims dels Arnales, decideixo atacar-los abans que els cims dels Infierno, conquerint d'una tacada aquesta zona. El recorregut es completa donant una volta circular per la vessant nord, on destaquen els ibons Azules, refugi dels Ibones de Bachimaña i el seguit de cascades, belles i salvatges, del riu Calderés

  

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Refugi Casa de Piedra (Baños de Panticosa).

Temps total:  11h24'   Sense parades:  9h42'   Ritme:  Moderat.

Dificultat: Poc Difícil - PD     Esforç: 2/5.

Distància:   17,07 km.          Desnivell:  +1697 m.

Alçada mínima:  1636 m.        Alçada màxima:  3082 m.

Cims:  Pic de los Arnales (3002), Agulla de los Arnales (3034), Pic Infierno Oriental (3076), Pic Infierno Central (3082) i pic Infierno Occidental (3073).

De interès: Tots els graus de dificultat han estat extret del llibre "Guia de los 3000 m. - Pirineos".
Mesures en l'altimetria de la zona, confirmen l'entrada a la llista dels 3000's del Pirineu el cim de l'Agulla de los Arnales (3034) amb una prominència mínima de 13 m. Es pot consultar la web "Els Caçafantasmes-3000". 
L'altimetria del pic de los Arnales és confusa. Sempre s'ha considerat una cota de 3006 m. En posteriors comprovacions, se l'ha donat com a 3002 m. i una última mesura li ha comptabilitzat 2999,9 m., cosa que li faria perdre l'honor de cim de tres mil metres. He adoptat en aquesta entrada, una mesura de 3002 m. (en la web "Els Caçafantasmes-3000" ha estat exclòs de la llista).  
A Baños de Panticosa hi ha el refugi Casa de Piedra, guardat tot l'any, on pot ser una bona opció per a pernoctar, esmorzar, dinar o sopar.
També hi ha el refugi Ibones de Bachimaña, a mitja baixada cap a Baños de Panticosa, guardat tot l'any amb tots els serveis.  
Poder observar la cara nord dels pics del Infierno, on es troba la glacera dels Infierno, cada cop més petita i agònica.
Els noms que han predominat dels tres pics del Infierno han estat la traducció de com s'anomenen en l'estat francès: pics d'Enfer. Els nom tradicional aragonès que agrupava els tres cims i el pic de los Arnales és Quijada de Pondiellos. El govern d'Aragó, el 2016, va distingir els tres cims amb els noms, poc o gens utilitzats, de Punda dera Nevera (al pic oriental), Punda Alta de Pondiellos (al pic central) i Punda Garmo Blanco (a l'occidental).

Acompanyants:  En solitari. 

Recomanacions:  Pals de tresc, protecció solar, ulleres i barret. No anar persones amb vertigen ni no avesades a progressió per cresta o grimpades exposades. Tenir una bona forma física, el recorregut és llarg.

Mapa:  Editorial Alpina, Valle de Tena, escala 1:40.000.

Aproximació: Sortint de Lleida, capital del Segrià i de la província, agafem l'autovia A-22, passem les poblacions de Binéfar, Montsó i Barbastro. S'acaba l'autovia i es segueix per la N-240 cap a Osca, sense entrar-hi, enllaçarem amb l'autovia A-23. Girem direcció Sabiñánigo. Un cop arribat a aquesta població, seguim per la N-260 fins a Biescas, on ens desviarem per la carretera A-136. Trobarem un trencall cap a Panticosa, per la carretera A-2606. Es passa la població, i segueix fins el final de carretera, a Baños de Panticosa. Hi ha molta zona per aparcar el vehicle. 

Descripció:  Des del refugi Casa de Piedra, cal anar a buscar l'ibon de Panticosa, on trenca un camí cap a la dreta, direcció a la cascada de les Argualas. Abans d'arribar-hi, s'inicia una intensa pujada, passant vora la font de la Laguna, 8'.

Font de la Laguna. (foto arxiu).
El pendent continua, realitzant un seguit de llargues llaçades, guanyant alçada ràpidament. Enseguida es pot gaudir de la zona dels balnearis de Panticosa, a vista d'ocell.

Baños de Panticosa (foto arxiu).
Sense treva, les llaçades es converteixen in ziga-zagues, el pendent s'intensifica paral·lels al barranc de les Argualas.

En la part més alta, el pendent es suavitza, flanquejant per sobre el barranc de las Argualas i arribant a una zona planera, molt verda, la Mallata Baja, 34'.

Mallata Baja.
Hi ha una bifurcació en el camí. Segueixo cap a la dreta, on si ens fixem, hi ha pintades a diferents roques: "Infiernos", "Garmo Negro" i "Pondiellos". De front, aniríem a parar als ibons d'Ordicuso.

Un petit tram de pendent suau em porta a una nova pujada, travessant un bosc, en un seguit de llaçades. De nou, les pastures verdes voltegen l'itinerari a seguir, recte cap a dalt. En l'horitzó, es veu la mole rocosa del Garmo Negro i l'Agulla de Pondiellos.

Arribant a la Mallata Alta.
El camí es torna sinuós, guanyant alçada ràpidament i entrant en una zona de grans blocs de pedra. En arribar a la part alta, tenim l'opció de seguir un visible camí, més a l'esquerra o continuar pujant pels blocs.

Es molt més còmode i ràpid el camí, ben fressat i en progressiva pujada.

Pujada cap el coll de Pondiellos. Itinerari aproximat en vermell.
Cal estar atents, aquest camí porta cap el Garmo Negro!! En el moment que aquest inicia un gir cap a l'esquerra i davalla, enllaçant més avall amb la pujada normal al Garmo, s'ha de deixar per seguir unes fites que marxen cap a la dreta, voltegen un ressalt arrodonit per la dreta i després enfilen directes cap el coll, amb rastre de camí.

Coll de Pondiellos (2809), 2h47'.

Arribant al coll de Pondiellos (2809).
En el vessant oposat, podem veure els pics dels Infierno, més a la dreta els pics de los Arnales i sota els nostres peus, els ibons de Pondiellos.

Ibons de Pondiellos.

Des del coll es pot veure els cims i part de l'itinerari de pujada.
Cal seguir un rastre de camí, en mig de pedres, que sense perdre alçada i guanyant molt poca, es dirigeix cap el coll Saretas (2830), 3h02'.

Arribant al coll Saretas (2830).
Deixem enrere el coll per un camí fressat. Quan ja veiem el collet entre l'agulla i el pic de los Arnales, ens desviem per un camí a la dreta, 3h13', molt desgastat i relliscós, directe al collet.

Desv. cap els cims de los Arnales. En front, l'agulla de los Arnales.
Una pujada penosa però curta, ens porta fins el collet, 3h29'. Per accedir al primer cim, cal enfilar-se vora la cresta pel vessant de Pondiellos, amb molt bones preses, fins el punt més alt en poc menys de deu minuts. Pic de los Arnales (3002) (F+), 3h37'.
Si no es puja per la mateixa cresta, qualificaria el cim de fàcil (F).

Pic de los Arnales (3002).
Bones vistes cap a l'agulla de Pondiellos, Garmo Negro, pic de los Arnales Sud i en especial a la cresta que porta a l'agulla de los Arnales, amb el pic del Infierno Or. darrere.

Cresta cap a l'agulla de los Arnales. Darrere el pic Infierno Oriental.

Pic de los Arnales Sud, agulla Pondiellos, Garmo Negro i ibons de Pondiellos.

Massissos cap el vessant oriental, amb força mala visibilitat.
Es retorna al collet per atacar l'agulla de los Arnales.  

Es volteja per l'esquerra el primer tram, per tal d'evitar la part més escarpada. La roca és bona i es pot grimpar, amb moltes preses. 
Per evitar un tram més exposat i dret d'uns quatre metres (xemeneia), es fa una petita diagonal cap a l'esquerra, per guanyar una lleixa o petit graó i retornar cap a la dreta, arribant a dalt de la cresta, vora la sortida del tram exposat (xemeneia).

Tram de pujada evitant l'exposada xemeneia.

Accés a la cresta per terrasses i graonades.
Un cop dalt de la cresta, aquesta va perdent verticalitat però es va estrenyent. Seguint vora la cresta, es pot anar alternant els dos vessant, on trobem passos fàcils però aeris.

Tram de cresta cap el cim.
Sense adonar-nos, arribem a dalt de l'agulla de los Arnales (3034) (PD-), 4h00'. Uns metres més enllà, apareix l'esquerda d'uns 13 m. que trenca la cresta cap el pic del Infierno oriental i, gràcies a aquesta, li dona el privilegi d'entrar al llistat de cims de 3000 m.  

Les vistes són molt semblant al cim anteriorment pujat.

Cim de l'agulla de los Arnales (3034).
De tornada, desfaig la cresta i davallo per la desgrimpada d'uns quatre metres (xemeneia), amb bones preses, a la que qualificaria de II+, que em deixa a tocar del collet.

Des del collet, l'aresta que puja a l'agulla de los Arnales.
Un cop en el collet, cal baixar i recuperar el camí que porta cap a la base dels pics dels Infierno. Es continua a la dreta fins creuar la visible canal, que separa el cim central de l'oriental.

Creuant la canal, inici del camí de pujada als Infierno.
El primer tram és el més delicat i dret, requereix d'alguna grimpada un xic exposada, sempre seguint les fites i mai entrant dins de la canal (PD). Passat aquest, es van superant petites terrasses o lleixes, sense cap dificultat, guanyant alçada molt ràpid.

Pujada amb la canal sempre a la dreta. Es veu el pic Infierno Oriental.
En la part alta, s'avança molt fàcilment, creuant un collet i iniciant l'ascens al cim.

Prop del collet que separa els dos cims. La canal ha quedat més avall.
Unes fàcils grimpades, que es poden evitar pujant més a la dreta i donant més volta, porten directes al cim del pic del Infierno Oriental (3076), 4h54'. Des del cim tenim una magnífica perspectiva dels altres pics del Infierno separats per la marmolera. 

Des del pic Infierno Or., els pics Infierno Ctral. i Occ., en mig la marmolera.
Cap a l'est, el massís del Mont Perdut amb tots els cims més destacats a la vista: Astazú, Marboré, Cilindro, Mont Perdut, Añisclo, Torre, Casco, Tallón i els dos Gabietos.

Tot i la falta de claredat, el massís del Mont Perdut.
Des del cim més oriental, travessarem la cresta fins el darrer dels cims. 
Desgrimpem pel mateix lloc de pujada cap el collet. Un corriol va directe al pic del Infierno Central (3082), 5h01', una senzilla caminada en que no utilitzarem les mans.

Facil pujada al pic Infierno Central, la marmolera i pic Infierno Occidental.

Cim Infierno Central (3082).
Imponent el massís del Balaitús-Frondella.

Pics de las Frondellas i Balaitús.
I vistes cap els ibones Azules, embassament de Bachimaña Alto i ibon de Bramatuero Baix, amb el pic del Infierno Oriental i la cresta nord.

La conca dels Ibon Azules, per on tornarem.
Davant, el tram de la marmolera amb el pic del Infierno Occidental, que haurem de travessar.

La temuda marmolera!!
El tram de la marmolera, de roca dolomítica, sembla més estreta del que ens trobarem, si be hi ha un fort estimball a ambdues vessants, no presenta cap inconvenient d'estretor ni hi ha cap grimpada. Hi ha petit rastre de camí, i en comptades vegades, haurem de "saltar" a l'altre banda per evitar les dificultats. Creuar-la està considerat com a F+. 

 

 

Tres trams de la marmolera.
Del mig de la marmolera, enrere queden els dos cims ja ascendits dels Infierno, el central i l'oriental, amb el massís del Vignemale de fons.

La marmolera, pic Infierno Central, pic Infierno Oriental i massís del Vignemale.
En acabar la marmolera, només cal pujar, seguint el rastre de camí, fins el pic del Infierno Occidental (3073), 5h19'.

Passada la marmolera, pujada al pic Infierno Occidental.

Cim Infierno Occidental (3073).
Vistes completes al massís de les Argualas, amb tots els cims: Agulla de Pondiellos, Garmo Negro, Argualas i Algas.

El massís de les Argualas al complet, amb els ibons de Pondiellos.
Cap a l'est, els massís del Vignemale, Pic Long, Campbieil, Néouvielle, ...

Massís del Vignemale.
Iniciem la baixada, seguint la carena pel vessant oposat al de la pujada. Quan la cresta cau, es segueix pel vessant esquerra, sempre seguint fites i buscant els millors passos de baixada. L'objectiu és arribar fins a un replà, amb roca blanca 'dolomítica'.

Punt de referència, el replà vermellós que envolta la roca blanca.
Enrere queda el cim i la traça que hem seguit de baixada.

Itinerari aprox. de la baixada.
Es gira a la dreta, amb un camí força fressat, que passarà per sobre de la roca blanca, fent una baixada i una pujada. 
Aquest tram de baixada fins creuar a la conca del coll del infierno està catalogada amb una dificultat de PD.

Rastre de camí sobre la roca blanca. En cercle vermell, una fita.
El rastre de camí es dilueix, seguint fites i utilitzant les mans, comencem a baixar en mig de la roca (no per la blanca!). 

Cercle vermell amb la fita anterior. Camí de baixada.
Apareix el rodó ibon de Tebarray amb el cim del mateix nom darrere i al fons les Frondellas-Balaitús.

L'estètic ibon i pic de Tebarray.
Passat un tram curt aeri, prop de la cresta, girem per un estret pas cap el vessant nord (dreta), divisant la conca del ibon de Tebarray, on hi ha una gran fita. Davallem per aquest camí, en mig d'un tarteram considerable fins el coll del Infierno (2721), 6h23', punt d'enllaç amb el GR-11.

Estem molt a prop del ibon de Tebarray, cap el vessant oest. En el vessant oposat, un terreny gris i pedregós amb el massís del Vignemale com a únic reclam, en l'horitzó.

Des del coll del Infierno, ibon i pic de Tebarray.
Seguim el GR-11, que no el deixarem fins el final, cap a la dreta, per una baixada moderada i camí molt fressat.

Des del coll del Infierno, baixada cap a la conca dels ibons Azules.
Vista del que resta de la glacera de los Infierno, agònica però de gran bellesa.

Cara nord i glacera dels pics dels Infierno.
Es continua baixant, arribant a un tram més planer, on es troba el ibon Azul Superior, 7h02',un canvi de color en mig de tons grisosos. 

Es pot consultar l'entrada dels "Ibones Azules", per veure més fotos i una descripció del recorregut més acurada fins el final, a Baños de Panticosa.

Ibon Azul Superior.
Es supera un petit promontori per iniciar la baixada cap el ibon Azul Inferior, 7h15'. A dalt, apareixen tots els cims que hem pujat.

Ibon Azul Inferior.
Per un terreny més pedregós i pendent, baixem cap a un prat.

Baixada cap a l'embassament de Bachimaña.
En arribar al prat, trobem un pal indicador, 7h33', on es bifurca el camí que puja cap el port de Mercadau i el refugi Wallon, sender que no hem de seguir. Continuem pel GR-11.

Pal indicador.
S'ha de creuar el prat, una zona d'aiguamolls semi-inundada per les aigües del desguas del ibon Azul Inferior. Hi han petites passarel·les metàl·liques, tot i això, hem de ficar el peu a l'aigua!!

Iniciem una petita pujada, contornejant l'embassament de Bachimaña Alto, en mig de rocs, on el camí s'obre pas.

Embassament de Bachimaña Alto.
El sender fa un gir, resseguint ara l'embassament de Bachimaña Bajo. A l'altre banda, tenim el refugi.

Després d'un puja i baixa, es troba la passarel·la sobre la presa de l'embassament. Es creua per arribar al refugi de los Ibones de Bachimaña, 8h14'.

Refugi de los Ibones de Bachimaña.
Una parada per dinar l'entrepà i beure una llimonada fresca, que ja toca!!

Amb les forces renovades, vaig a buscar el GR-11, creuant de nou la passarel·la de l'embassament de Bachimaña Bajo

Inici de la Cuesta del Fraile, que en baixada no és tanta "cuesta", fent el seguit de llaçades per un excel·lent camí. En front, l'espectacular cascada del Fraile.

Cascada del Fraile.
En la part baixa, s'entra en el congost que forma el riu Calderés.

Entrant en el petit congost que forma el riu Calderés.
El camí es torna més agresta, trams amb cables metàl·lics de seguretat, pujades i baixades per trams de roca, passos estrets, ...sense cap dificultat, només cal parar un xic més d'atenció.

Es creua un petit prat, verd, anomenat Llano Bozuelo, 9h06'. A partir d'aquí, el camí torna a baixar fort, recargolat, sempre vora el riu, que d'aquí fins el final, ens ofereix un seguit de cascades d'espectacular bellesa. 

Cascada Bozuelo.

Cascada del Pino.
Passem pel mirador de la Reina, 9h30', amb vistes a Baños de Panticosa, que està molt a prop.

Mirador de la Reina, amb vistes a Baños de Panticosa.
Un seguit de llaçades, ens porten al final del recorregut, el refugi de Casa de Piedra, a Baños de Panticosa, 9h42'.

Refugi Casa de Piedra.
Quina satisfacció!! Quin magnífic recorregut!! Quin contrast de colors!! Quins espectaculars cims!! Quines infinites vistes!! Quina calorrrrrrr!! Ufff, quina cervesa fresca!!! Un dia llarg i inoblidable.

Dedicat al "Sagris", Joan Sagristà Serrano, company de la UESMAP (Unió Exc. Sant Martí de Provençals) que el dia 3 de juliol del 2022 ens va deixar per emprendre un llarg camí, per sobre els cims, vora els estels.
"Quan arribis a dalt de la carena,
Mira el riu i la vall que has deixat,
I aquest cor que ara guarda la pena,
Tan amarga del teu comiat."
En Pau Descansis, Sagris!!

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies. 

2 comentaris:

  1. Hola Xavi.

    Independientemente de si el pico de los Arnales llega a ser un tres mil o no, la circular es espectacular, por su belleza. Esa panorámica desde los picos del Infierno a los ibones de Pondiellos, con todo el macizo del Garmo Negro al Arguales, es de postal.

    Subí en su día por los ibones Azules pero solo pude hacer la cima del Infierno Occidental, así que tengo pendiente volver por la zona, para quitarme esa espinita.

    Salud y montaña.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Eduardo Pardo por tu comentario y bienvenido al blog!!

      Como tu bien dices, el recorrido és espectacular, tanto por sus cimas como por el paisaje. Las dos guindas són las ascensiones al pico y aguja Arnales, aunque la travesia por la marmolera és insuperable!!
      Yo he tardado tres años en poderlos subir y por fin este 2022 lo conseguí, seguro que en breve tu tambien los haras, ánimo!!

      Salut!!

      Elimina

Gràcies pel comentari !!