Serra de Busa: La Guàrdia (1448) - La Presó - El Cogul (1526) - La Llebre (1521)

Recorregut integral per la serra de Busa, envoltada per una imponent cinglera. Accés de pujada pel pas de l'Escala i recorrent vora la cinglera, tota la plana del vessant sud. Visita a la Presó de Busa i retorn per dalt de la serra, assolint tots els cims per després baixar pel grau de les Collades d'Orriols i retornar al punt d'inici.

 

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  Mas El Pujol de la Vall d'Ora.

Temps total:  6h48'           Sense parades: 6h03'        Ritme: Moderat +.

Dificultat:   Fàcil - F       Esforç: 1/5.

Distància:  20,11 km.             Desnivell:  +1396 m.

Alçada mínima:   794 m.              Alçada màxima:  1526 m.

Cims:  Serrat de la Capella (1408), La Guàrdia (1448), Serrat de les Gralles (1353), Roc de Mitdia (1478), El Cogul (1526), Serrat de la Llebre o La Llebre (1521), Cim "sense nom" secundari (1513).  

De interès:  La serra de Busa està situada al prepirineu, forma un altiplà envoltat d'una cinglera d'entre 300 i 700 m. d'alçada. En la vessant sud forma un allargat altiplà amb esplèndids miradors. Tot el contrari, el vessant nord hi ha una carena muntanyosa, amb els cims més alts de la serra i els estimballs més vertiginosos. 

Els miradors, donen un ventall d'àmplies vistes a peu de cinglera. Els més destacats: La Bertolina, Creu de Busa, de la Creu del Capolat i del Capolatell o Presó de Busa. 

Hi ha dos cims que pertanyen a la llista dels 100-cims de la FEEC: La Guàrdia i El Cogul, sostre de la serra de Busa.

La presó de Busa o de Capolatell, segons la història, en la guerra del francès es va utilitzar de presó. Aquest petit cim situat a l'oest de la serra, acinglerat per totes bandes, només s'hi podia accedir per una passarel·la de fusta, que retiraven un cop els presoners hi havien accedit. 

El pas de l'Escala és la millor manera d'accedir a l'altiplà de Busa, però no la més fàcil. Sense tenir cap dificultat extra, és un tram força dret, on hi ha una escala de ferro per superar un tallat d'uns 7 m. d'alçada, a continuació hi ha un cable per ajudar-nos a superar un curt tram acanalat de roca i a continuació uns graons de fusta força drets, que ajuden a superar la part més dreta d'aquesta canal.

Gran part dels camins per on transcorre aquesta sortida estan assenyalats amb color que marquen les pedres en forma de 'marietes'.

Masia El Pujol de la Vall d'Ora, lloc on aparcarem el cotxe, és una casa rural i restaurant. Precaució amb els gossos del mas!  

Acompanyants:    Òscar.

Recomanacions: Calçat lleuger, sabatilles tipus trail. Pals de tresc. 

Mapa:  Editorial Alpina, Vall de Lord-Port del Comte, 1:25.000.

Aproximació: Des de Solsona, capital del Solsonès, s'agafa la carretera C-26 direcció a Berga. Passades les indicacions al poble de Navès i del castell de Navès, s'ha d'estar atents a una cruïlla. El trencall a l'esquerra, amb indicador poc visible "La Vall d'Ora", és la carretera estreta que s'endinsa en aquesta vall. Després d'uns 10 km. trobarem el trencall a l'esquerra, amb indicació a "El Pujol". Uns 500 m. més amunt, es gira a la dreta, en trobar un nou indicador. Seguint aquesta pista, s'arriba a la masia. L'aparcament està senyalitzat, abans d'arribar-hi. Punt de sortida.

Descripció:   Des de l'aparcament, cal desfer la pista per on hem arribat en cotxe, i continuar per la pista barrada de la dreta, en la bifurcació. No gaire lluny, deixem la pista per seguir un camí ample a l'esquerra. Hi ha un pal indicador un xic amagat, "Camí a Busa per l'Escala", 4'.

Aparcament prop de la masia d'El Pujol de la Vall d'Ora.

Trencall cap a la serra de Busa.

El camí es va estrenyent, primer en suau pujada per després iniciar l'ascens cap a la cinglera, per un camí dret i revirat. 

Pujada cap a la masia d'Orriols.

Passem per una primera bifurcació, amb pal indicador, on continuem a l'esquerra. Arribem a tocar de la roca, que l'anem voltejant.

Camí vora el cingle de Busa.

Una nova bifurcació, amb el pal indicador. Cap a l'esquerra amunt. En aquest punt, es pot accedir a la Balma del Xalet, en uns 10'.

Es continua pujant per camí estret vora la roca, superant el grau d'Orriols. 

Cingles de Busa.

Masia d'Orriols, 45', situat en una petita plana en meitat de la cinglera, on transita una pista que puja cap a Busa. No hem de seguir la pista, davant del mas, hi ha unes escales i un bon camí.

Arribant a la masia d'Orriols.

Escales, camí cap a la serra de Busa.

Important cruïlla de camins i pal indicador, 47'. Ara tenim la possibilitat de pujar a la serra de Busa pel pas de l'Escala o pel grau de les Collades d'Orriols. Continuem cap el pas de l'Escala i retornarem a aquest punt, de baixada, pel grau de les Collades d'Orriols. Seguim marques de 'marietes verdes'.

Bifurcació important!! A la serra de Busa per l'Escala o pel grau de les Collades d'Orriols.

Molt a prop es troba la font dels Reguerets, amb un minso raig d'aigua.

Font dels Reguerets.

Anem guanyant alçada arran de roca, el darrer tram de cinglera el tenim sobre nostre.

Pas sota la cinglera.

El camí ens porta fins el pas de l'Escala, 1h04', espectacular i fàcil, però s'ha d'anar amb molt de compte. Aquest pas consta de tres trams diferenciats. El primer és superar la paret de la cinglera tot pujant per l'escala. Un cop dalt, es segueix una estreta i dreta canal amb l'ajuda d'un passamà de ferro. El tercer tram és superar per la canal uns passos molt drets amb l'ajuda de travessers o graons de fusta, un cop superats aquest s'acaba sortint de la canal, sobre la cinglera. 

Pas de l'Escala.

Un cop dalt, el sender manté una suau pendent, tot seguint un corriol fressat i 'marietes blaves', que ens porten cap el mirador de la Bertolina. A banda dreta, la serra d'Ensija amb l'enfarinada de la darrera nit.

Serra d'Ensija.

Mirador de la Bertolina, 1h19'. Extenses vistes cap el sud, amb els massissos de Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l'horitzó. Més aprop, l'allargassada cinglera de Busa, per on seguirà el nostre camí.

Mirador de la Bertolina. Al fons, Montserrat.

Cingle de la Creu - Cingles de Busa.

Seguint prop de la cinglera, per un corriol, travessem el pla de Busa, deixant a la dreta la masia de la Bertolina. En arribar a una pista, es segueix, creuant un bosc i sortint davant de ca l'Artiller, 1h39', una masia mig derruïda.

Ca l'Artiller.

Sense camí aparent, continuem de front, per arribar-nos a peu de cinglera, salvant una petita depressió i anant esquivant els arbres en mig de pastures. 

Cingles de Busa i pla de Busa. De fons, els Rasos de Peguera.

Es segueix la cinglera, evitant una nova depressió més marcada, voltejant-la i tornant a la cinglera. En moderada pujada, a dalt ens trobem el Serrat de la Capella (1408), on es troba el mirador de Busa o de la Creu de Busa, 2h06'.

Serrat de la Capella (1408) - Mirador de la Creu. Al fons el Pedraforca i la serra d'Ensija.

Des del mirador, es pot veure el següent cim i l'allargada cinglera que porta fins a aquest.

Des del mirador, la cinglera que porta fins el cim de La Guàrdia.

Es continua pels verds prats vora la cinglera, baixant cap a la visible carretera, on està la Creu de Busa, 2h15'. A l'altre banda, una  estreta pista puja, travessant el pla de la Trona, fins el cim de La Guàrdia (1448), 2h28', coronat per un vèrtex geodèsic i una caseta de guaita. Aquest cim pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC. 

La Guàrdia.

Retornem, pel mateix camí de pujada, cap el pla de la Trona, girant a l'esquerra al trobar un filat i baixant vora d'aquest fins a una pista desdibuixada. Cal seguir-la a la dreta.

Pla de la Trona. Es gira seguint un filat.

En trobar una bifurcació d'aquesta pista, es gira a l'esquerra, en suau baixada.

Pla de la Bassa.

Creuem el pla de la Bassa fins a trobar una plantació (de vinyes??), 2h43', que s'ha de voltejar cap a l'esquerra, seguint el fresat camí. 

S'ha d'estar atents, en una clariana passat el bosc, s'ha de seguir un camí entre els matolls, amb una visible fita, 2h53'. No seguir les marques de pintura que continuen de front!!

Gir a la dreta, sense indicadors. Seguir fites (rodona groga).

El camí inicia la pujada en mig de matolls i pins, seguint fites i sense cap pintada. 

Camí de pujada cap el mirador de la Creu de Capolat.

S'enllaça amb un camí més ample, que seguim a l'esquerra, fins assolir el cordal de la serra de Busa en el serrat de les Gralles (1353) - mirador de la Creu de Capolat, 3h07', a peu de l'estimball de la cinglera. 

Vistes cap al Port del Comte: puig de les Morreres, tossal de l'Estivella,...; i la vall de Lord amb el pantà de la Llosa del Cavall i el poble de St.Llorenç de Morunys.

Serrat de les Gralles (1353) - Mirador de la Creu de Capolat.

Des del mirador, el Port del Comte i la vall de Lord.

Continuem pel mateix camí, cap a l'oest, voltejant el cim del Capolat i arribant a la palanca de la presó de Busa o del Capolatell. 

Palanca metàl·lica. Sortint de la Presó de Busa.

La creuem i pugem cap el punt més alt, on es troba el magnífic i terrorífic (per l'estimball) mirador de la presó de Busa o del Capolatell, 3h25', amb vistes semblants a l'anterior.

Mirador de la Presó de Busa o del Capolatell

Creuem la palanca i retornem, pel mateix camí, fins el mirador de la Creu de Capolat. 

De tornada, el cim del Roc de Mitdia i darrere el Cogul.

Un corriol arrenca en pujada vora la cinglera, sense cap marca ni senyal, tan sols alguna escadussera fita de pedres. A una certa alçada, va flanquejant cap a la dreta allunyant-se de l'estimball. Per terreny més còmode i en mig de matolls, es puja directe cap el cim del Roc de Mitdia (1478), 4h.

Cal dir que aquest cim està nombrat de dues maneres. Segon el mapa de l'editorial Alpina, és el Roc del Mitdia, segons l'ICGC l'anomena La Llebre.

Des del cim del Roc de Mitdia (1478), el Cogul.

Pel vessant oposat, baixa un vistós camí que salva l'imponent esquerda que separa els dos cims, on trobem pintades de color verd/blau, i inicia una nova i dreta pujada cap el Cogul (1526), 4h17', sostre de la serra de Busa i cim inclòs en el llistat dels 100-cims de la FEEC.

El Cogul (1526), punt més alt de la serra de Busa.

Des del Cogul, el serrat de la Llebre.

Les vistes cap el vessant nord són molt semblants a les dels anteriors cims. La serra del Verd amb el Cap del Verd i Cap d'Urdet; el Pedraforca; la serra d'Ensija amb la Gallina Pelada i la Creu de Ferro; els Rasos de Peguera amb el Pedró-Rasos de Dalt, Rasos de Baix, la Torreta dels Enginyers o el Cogulló d'Estela. Sota mateix de la cinglera, l'allargada serra dels Bastets.

Serra del Verd i Pedraforca.

Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera.

Des d'aquí, apareixen les 'marietes' vermelles, que seguim. El camí, ara molt més fressat, avança prop de la cinglera, resseguint la serra cap a l'est. Es creua l'insignificant coll de la Canal de Casa Vila (1469) i iniciem la pujada cap el Serrat de la Llebre o La Llebre (1521).

Aquest cim és anomenat d'aquesta manera per l'editorial Alpina, però l'ICGC no hi posa cap nom.

Pujant cap el serrat de la Llebre, el cim del Cogul.

Serrat de la Llebre o La Llebre (1521).

Continuem baixant prop de la cinglera, fent la darrera pujada a una cota secundària (1513), sense nom però no menys espectacular que els anteriors cims.

Des del serrat de la Llebre, camí vora els cingles cap a una cota secundària.

Des de la cota secundària (1513), el serrat de la Llebre i de fons el Port del Comte.

Amb tendència a baixar, anem recorrent el que resta de serra vora la cinglera, per terreny rocós i envoltats de matolls. 

Seguint la serra de Busa en la part oriental, amb el Pla de Busa a la dreta.

Cruïlla de camins en el grau de Vilamala. Continuem de front, ara seguint 'marietes' blanques, per un camí poc fressat però que mica en mica es consolida, fins topar-nos amb la pista que ve de la masia de la Bertolina i del Pla de Busa, hem arribat al grau de les Collades d'Orriols, 5h13'.

Baixant cap el grau de les Collades d'Orriols.

Grau de les Collades d'Orriols.

Es segueix la pista cap a l'esquerra, seguint ara les 'marietes' verdes. Farem un parell de llaçades i en trobar una corba tancada a l'esquerra, haurem de girar a la dreta (de front) i seguir un estret camí de baixada, 5h21'. Hi ha un petit pal que ho assenyala i la corresponent 'marieta' verda.

Deixem de seguir la pista. A la dreta, corriol.

El camí davalla per una lleixa que hi ha entre les dues cingleres, a la dreta tenim les roques del cingle i a l'esquerra, l'estimball.

Camí del grau de les Collades d'Orriols.

Camí del grau de les Collades d'Orriols.

Arribem a la important cruïlla, 5h33', prop de la masia d'Orriols, on hem passat aquest matí i punt on es pot optar per pujar a Busa per l'Escala o pel grau de les Collades d'Orriols, que és d'on venim ara.

Retorn a la cruïlla de camins. Ara baixem cap a la Vall d'Ora.

Ara baixem cap a la Vall d'Ora. El que resta de camí de baixada és el mateix per on hem pujat.

En el tram de cinglera, es pot veure la Vall d'Ora amb les masies disperses i l'ermita de Sant Lleïr. També la masia d'El Pujol, on hem aparcat el cotxe.

La Vall d'Ora.

A mida que baixem i estem prop de la roca, l'escalfor és força notòria, semblant a un dia d'estiu. 

Arribem a l'indicador on podem accedir a la Balma del Xalet, que desestimem per falta de temps. El darrer tram el fem força ràpid, per que ho permet el terreny, deixant enrere el camí i pel tram de pista, arribant a l'aparcament de la masia El Pujol, 6h03'.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.