Pic Bardamina (3079)

Un cim molt poc freqüentat degut a la proximitat amb el gran Posets, però d'una elegància de vistes envejable. No és un cim punxegut que atregui la mirada, un cop ets dalt, veus que s'aposenta en el punt més alt d'una estreta i allargada cresta, on es poden admirar el seguit d'estanys i estanyols que esquitxen la vall dels Ibons, una vall amagada i arraconada entre grans crestes. Per gaudir de la solitud. 

 

Ruta circular:  Sí, pràcticament lineal.

Sortida i arribada:  Pont d'Espigantosa.

Temps total: 11h25'  Sense parades:  9h50'   Ritme: Moderat.

Dificultat: Fàcil - F.    Esforç: 3/5.

Distància:  17,89 km.  (8,90 km. pujada; 8,99 km. baixada).

Desnivell:  +1663 m.  (+1569 m. -54 m. pujada; +94 m. -1609 m. baixada). 

Alçada mínima:  1564 m.     Alçada màxima:  3079 m.

Cims:  Pic Bardamina (3079).

De interès: Hi ha trams del itinerari amb corriols difusos i molt poques fites, on s'ha de tirar d'orientació o GPS, desaconsellant fer aquest itinerari en dies de boira. Aquest itinerari es pot dividir en dues jornades, pernoctant en el refugi d'Ángel Orús, en l'enllaç pots fer les reserves i consultar tota la info. Es recorre la vall dels Ibons, vall tacada per ibons i ibonets amb petits rierols que els comuniquen. La proximitat del cim amb l'altiu Posets ens dóna una perspectiva de privilegi i una sensació de 'diminuts' al seu costat. El petit aparcament del final de la pista, a tocar del pont d'Espigantosa, ja no està operatiu, a dia d'avui han fet una zona d'aparcament en la Pleta d'Estallo, un xic més avall. Recordar que en temporada estival, la pista roman tancada, havent un servei d'autobusos des del poble d'Eriste fins a la Pleta d'Estallo. 

Acompanyants:   José María Castillo "Chema" i Xavi Alsina.

Recomanacions:  Recorregut força llarg amb gran desnivell, estar amb molt bona forma física. Portar llum o frontal i a ser possible realitzar-ho en dies llargs de sol (finals primavera-estiu). De gran utilitat els pals de tresc, sobretot en la llarga baixada. Gorra, crema solar i ulleres de sol. Itinerari poc marcat i transitat, obligat portar mapa o GPS.

Mapa:  Editorial Alpina, Posets-Perdiguero, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, continuem per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Per aquesta, arribem al poble d'Eriste o Grist. Una pista encimentada en el tram de les llaçades, es converteix en terra per remuntar la vall d'Eriste o Grist fins l'aparcament d'Estallo.

Descripció:  En el final de la pista, trobem indicacions cap el refugi del Clot de Chil, i més endavant el pont d'Espigantosa, per on creuarem l'Aigüeta d'Eriste o de Grist.

Inici del recorregut, prop del pont d'Espigantosa. (Captura de video).

Abans però d'iniciar el recorregut, a banda esquerra, l'espectacular i sorollosa cascada d'Espigantosa, ens reclama.

Cascada d'Espigantosa

Seguim la senda del Parc Natural S4 i també el PR-HU 36, camí molt fressat i transitat, ja que aquest porta fins el refugi d'Ángel Orús, guardat tot l'any.

El camí ràpidament agafa alçada mitjançant un fort pendent, sempre paral·lels al riu, que ens queda a banda dreta.

Camí de pujada al refugi Ángel Orús

Trobem un pal indicador amb el trencall que porta fins el refugi del Clot de Chil creuant la palanca de Presentets.

Pal indicador i trencall. Seguim de front.

Després d'un tram més planer, aquest s'incrementa en superar les Marrades del Lluguero, per arribar a la Pleta de les Riberetes.  A banda dreta hi ha una petita cabana de pedres, molt precària i molt camuflada des del camí.

En la mateixa pleta, abans d'iniciar el fort pendent a banda esquerra, conegut com "El Ronpechulos", que porta fins el refugi, deixem aquesta senda per seguir a ma dreta, en aproximació cap el riu i creuant el que resta de la Pleta de les Riberetes. Hi ha rastre de corriol i alguna fita, però s'ha d'estar atents!!

Pleta de les Riberetes.

Creuada la Pleta, s'inicia la pujada. Continuem amb rastre de corriol, a vegades molt difús, amb algunes fites, poques però ben col·locades. Seguim prop del riu, a una certa alçada.

Camí de pujada cap a la cascada del Forau de la Llardana. (Captura de video).

Davant nostre un fort soroll d'espetec d'aigua!! Arribem a la cascada del Forau de la Llardana, aigua que procedeix de l'ibón d'Eriste i que baixa pel barranc dels Ibons.

Cascada del Forau de la Llardana.

Continuem amb el fort pendent per una zona verge, poc petjada, més seguint fites que camí.

Corriol poc visible però seguint les fites. (Captura de video).

Ens anem allunyant del torrent d'aigua, cap a l'esquerra, a mida que guanyem alçada, seguint ara un petit torrent amb poca aigua.

Seguint un curt tram del torrent de Llardaneta. (Captura de video).

S'obren les vistes en sortir del bosc, amb el barranc dels Ibons despenyant-se vall avall amb el pic de Perramó o d'els Corbets de fons.

Barranc dels Ibons amb el pic de Perramó de fons.

Després de seguir un tram del torrent de Llardaneta, el creuem i girem cap a la dreta. Es puja fort, entre la pedrera vora el torrent, ara les fites desapareixen, però hem de seguir amunt. Deixem enrere la part més dura per seguir avançant per un pendent moderat, entre herba i roques.

Pujant cap a les proximitats de la cabana de Llardaneta.

Arribem a la Pleta de Llardaneta, on enllacem amb un camí més fressat, el GR-11.2, que ve del refugi Ángel Orús. A un centenar de metres a l'esquerra, està la cabana de Llardaneta, 2h30'.

Descans amb la cabana de Llardaneta de fons. (Captura de video).

Després de gaudir d'un petit descans, admirant la vall d'Eriste que s'obre davant nostre, continuem pel camí cap a la dreta, direcció a la vall dels Ibons i la Collada de la Plana.

Seguint el GR-11.2. En front, el barranc dels Ibons.

En arribar al barranc dels Ibons, a tocar de l'ibón d'Eriste, 3h00', deixem de seguir el GR-11.2 sense creuar el torrent, girant cap a l'esquerra seguint fites i entrant en la vall dels Ibons, des d'on es pot veure el cim que volem assolir, el pic Bardamina.

Des de l'entrada a la vall dels Ibons, ja es pot veure el pic Bardamina.

Ibón d'Eriste o Grist.

Passem vora l'ibón de Las Alforges o Les Alforches, que el deixem a banda esquerra. En arribar front l'ibón de Abajo o de Baixo, 3h20', girem cap a l'esquerra, per un tram més planer i verd.

Vall dels Ibons. Cap a la dreta iniciem la pujada cap el cim.

Més endavant, les fites marquen el gir cap a la dreta, superant el font pendent, encarant direcció nord. La pujada és dura, en una combinació de roques i herba on avancem relativament ràpids.

Superant el fort pendent, amb l'ibón Baixo de fons. (Captura de video).

Més amunt el terreny es transforma en un caos de roques, tenint una àmplia panoràmica de la vall dels Ibons i del massís de la Maladeta.

Vall dels Ibons.

Davant, tenim a prop el cim. Ara ve la part dura, el creuar el caos de roques.

Tram de roques en les proximitats al cim.

No cal arribar-nos fins les aigües del petit ibón gelat, 5h05', que ens queda molt a prop, cap a l'esquerra. Pugem per entre rocs fins un petit llom que cau gairebé del mateix cim. Assolit el llom, es progressa amb molta facilitat, arribant a la cresta cimera, sense gairebé utilitzar les mans. La cresta és molt vertical per la vessant nord, però es progressa sense cap problema fins el proper cim del Bardamina (3079), 5h30'.

Cim del Bardamina (3079). (Captura de video).

Aquest cim està situat a l'oest del pic de Posets, en el conjunt de crestes de la Paúl-Bardamina, tenint una vista molt propera amb grans contrastos de desnivell, tant vers el pic de Posets com de la cresta nord amb els pics de Los Gemelos i Los Veteranos.

Crestes de la Paúl i pic Posets.

Cresta Nord del Posets. (Captura de video).

Al nord-oest trobem l'allargada cresta del Bachimala.

Cresta de Bachimala.

Cap el nord, el cordal fronterer amb un seguit de cims que superen els 3000 metres: Clarabide, Saint Saud, Camboué, Gourgs Blancs, Cap i Seil dera Baquo, ...

Massissos dels Gourgs Blancs i de la Baquo.

I més cap el nord-est el massís del Perdiguero.

Pics del Cap i Seil dera Baquo i Perdiguero.

Més llunyà i a l'est, el massís de la Maladeta: Vallibierna, Russell, Tempestades, Aneto, Maldito, Maladeta, Cordier, Sayó, Le Bondidier, Mir, Alba,...

Massís de la Maladeta

I un xic més escorat a l'esquerra del massís de la Maladeta, en la llunyania, apareix la Pica d'Estats.

La Pica d'Estats en la llunyania.

Sense gaire temps per perdre, aquest 10' en el cim m'han sabut a molt poc però el dia se'ns ha tirat a sobre, iniciem del descens. Intentarem arribar fins el refugi Ángel Orús abans de que es faci fosc, des d'allà fins l'aparcament el camí és molt visible.

Desfem el mateix camí de pujada fins a la sortida de la vall dels Ibons, on trobem el desguas de l'ibón d'Eriste.

Baixant cap a l'ibón de Las Alforjas.

Sortint de la vall dels Ibons. (Captura de video).

Girem a la dreta, seguint un visible sender, el GR-11.2, passant al costat de la cabana de Llardaneta, fins creuar el torrent de Llardaneta i arribar a l'encreuament amb el camí que porta al refugi.

Seguim cap el refugi, ara per millor camí. En el refugi Ángel Orús, 8h55', fem una parada de 15' per reposar aigua i preparar els llums, per continuar baixant sense perdre més temps,... ara ja fosc i amb els frontals oberts, per una ampla senda, PR-HU 36, fins l'aparcament prop del pont d'Espigantosa, 9h50'.  

Totes les fotografies han estat donades pel Chema i les captures de video extretes de la cesió de gravacions d'en Xavi Alsina.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc (Només la pujada al cim).

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.