El pic del Portarró no destaca per la seva gran alçada però sí per les excel·lents vistes des del punt més alt. Guardià de les dues depressions més marcades del parc, és de molt poca rellevància des del Portarró d'Espot, convertint-lo en un cim de pas, al creuar d'una a l'altra banda del parc.
Etapa reina dels Carros de Foc, amb el punt més alt a 2749 m. en el "temut" coll de Contraix. Grans vistes cap a la zona de Colieto i Contraix gràcies als grans desnivells que hi ha en tots dos vessants. Roques i més roques és la tònica que ens trobem per accedir al coll, seguir les estaques grogues i no defallir en la darrera pendent molt inclinada, ja que dalt del coll, estarem a meitat d'etapa, tot i que ja haurem passat el pitjor.
Recorregut molt agraït per assolir el cim d'aquest magnífic mirador que és el Montardo d'Aran. Les grans vistes, els reflexos del sol en els estanys que l'envolten, els contrastos de colors, omplen de pau i tranquil·litat aquest cim, poc concorregut si el comparem amb la massificada 'Carros de foc'. Un clàssic i imprescindible cim per a qualsevol muntanyenc.
Un cop superat el tram repetitiu fins el coret d'Oelhacrestada, la baixada cap el refugi Ventosa i Calvell és màgica. Anirem descobrint, a mida que baixem, grans estanys amagats a cada cantonada, amb un blau intens i uns reflexes, on tindrem a tocar cims i serralades llunyanes. Etapa curta per poder admirar i quedar-se embadalit amb un paisatge de gran bellesa.
Recorregut amb dos colls ben marcats i un d'extra enmig, de bon caminar, tret del primer tram de baixada passat el collet d'Oelhacrestada, amb molta roca. Àmplies vistes des dels colls amb el Montardo i els Besiberri com a cims més destacats. Si el dia ho permet, una refrescada en l'estanh de Cap de Pòrt ens farà arribar al proper final d'etapa ben fresquets.
Trepitgem
tres zones amb força estanys: Amitges, Saboredo i Colomèrs, accedint a
cadascuna d'elles superant el corresponent coll que les uneix. No és una
etapa d'extremada duresa, tot i el constant pujar i baixar, amanida amb
el contrast de colors, sobretot des de les alçades, i els reflexos sobre
l'aigua.
Des d'Espot hi ha una de les entrades més utilitzades per accedir al parc des de la vessant oriental. En aquesta primera etapa, visitem l'estany més gran i que dóna nom al parc, l'estany de Sant Maurici. Des d'allà i seguint la pista sempre amunt, arribem a la conca d'Amitges, amb un gran estany, el magnífic refugi i impressionants vistes, sempre seguint l'itinerari dels Carros de Foc.
Ascens al punt més alt del massís de Besiberri, amb grans vistes als massissos i pics dels voltants. Trobarem un variat paisatge: grans boscos, torrents amb molta aigua, estanys, canals pedregoses i trams de cresta amb grimpada, per assolir els dos cims principals del recorregut. Aquests cims estan inclosos en la zona '10-Besiberri-Punta Alta' del llistat dels '3000 dels Pirineus'.
