17 de setembre de 2018

Refugi d'Amitges - Refugi de Saboredo - Refugi de Colomèrs

Trepitgem tres zones amb força estanys: Amitges, Saboredo i Colomèrs, accedint a cadascuna d'elles superant el corresponent coll que les uneix. No és una etapa d'extremada duresa, tot i el constant pujar i baixar, amanida amb el contrast de colors, sobretot des de les alçades, i els reflexos sobre l'aigua.
   


Ruta circular: No. (etapa 2 de 6). 
Sortida:  Refugi d'Amitges.
Arribada: Refugi de Colomèrs.
Temps total: 7h02'.   Sense parades:  5h41'.    Ritme:  Pausat.
Dificultat:  Fàcil.     Esforç: 2/5.
Distància: 11,10 km.    Desnivell: +573 m.  -804 m.
Alçada mínima:  2108 m.    Alçada màxima:  2589 m.
De interès: En aquestes 6 etapes, només farem mitja Carros de Foc, fent la divisió des del refugi de l'Estany Llong cap el refugi d'Ernest Mallafré i aparcament Prat de Pierró, passant pel Portarró d'Espot. Prat de Pierró és l'entrada al Parc Natural des de la població d'Espot. 
Amb aquestes 6 etapes més les 5 anteriors publicades, farem la volta completa al recorregut dels Carros de Foc.
Carros de Foc: Els Carros de Foc és un recorregut d'alta muntanya que uneix els diferents refugis que hi ha dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Tots els camins estan força fressats i marcats amb diferents colors, ja siguin part del GR (blanc i vermell) o dels propis Carros de Foc (groc). Es pot fer per lliure o comprant un forfet on podrem segellar al pas de cada refugi. Existeix la modalitat Skyrunner, on un determinat cap de setmana (mes de setembre), donen l'opció de completar -o intentar completar- tota la volta en menys de 24 h. Per a més informació o per la compra de forfets, es pot consultar en la pàgina oficial dels Carros de Foc
Acompanyants: Alícia.
Recomanacions per a les 6 etapes: Zona amb canvis sobtats de climatologia, tant s'ha de portar estris pel sol (ulleres, gorra, crema protecció) com pel fred (guants, braga, jersei polar). Portar una funda de llençol en comptes de sac, en tots els refugis tenen mantes. Recanvi de piles pel frontal. En els refugis hi ha pressa de corrent, per carregar mòbils i altres bateries (abans que marxi el sol i les plaques solars deixin de funcionar). Portar un mapa de la zona i si es possible un gps, encara que els camins estan molt fressats i marcats. Cantimplora de 1,5 litres. Pals de tresc i un bon calçat, adient per l'alta muntanya. Reservar amb molta antelació les pernoctes al refugi, la gran afluència de caminants i els pocs llits, poden tirar per terre les esperances de fer els Carros de Foc.   
Mapa:  Editorial Alpina, Carros de Foc, escala 1:25.000.
            Editorial Alpina, P.N.St.Maurici-Aigüestortes (2 mapes), escala 1:25.000. 
Aproximació:  En ser un recorregut per etapes, mirar l'aproximació de l'etapa núm. 1, fins l'aparcament de Prat de Pierró.
Es pot accedir al refugi d'Amitges amb servei de Taxi directe o des de l'estany de Sant Maurici, amb sortides des del poble d'Espot.
      
Descripció:  Iniciem la caminada seguint el curt tram de pista (sortint del refugi d'Amitges cap a l'esquerra) que ens portarà fins l'estany dels Barbs, 5'.
   
Estany dels Barbs.
Seguint la riba, ara per camí, ens topem amb un pal indicador "Port de Ratera / refugis Colomèr i Saboredo".
El camí està molt fresat, fàcil de seguir, tot i fer un seguit de giragonses evitant petits ressalts. Trobarem estaques de fusta de color groc i moltes fites.
Després de passar per l'estany de la Munyidera, allargat i gairebé la continuació de l'estany Gran d'Amitges, iniciem la pujada a un petit coll, ben visible en front.
  
Estany de la Munyidera.
Una còmoda pujada, va destapant cada racó amagat del paisatge per on hem passat.
   
Els tres estanys que deixem enrere: La Munyidera, Gran d'Amitges i a la dreta, dels Barbs.
Un cop dalt del collet, 37', tenim una vista sencera del circ d'Amitges, amb els estanys de la Munyidera, Barbs i Gran d'Amitges, envoltats per les Agulles d'Amitges i el pic Bassiero.
   
Des del collet, les agulles d'Amitges i darrere el pic de Bassiero.
En el vessant oposat, apareix la serra de Crabes i el pic de Ratera, just a sota, el port de Ratera, per on creuarem.
   
La serra de Crabes amb el pic de Ratera, des del collet.
Un flanqueig sota la serra de Saboredo, en suau baixada, ens porta a confluir amb el GR-11, 58', amb un visible pal indicador. Les estaques grogues són reemplaçades per les marques vermelles i blanques.
   
Flanqueig cap el port de Ratera.
Enllaç amb el GR-11, molt a prop del Port de Ratera.
Anem guanyant alçada, amb la vista posada en la depressió que marca el port de Ratera, que tenim davant.
En la banda esquerra, el petit estany del Port de Ratera.
   
Estany del Port de Ratera.
Un darrer esforç, ens porta fins el port de Ratera d'Espot (2543), 1h23'.
   
Arribant al Port de Ratera d'Espot.
Aquest Port de Ratera te la peculiaritat de ser un coll doble. Per on hem pujat es denomina Port de Ratera d'Espot. Des d'aquí hi ha un ample prat planer, amb aiguamolls i estanyols, just al ben mig, hi ha la bifurcació cap el refugi de Saboredo, amb pal indicador. Per baixar cap a Colomèrs, hi ha "l'altre porta" al coll, denominada Port de Ratera de Colomèrs (2572), per on davalla el GR-11.
   
Plans en el Port de Ratera. En front, el Port de Ratera de Colomèrs.
Un cop arribats al pal indicador, 1h27', girem cap a la dreta, per arribar-nos al refugi de Saboredo, seguint el GR-211.4. El primer tram és molt planer, travessant una catifa verda.
  
Seguint el GR-211.4 cap el refugi de Saboredo.
Després el camí davalla, esquivant roques i estanyols, sense cap pendent pronunciada. El paisatge s'obre i apareix la conca de Saboredo, amb els estanys envoltats de cims.
   
Circ de Saboredo.
Mica en mica ens anem endinsant, per un camí amable, cap el fons, trobant el primer dels estanys, l'estanh de Naut, 2h09'.
   
Estanh de Naut.
El recorrem de punta a punta. Darrere i força amunt queda el pic de Ratera.
   
Des de l'estanh de Naut es pot veure el pic de Ratera.
Continuem baixant, enseguida arribem a un nou estany, l'estanh deth Miel, 2h25', aquest més arrodonit i gran que l'anterior.
   
Estanh deth Miei.
Just passat l'estany, iniciem una dreta pujada, però curta, que ens porta fins la porta del mateix refugi de Saboredo, 2h31', en procés de remodelació i ampliació. Ens aquest punt ens acomiadem del GR-211.4, que baixa per la Val de Ruda fins el poblet de Tredòs
   
Refugi de Saboredo.
Farem una curta baixada fins els plans on hi ha l'estanh de Baish, 2h38'. En front, podem veure la depressió que forma el còth de Sendrosa, per on haurem de creuar.
   
Des del refugi, el Tuc Gran de Sendrosa i el pic de Pishader.
Estanh de Baish.
Passat l'estany, el camí comença a guanyar alçada, creuant un parell de pedreres un xic incòmodes.
Hi ha bona vista cap el port de la Bonaigua i els cims que envolten aquest pas.
   
Vistes cap el Port de la Bonaigua, de camí cap el còth de Sendrosa.
Es fa un flanqueig cap el nord (dreta), per accedir al coll un cop el tenim de front. 
  
Còth de Sendrosa amb el pic de Pishader.
Fins gairebé la part final del coll, el pendent segueix moderat. El darrer tram, amb fort desnivell, és suavitzat per una gran llaçada que forma el camí.
   
A pocs metres per arribar al coll de Sendrosa, amb el camí de pujada.
Còth de Sendrosa (2451), 3h41'. A banda dreta/nord el pic de Pishader (2538) i a l'esquerra/sud el Tuc Gran de Sendrosa (2703). 
Magnífiques vistes cap a l'oest amb els pics de Montardo, Lluçà, tuc del Port de Caldes, Ribereta,...
   
Vistes cap el vessant oest, amb el cim de Montardo com a més destacat.
Cap a l'est, els cims que tanquen el circ de Saboredo: Tres Pics, Serós, Gerber, Saboredo, ...
   
Vistes cap el vessant est de Saboredo.
Iniciem la baixada per terreny força còmode, tot i el pendent. A mida que davallem, el camí es fica en zona de pedres, roques i vegetació, més abrupte, fent un seguit de giragonses, amb algun curt tram de forta baixada.
   
Baixada des del còth de Sendrosa, ben marcat al fons.
En arribar a un petit prat, el pendent es suavitza, fent un gir cap a la gran pleta que tenim davant.
   
Arribant a la Pleta Barberà.
Creuant una zona d'aiguamolls amb molt de compte de no ficar el peu dins el fang, arribem a la pleta Barberà, 4h36', completament plana.
La creuem seguint el rastre de corriol. Veurem en l'extrem una cova, just on hi ha un pi amb l'indicador "casolà" cap el refugi de Colomèrs.
   
Creuada la Pleta Barberà, petit indicador cap el refugi de Colomèrs.
Una curta pujada, per tornar a baixar fins l'estanh Clòto de Baish, 4h53', que ens el trobem de cara.
   
Estanh Clòto de Baish.
Es volteja per la dreta, abans d'iniciar una nova pujada, aquesta més llarga i dreta, per bon camí.
   
Des de l'estanh Clòto de Baish, el pic de Pishader, còth de Sendrosa i el Tuc Gran de Sendrosa.
Enllaç amb el GR-11, 5h03'. Un pal indicador ens assenyala el camí a seguir fins el refugi, ...cap a la dreta!
La tranquil·litat de l'etapa, el silenci, la solitud, l'harmonia, ... és trencada per una multitud de japonesos. No sabria dir quants hi anaven, però més d'un autocar, estic segur que sí. 
   
Enllaç amb el GR-11. Continuem cap a la dreta.
Continuem pujant, fins el diminut coret Clòto (2199), 5h08', molt a prop del pal indicador. Des d'aquí hi ha una bona perspectiva del tram recorregut des del còth de Sendrosa i la situació del Port de Ratera, per on hem passat aquest matí.
  
Des del coret Clòto, diferents llocs per on hem passat avui.
Gir cap a l'esquerra, on davallem per una forta baixada, amb camí força fresat i tortuós, que ens porta ràpidament fins la presa d'aigües de l'estanh Major de Colomèrs, 5h25'.
   
Arribant a l'estanh Major de Colomèrs, amb la presa i l'antic refugi ben visible.
En un extrem del llac, tenim el refugi. Creuem per sobre la presa fins a l'altra riba, on es troba l'antic i abandonat refugi de Colomèrs.
   
Estanh Major de Colomèrs, des del ben mig de la presa.
Seguim el camí, que volteja la vora del llac, fins el trencall, amb pal indicador, que assenyala direcció al refugi o al port de Caldes.
Cap a l'esquerra, amb suau baixada, creuant un rierol per un pont de fusta, enseguida arribem al refugi de Colomèrs, 5h41'.
   
Arribant al refugi de Colomèrs.
Refugi de Colomèrs, des de l'heliport.
La lluminositat que dóna a la tarda l'estanh Major de Colomèrs, des del refugi, et faran hipnotitzar.
  
Des del refugi, estanh Major de Colomèrs.
El refugi força nou, fa 10 anys de la seva construcció (2008), espaiós, bon servei, ... encara es respira a nou.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!