Puigsacalm (1514) - Puig dels Llops (1486), Des del Coll de Bracons

Aquesta ruta detallada a continuació, és una de les clàssiques ascensions de l'excursionisme català, a un cim emblemàtic com és el Puigsacalm. Les grans fagedes, alzines i boixedes obren pas a un camí que s'enfila, mica en mica, cap el punt més alt, on l'ombra i frescor deixen pas a la llum i els penya-segats, amb àmplies vistes si la boira, boirina o calitja ens ho permet.

  

Ruta circular:  Sí, lineal.

Sortida i arribada:  Collada de Bracons.

Temps total: 4h25'    Sense parades:  3h27'     Ritme:  Pausat.

Dificultat: Molt fàcil - F     Esforç:  1/5.

Distància:  9,48 km.           Desnivell: +502 m.

Alçada mínima: 1132 m.   Alçada màxima:  1514 m.

Cims:  Puigsacalm (1514) i Puig dels Llops (1486).

De interès: Aquest cim és un dels clàssic de Catalunya i la sortida i arribada a la collada de Bracons sempre ha sigut el punt més utilitzat. Recorregut apte per anar amb nens. Gairebé tot el recorregut passa pel ben mig de grans fagedes, gaudint de bona ombra i frescor, ideal per realitzar aquells dies de forta calor. Aquest recorregut està fortament massificat, si us plau, no sortir del camí ni fer dreceres. 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Es pot portar calçat lleuger, tipus sabatilles esportives. Tot i haver una font a mig camí, sempre s'ha de portar aigua i quelcom de menjar. Pals de tresc.

Mapa:  Editorial Alpina, Puigsacalm - Bellmunt, escala 1:25.000.

Aproximació:  Des de Vic, capital de la comarca de l'Osona, agafar l'autovia C-17 direcció a Ripoll. En la bifurcació direcció Olot, prendre la carretera C-37 que porta pels túnels de Bracons. Passats uns túnels, sortir a Sant Andreu de la Vola. Des d'aquí, pujarem per una carretera sinuosa, BV5224, fins la collada de Bracons.

Des d'Olot, capital de la Garrotxa, agafar la carretera C-152, passarem el poble de Les Preses, i en La Serra, girar a la dreta, seguint la GIV-5273. Es passa el poble de Joanetes (no cal entrar al poble, desv. a l'esquerra), i pujar cap a munt per carretera sinuosa fins la collada de Bracons. A dalt de la collada, hi ha lloc per aparcar el cotxe.  

Descripció: A peu de carretera s'ha de superar l'esperó rocós i erosionat que queda enmig de la corba. 

Inici del recorregut, a peu de carretera.

Un cop dalt, el camí és molt fressat i imperdible. Seguim marques blanques i vermelles del GR-151.1, endinsant-nos en la majestuosa fageda.

Deixarem de banda un trencall a la dreta, trencall que ressegueix la carena de sud a nord passant pels cims del Tosell Petit i Gros, puig de les Civaderes i enllaçant amb el nostre itinerari a l'alçada dels Rasos de Manter.

El pendent és moderat, d'agradable caminada, on ens permet observar les imponents arrels dels grans faigs i el grossor d'algun d'aquests.

Travessant la fageda cap a la collada de Sant Bartomeu.

Arribem a una confluència de camins, la collada de Sant Bartomeu (1252), 35'. Continuarem pel camí que gira cap a la dreta, seguint les marques del GR-151.1 i algun pal indicador.

Collada de Sant Bartomeu (1252).

Continuem pel bosc, amb algun tram de pendent més sostinguda. 

Curt tram de pendent dreta.

Arribem a la bifurcació cap a la font Tornadissa, 58'. Un pal indicador assenyala el camí a seguir, cap a la dreta. En aquest punt, deixem de seguir el GR-151.1, que marxa cap a Vidrà.

Desviament cap a la font Tornadissa.

Enseguida ens topem amb la font Tornadissa, 1h02', amb el seu corresponent abeurador, en una raconada verda i ombrívola, perfecta per refrescar-nos i reposar aigua.

Font Tornadissa.

Deixem la font enrere, per continuar pujant.

Voltants de la font Tornadissa.

Sortim del bosc, davant s'obre un prat verd, on un corriol marca la direcció a seguir.

Pujant cap els Rasos de Manter.

Creuem de dalt a baix el prat fins la delimitació d'una tanca de filat. Ben visible, un pal indicador s'alça en mig dels Rasos de Manter, 1h10'.

Rasos de Manter. Pal indicador on girarem cap a la dreta.

En aquest punt, única zona de vistes obertes, podem observar el poble de Vidrà, i més a l'esquerra, punxegut, el cim de Bellmunt.

Vistes cap el Vidranès.

Continuem cap a "Puigsacalm", a la dreta, seguint ran a la tanca, que delimita el prat amb el bosc. 

Resseguint la tanca.

Fins a trobar una entrada en mig de la tanca. Creuem per la porta i seguim pel magnífic camí en mig d'una grandiosa fageda, zona coneguda con Els Clivillers o Ras de les Civaderes.

Els Clivillers, després d'haver creuat la porta.

En el collet dels Clivillers (1422), amb pal indicador, trobem el corriol que davalla cap a la dreta del camí del Pas dels Burros. Continuarem endavant.

Collet dels Clivillers (1422). (Foto d'arxiu).

Fins a trobar la bifurcació que puja fins el cim. En aquest punt hi ha un pal indicador, 1h36'.

Indicador per pujar cap el cim.

Pal indicador amb detall.

Afrontem el tram més dret de la sortida, no gaire llarg, i que ens porta fins el cim del Puigsacalm.

Tram de forta pujada cap el cim.

Puigsacalm (1514), 1h43', coronat per un gran i excessiu vèrtex geodèsic, una creu i una senyera.

Puigsacalm (1514).

Des del cim, hi ha unes àmplies vistes cap el sud, amb el massís del Montseny i la serra de Montserrat com a teló de fons. Però avui, els núvols i la calitja, no ens ho permeten veure. Ens tenim que conformar amb el relleu de proximitat: la serra dels Llancers, Aiats i Cabrera.

La serra dels Llancers, Aiats i cabrera.

Seguint la carena, des del mateix cim cap el sud-oest, podem observar, anant de prop a lluny, els cims del Puigsacalm Xic, puig de les Civaderes, Tosell Gros, Tosell Petit i la davallada fins la collada de Bracons, amb la seva definida carretera.

Carena fins la collada de Bracons, amb el seguit de cims.

I al cantó nord seguint la carena, el puig dels Llops, puig Corneli i la plana que forma la Vall d'en Bas.

El puig dels Llops i la plana d'en Bas.

Baixem cap el pal indicador. Alícia retorna cap a la font Tornadissa, mentre que jo vaig, en una correguda, fins el puig dels Llops, seguint el camí cap a la dreta.

Per accedir al puig dels Llops, no cal baixar fins el pal indicador. Hi ha un fressat camí que des del cim, segueix la carena cap el nord, enllaçant amb el camí 'principal'.

El corriol d'accés al puig dels Llops és molt clar, a més hi ha un pal indicador.

Estret camí acinglerat que puja cap el cim.

Una estreta cinglera em porta fins el cim del puig dels Llops (1486), 1h50', coronat per una senyera i una petita bústia.

Puig dels Llops (1486)

Amb el dia tapat cap el nord, no podem veure el Comanegra, Bassegoda, ... però sí la gran Plana d'en Bas i la capital de la Garrotxa, Olot.

Des del cim, la gran plana.

I vistes cap del Puigsacalm, proper i acinglerat cim vist des d'aquest vessant. 

El Puigsacalm des del cim del puig dels Llops.

Ja de tornada, desfaig camí, passant per l'encreuament d'accés al Puigsacalm, el collet dels Clivillers, la porta de la tanca de filat i davallo pel mig del prat dels Rasos de Manter fins trobar la font Tornadissa, on m'espera l'Alícia i fem una aturada, per no arribar massa d'hora.

Més avall, retrobem el GR-151.1, la collada de Sant Bartomeu i arribant al punt d'inici i final, la collada de Bracons (1132), 3h27', des d'on tenim una vista diferent del Puigsacalm i del puig dels Llops.

Des de la collada de Bracons, el Puigsacalm i el puig dels Llops.

Aquest cim, molt popular en l'excursionisme català, està força massificat. Avui, però, no hem trobat a gairebé ningú, havent pogut gaudir d'aquest cim en estat pur, salvatge, amb tots els ingredients que la natura ens pot mostrar.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.