7 de setembre de 2021

Dolomites: Giro del Monte Pelmo

El massís del Pelmo és una gran mole rocosa dividida pel mig per una important fissura o canal. El punt més alt, Monte Pelmo, està a 3168 m. i no és l'únic cim que supera els 3000 m. A l'altre banda de "la fessura", destaca el Pelmetto amb 2994 m. En el vessant sud s'avança entre el bosc amb desnivells molt suaus. Passat el refugi Venezia, el paisatge dona un tomb i es converteix en agresta, salvatge, d'alta muntanya, amb passos delicats, pujades dretes i una tornada de baixada vertiginosa, sorrenca i relliscosa, on és gairebé impossible no caure de cul alguna vegada. Una giro imprescindible a la visita dels Dolomites!!  

 

Ruta circular  Sí. 

Sortida i arribada:  Passo Staulanza.

Temps total:  7h25'   Sense parades:  6h02'   Ritme: Pausat / Lent.

Dificultat:  Fàcil sup. - F+    Esforç: 2/5.

Distància:  13,30 km.            Desnivell: +1007 m.

Alçada mínima:  1763 m.      Alçada màxima:    2474 m.

Refugis:  Staulanza (1766), Venezia o Alba Maria De Luca (1946). 

Saber que en els Dolomites...: A l'agrupació de cims rocosos que formen un massís, s'anomenen 'gruppo', així doncs, ens trobarem el gruppo del Sella, gruppo de Cir, ... 
En el vessant nord (Trentino-Alto Adige - Süd Tirol) tots els nom dels pobles, cims, massissos,... estan nombrats en italià, alemany, ja que aquesta zona utilitza els dos idiomes, a més d'un tercer, l'autòcton: el ladí. En l'entrada posaré el nom en italià/alemany. 
En els vessants més al sud (Veneto) la influència de l'alemany no és tant gran i els noms dels pobles estan en italià i ladí.
Hi ha molts telefèrics o telecabines que pugen dels pobles a les estacions d'esquí, a aquest mitjà de transport se'ls anomena funivia. 
En tots els refugis serveixen dinars com si fossin restaurants, amb plats elaborats i d'exquisida cuina. Com no podia ser d'altre manera, la pasta és el plat per excel·lència.
 
De interès:  Novè de quinze dies per les muntanyes dels Dolomites. 
Petita zona d'aparcament en el lateral de la carretera, en el mateix passo Staulanza. 
Farem aquesta volta en sentit contrari a les agulles del rellotge, de sud a nord.
Recorregut amb dos parts ben diferenciades, la primera pel vessant sud fins el refugi Venezia, molt planera; la segona d'alta muntanya, amb pujades dretes i passos amb cables de seguretat i baixades molt pronunciades per terreny sorrenc i relliscós, fins gairebé l'arribada.
Durant el recorregut, seguim el itinerari núm. 472 fins el refugi Venezia. A partir d'aquí es segueix el núm. 480 (al refugi no està indicat, s'ha de seguir el núm.472 que coincideixen fins la forcella Val D'Arcia).
A tenir en compte que el itinerari núm.472 realitza la volta completa al Monte Pelmo, passant pel refugi Città di Fiume (volta molt més llarga), el itinerari utilitzat a la tornada és el núm. 480, drecera directe cap el passo Staulanza des de la forcella.
 
Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Sabatilles lleugeres tipus trail o bota de mitja canya. Pals de tresc. Un impermeable o gore-tex i un polar o plomes, sempre és obligatori en els Dolomites, els canvis de temps són freqüents i imprevisibles.

Mapa: Kompass, 672-Dolomiten (mapa 2 i 3), escala 1:35.000. Consta de 4 mapes/8 fulls. Idioma: italià, alemany i anglès. Aquest recorregut queda entre els dos mapes.

Aproximació: Des del poblet de Colle Santa Lucia, seguim la carretera principal SP-251 cap a Selva di Cadore. Sense deixar aquesta carretera, es travessa aquest poble i els pobles següents: Costa, Santa Fosca i Pescul. La carretera inicia un seguit de llaçades abans d'arribar al Passo Staulanza. Petit aparcament en una banda de la carretera, gratuït. Punt de sortida.

Descripció:  Realitzem el giro en sentit contrari a les agulles del rellotge, així doncs, voltegem el massís del Pelmo de sud a nord.

En el mateix passo Staulanza (1766) hi ha panells informatius del recorregut. A l'altre banda de la carretera, l'elegant refugi Staulanza.

Pal indicador vora l'aparcament del passo Staulanza.

Magnífic refugi Staulanza.
Seguim direcció al refugi Venezia per la senda núm. 472. El camí està molt fressat, s'endinsa en el bosc. Enseguida trobem una bifurcació, 4', que seguim a la dreta. Cap a l'esquerra ens faria enllaçar amb el itinerari núm. 480 que hem desestimat.

Desviació cap a la dreta, farem el recorregut en contra de les agulles del rellotge.
El bosc està poblat d'avets i pins sense gaire densitat. Molt suaument anem guanyant alçada.

Senda del itinerari 472.
Entre les clarianes que ofereix el bosc, es pot observar el monte Civetta (3220).

Monte Civetta.
Pala de le Dee (1900), 46' - Cruïlla de camins amb pal indicador. En aquest punt tenim la possibilitat d'anar a visitar les petjades de dino, que queden a 30' seguin un camí a l'esquerra.

Pala de le Dee.
El pendent és gairebé inexistent i per primer cop, podem observar les altives parets rocoses que davallen a plom del monte Pelmetto (2996) i de l'Spalla Sud (3026), tots dos cims separats per una imponent canal o fissura.

Pelmetto i Spalla Sud.
Enseguida trobem una nova cruïlla de camins, en mig d'una pineda diminuta en alçada. Col de le Crepe Cavaliere (1900), 51', amb el corresponent pal indicador.

Indicador al Col de le Crepe Cavallere.
Es creua un tram amb avets i unes passarel·les de fusta, molt fotogènic.

Passarel·les en mig del bosc.
Creuat el tram de les passarel·les, tornen els pins diminuts i seguint la mateixa tònica que fins ara, el pendent és gairebé inexistent.

Le Mandre (1908), 1h10' - Una altra cruïlla de camins amb el seu pal indicador de itineraris.

Indicadors a Le Mandre.
Des d'aquest punt es pot observar la gran canal que separa en dos el massís del Pelmo, anomenada La Fessura, amb el monte Pelmetto a l'esquerra i l'Spalla Sud a la dreta.

La Fessura, imponent canal que separa el massís del Pelmo en dos.
Amb un xic més de desnivell, però sense fer-nos suar, deixem enrere el bosc sortint en mig d'un extens prat. Les vistes s'obren.

 

Extensos prats amb el Monte Civetta de fons.
I Lach (1982), 1h28' - Cruïlla de itineraris situada en mig del prat.

Indicador a I Làch.
Uns seguit de cims en l'horitzó ens atreuen la mirada. Són el gruppo Bosconero.

Al fons, el gruppo Bosconero.
Creuem el prat i ens endinsem en un bosc d'avets. Mes endavant una baixada sobtada i pendent per després remuntar progressivament, prop de la gran paret de la vessant sud del massís del Pelmo.

Paret rocosa del vessant sud del massís del Pelmo.

Camí que remunta cap el coll, després de la forta baixada.
Superada la pujada, s'arriba a un coll, el passo di Rutorto (1934), 2h02'. Pal indicador amb els diferents itineraris.

Indicador al passo Rutorto.
En front, el gruppo Sorapiss, espectacular, amb la Punta Sorapiss (3205) com a cim més alt.

Des del passo Rutorto, el gruppo Sorapiss.
Per sender planer, enseguida arribem al refugi Venezia o Alba Maria De Luca (1946), 2h07'.

Arribant al refugi Venezia.
Després d'una curta parada, iniciem la part més dura, imponent i alpina del recorregut. Just darrere el refugi, un pal indicador ens marca el camí a seguir:"Monte Pelmo via normale" o "480 Rifugio Fiume".

Darrere del refugi, indicador i camí de pujada cap el Monte Pelmo.
Creuem un curt tram de bosc, on la pujada és dreta. Es continua pujant per zona aclarida, sorrenca i àrida, però per un camí molt fressat i amb marques.

Sortint del bosc, el refugi queda força enrere.
Anem flanquejant cap a la dreta, sota les imponents parets sud del massís del Pelmo.

Flanqueig sota la paret sud.
Deixem de banda el trencall de l'esquerra que puja directe a la paret, punt d'inici de la via normal al cim del Monte Pelmo. Continuem el flanqueig.

Trencall a l'esquerra per pujar al Monte Pelmo per la via normal.
La senda ens porta fins a un petit coll, on es pot observar el fort pendent i el seguit de llaçades que haurem de superar per arribar dalt.

Aproximació a la canal per accedir al petit coll.

Pujada per la canal, amb camí de ziga-zagues.

Des del collet, la canal per on hem accedit.
Des de dalt el collet, 3h10', es pot veure el camí recorregut des del refugi Venezia.

Més amunt del collet, es pot veure, diminut, el refugi Venezia.
El camí no creua el coll, marxa a l'esquerra arrapat a la paret. És un tram espectacular, amb una senda tallada a la roca i força estimball. En el punt més compromès, hi ha un cable de seguretat, 3h16'.

 

  

Tres vistes del flanqueig, arrapat a la roca, cap a la tartera.
En flanquejar aquest tram, sortim a la tartera, on més amunt s'intueix el coll o forcella. 

Entrada a la tartera.
En aquest punt, entrada a la tartera, hi ha dues opcions de pujada: 
A) Creuar la tartera fins a l'altre extrem i pujar per un camí de ziga-zagues, a la banda dreta. 
B) Pujar per la tartera en diagonal, per camí relliscós e inestable (clàssic de les tarteres), sense cap dificultat, fins enllaçar amb el camí a tres quarts de tartera. 
Nosaltres vam utilitzar aquesta segona opció, ...com la majoria. 

Arribant a la forcella Val D'Arcia.
Forcella Val D'Arcia (2474), 3h58'. Espectacular!!! Una pujada treballada i molt gratificant. Les vistes no són gaire àmplies però ens sentim com un còndor. 

L'estreta forcella Val D'Arcia.

Forcella Val D'Arcia, punt culminant del "giro del monte Pelmo".
Enrere queda la tartera per on hem pujat i de teló de fons, el pic Antelao (3264).

La tartera per on hem pujat fins la forcella.

Pic Antelao des de la forcella.
En front la terrible baixada que ens espera, per una zona àrida.

Corriol de baixada.
I més allunyats, els cims dels gruppo Marmolada amb la Punta Penia o Marmolada; gruppo Sassolungo amb la Punta Grohmann i Sassolungo; i el gruppo de Sella amb el Piz Boè.

Gruppo de la Marmolada i del Sella.
Iniciem la baixada. El cap ens demana, una i altre vegada, mirar enrere per gaudir de la forcella Val D'Arcia.

Enrere queda la forcella Val D'Arcia.
La baixada es fa molt bé, més del que semblava, fins arribar a l'agonitzant glacera, reduïda i mig enterrada per les pedres i sorra que cauen de la part alta del massís. 

Glacera nord del Monte Pelmo, agonitzant.
S'obren vistes cap al nord, on a més de poder observar el gruppo Croda da Lago també tenim a la vista el refugi Città di Fiume i el cim del Col de la Puina, pujat ahir. En front, el Monte Cernera.

Monte Cernera. Al fons a la dreta, l'Averau i la Tofana di Rozes.

Gruppo Croda da Lago i més aprop el refugi Citta di Fiume.
Una molt pronunciada baixada amb diversos corriols que baixen directes al bosc del fons, en mig de pedres i sorra, un llarg tram molt relliscós, on patinar i caure de cul és el més normal. 

 

Tram més pendent i delicat de la baixada.
En arribar al bosc, es fa un flanqueig cap a l'esquerra, encara per terreny terrós. Més endavant, entrem dins el bosc, realitzant una pujada per superar el turó que precedeix el coll.

Creuant el bosc.
A mida que avancem, els arbres són més alts, el verd més intens i la frescor d'agrair. El fressat camí deixa enrere el bosc just davant del passo Staulanza, 6h02'.

Arribant al passo Staulanza.
Des del refugi tenim vistes de les grans parets que forma el massís del Pelmo, a l'esquerra, el marcat coll, forcella Val D'Arcia, per on hem creuat.

Massís del Pelmo des del passo Staulanza.

Pots veure i baixa-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!