Excletxes de Freixeneda o de l'Euga, des de Collfred

Visita a una de les moltes meravelles que amaga la comarca natural del Vidranès, les escletxes de la Freixeneda. Però no només gaudirem de pedres engalanades de molsa verda en mig d'estrets passadissos, també d'arbres monumentals, d'àmplies fagedes i freixedes, nues en aquesta època de l'any, de vistes cap el pre-Pirineu i els alts cims de l'Alta Garrotxa, ... Una passejada de pau, silenci i encanteri, que us recomano. 

  

Ruta circular:  Sí.    

Sortida i arribada:  Collfred

Temps total:  5h17'    Sense parades:  4h21' *   Ritme:  Pausat. 

   (*) Comptats els 55' només voltejant les escletxes. 

Dificultat:  Fàcil - F      Esforç: 1/5.

Distància:   10,57 km.          Desnivell:  +373 m.

Alçada mínima:   1150 m.         Alçada màxima:  1353 m.

De interès:  Les escletxes de Freixeneda també reben el nom de Clapisses, Bores, Cavorques de Freixeneda o escletxes de l'Euga.  

Aquesta caminada enlluerna especialment en tres èpoques de l'any, amb espectaculars canvis de colors: a la tardor es tenyeix d'ocres i grocs en mig de la boira; a l'hivern el bosc és nu i els camins entapissats de fulles; i ben entrada la primavera una verdor exuberant contrasta amb el marró del fullam de la tardor passada.   

Preserveu especialment la zona de les escletxes, no remogueu el fullam del terra, no retireu la molsa de les roques ni fer cap inscripció ni senyal, no moure les pedres, no realitzar grimpades innecessàries, sobretot vigileu de no caure en qualsevol dels molts forats i un cop realitzada la visita, que sembli que per allí no hagi passat ningú!

Formació de les escletxes:  La formació d'aquestes escletxes podrien estar relacionades amb els forts terratrèmols que es van produir en aquesta zona l'any 1427, amb magnituds de fins a nivell 8 i amb fortes rèpliques durant tres mesos, els més forts registrats mai fins a dia d'avui a Catalunya, provinents del moviment de la falla d'Amer, una de les moltes falles que pertanyen al grup de falles de l'Empordà i que encara és activa.    

Més lluny encara, ens situem en el xoc de plaques tectòniques, la ibèrica i l'europea, la que desencadenà la serralada dels Pirineus, a finals del Cretaci i principi del Paleogen, fa uns 65 milions d'anys. El punt àlgid d'aquest xoc es produí fa uns 35-30 milions d'anys. Durant el Triàsic, Juràssic i Cretaci inferior, es produeix un procés compressiu al sud de la serralada que s'havia format, creant la cadena Ibèrica i la cadena Costera Catalana.

En aquesta darrera zona, la deformació del terreny va generar falles inverses, encavalcaments i sistemes de falles de desplaçament horitzontal sinistre, obliqües, de NW a SE, a la zona pirinenca que s'havia creat. Algunes d'aquestes falles són la d'Amer, Llorà, Cartellà, Camós-Celrà, Julià o Riuràs.

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Depenent de les pluges, pot haver-hi trams amb força fang, escollir entre sabatilles tipus trail o botes de senderisme. Pal de tresc. Portar roba d'abric, diferència tèrmica notable entre les zones obagues i les solanes. De molta utilitat portar el GPS. Si es va amb animals o nens petits, s'ha de tenir molta prudència en que no caiguin en forats i tenir-los localitzats per que no es perdin dins del laberint d'escletxes i roques.

Advertiment del track: En la zona de les escletxes de la Freixeneda, degut a entrar en escletxes profundes i estretes, el itinerari que marca el track del gps pot ser discordant degut als rebots del senyal en la roca. Així doncs, el track és orientatiu i no exactament el camí a seguir!

Mapa:  Editorial Alpina, Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000.

Aproximació:  Des de Ripoll, capital comarcal del Ripollès, seguir l'autovia C-17 direcció sud, sortint a la sortida de St.Quirze de Besora. Es travessa el poble, continuant per la carretera BV-5227. Creuem Sta.Maria de Besora i Vidrà. Cal seguir per una carretera estreta encimentada direcció a Ciuret. Passem de llarg Ciuret, continuant pujant fins la collada de Collfred. S'inicia una curta baixada fins trobar el trencall a Collfred.

Des d'Olot, capital comarcal de la Garrotxa, s'agafa la carretera C-152 direcció a Les Preses. En mitat del poble, es gira a l'esquerra per la GIP-5226. A l'entrada del poble de St.Privat d'en Bas, es gira a la dreta, on es comença la carretera que puja a la collada de Collfred, on trobem l'entrada a Collfred abans d'arribar a la collada.

L'entrada a Collfred està restringida als vehicles, es pot aparcar en els petits vorals de terra que hi ha vora la carretera, tant a l'entrada com més amunt o avall de la carretera.

Descripció:  Davallem el tram de carretera fins el trencall que porta a Collfred. Seguint marques grogues, arribem al nucli de Collfred, 4', conjunt de masies o masos.

Collfred.

Passant pel mig de les dues gran masies, iniciem un curt descens fins a un petit rierol, on està situada la font de Collfred. 

En la bifurcació de la pista, escollim el trencall de l'esquerra. Potser no queda gaire clar el itinerari a primer cop d'ull, sembla un camp de conreu, però més endavant ens treure'm de dubtes. Ja no seguim les marques grogues.

En la bifurcació de la pista, es segueix la de l'esquerra.

La pista millora. Entrem en una fageda, on el terra està completament farcit de fulles, aquesta serà la tònica durant tota la sortida.

Una suau davallada ens porta fins la riera de Sta.Magdalena, 18', amb un petit i elegant salt d'aigua.

Baixant per una pista amb moltes fulles.

Arribant a la riera de Sta.Magdalena.

Petit salt d'aigua de la riera de Sta.Magdalena.

No deixem la pista, no gaire lluny ens trobem les restes del molí de Collfred, 27'.

Restes del Molí de Collfred.

Cal seguir la pista, que fa un revolt tancat cap a la dreta i creua, per unes lloses, la riera de Sta.Magdalena. Compte! si la riera va plena d'aigua ens pot costar creuar-la sense mullar-nos.

Travessant la riera de Sta.Magdalena.

Mica en mica anem guanyant alçada, paral·lels a la riera i després de deixar la pista, es continua per un camí ample no gaire fressat, fins a sortir a una clariana. 

Es gira a la dreta i es va pujant el prat d'Aiguavella, 37'.

Arribada al Prat d'Aiguavella.

A mig camí, potser trobem les marques grogues. Si no és el cas, hem de decantar-nos cap a l'esquerra, en el perímetre del bosc, on sí que trobarem un gran faig amb una marca groga, ben visible i una tanca en forma de filat.

Deixem el prat, seguint la marca groga.

Es creua la tanca de filat i es torna a davallar per creuar un petit rierol, el Clot del Molí. Una altra raconada màgica!!

Clot del Molí.

Una curta pujada, ens fa enllaçar amb una pista, 50'. Aquesta porta a la dreta fins Collfred i a l'esquerra cap el mas Freixeneda. Tal com marquen les grogues, continuem cap a l'esquerra.

Sortim del bosc per creuar els Plans de la Correjada, 1h05', amb un seguit de grans faigs aïllats, en mig d'una catifa esplendorosament verda.

Plans de la Correjada.

Des dels Plans de la Correjada, hi ha unes excel·lents vistes cap a l'Alta Garrotxa, amb els cims més significatius: Comanegra, puig de les Bruixes, puig de St.Marc i el Bassegoda.

Vistes als cims de l'Alta Garrotxa.

Al final dels plans, ens endinsem en el bosc per una pista ben definida, on trobem de front el mas Freixeneda i un freixe monumental a les portes del mas, 1h25'.

Freixe monumental vora el mas Freixeneda.

Continuem pista amunt, amb un bon pendent. Des de dalt, es te bona vista del mas Freixeneda i de més cims de l'Alta Garrotxa: El Faig Gros, la tossa d'Espinau i el Mont.  

Mas Freixeneda amb els cims de l'Alta Garrotxa de fons.

La pista ens porta fins la Creu de Freixeneda (1277), 1h37', un petit collet.  

La Creu de la Freixeneda.

En aquest punt deixem de seguir les marques grogues i la pista. Un corriol trenca a la dreta, tot just vora l'alzina amb la pintada groga.

Ens endinsem en una magnífica fageda, encatifada de fulles i més fulles, que tapen la fressa del camí i ...sense cap tipus de marques, més que algunes poques i tímides fites de pedra i el petit rastre del pas d'altres muntanyencs. 

 

Pujant la serra de Freixeneda.

Força amunt, gairebé dalt de la carena, hem de creuar un ample camí o pista de desforestació. En aquest punt hi trobem un parell de fites que ens confirmaran la direcció a seguir... de front.

Part alta de la serra.

Canviem de vessant i iniciem la baixada. Sortim de la fageda i davant nostre apareix els Rasos de Freixeneda, 1h55', una gran plana verda amb grans vistes al pre-Pirineu i Pirineu.

Baixant cap els Rasos de Freixeneda.

Sense un camí definit, anem girant cap a l'esquerra en diagonal. L'objectiu es arribar a l'extrem oposat a tocar del bosc, on apareix un ampli camí o pista, 2h07'.

Creuant els Rasos de Freixeneda.

Final dels Rasos de Freixeneda. Camí ample.

De les dues pistes, es segueix la de la dreta, la que fa baixada. Enseguida trobem les primeres pedres amb els passadissos replets de fulles i molsa. Hem arribat a les escletxes, clapisses o bores de la Freixeneda, 2h11'.

 

 

 

  

  

  

  

  

Escletxes de la Freixeneda.

NOTA: Les escletxes constitueixen un entorn encantador, màgic però també d'una extremada fragilitat, de la que hem de tenir compte de no malmetre. Hem de ser conscients, cadascú dels que visitem aquesta zona, de intentar no deixar petjada, això vol dir no remoure en excés les fulles del terra, no fer trepades ni grimpades innecessàries per les verdes roques, no marcar itineraris en mig de les escletxes,... Diria que és un museu, on a cada banda hi ha exposat el millor de la natura i que, un cop deixat enrere la visita, ningú ha de saber que per allà hi ha passat cap visitant.

Es pot entrar dins d'algunes escletxes i fer un petit recorregut enllaçant-les, no totes. A tenir en compte que, un cop dins d'aquestes ens podem despistar i desorientar fàcilment.  

Nosaltres vàrem realitzar un recorregut, enllaçant varies escletxes fins a arribar a un cul de sac, on calia desgrimpar per continuar. No ho vam fer, vàrem recular un tram fins a retrobar el camí. 

Girant a l'esquerra i resseguint vora les roques, ens vam ficar en unes noves escletxes. Un entrar i sortir, ja que aquestes no tenien sortida.

 

Segon tram d'escletxes.

Retornats al camí, 3h06', seguim un tram, en mig d'una gran catifa de fulles i grans faigs, sense veure cap marca, fins que en un arbre, apareix una pintada groga.

El camí es va tornant més estret, fins que comença la baixada.

Bosc frondós, seguint marques grogues.

Més avall, es va tornant més ampli i amb vistes a la cabana de fusta.

Baixada cap a la cabana de fusta.

Arribem a la tant nombrada i buscada (varies persones ens han preguntat per ella) cabana dels llenyataires d'Anglès, 3h15'. Antic refugi dels llenyataires que feien vida quan explotaven el bosc, però que a dia d'avui, està en un estat precari podent observar, encara, rastres de les lliteres on dormien. 

Compte en arribar a mitja nit, diuen que surt de dins la cabana un boix amb una motoserra!!  (No patiu, és cosa meva...).

Cabana dels llenyataires d'Anglès.

Continuem pel camí que marxa cap a l'esquerra, amb marques grogues.

Camí de retorn a Collfred.

El camí s'eixample. Passem per la part obaga del serrat de les Bores, continuació de la serra de Freixeneda, sempre en mig d'un frondós bosc.

Zona de la Marranera.

El camí fa un seguit de corbes en la zona anomenada la Marranera.

Racó idíl·lic de la Marranera.

Més endavant el camí es converteix en una pista, que només queda seguir-la per arribar a Collfred, 4h16'. 

Collfred, ben entrada la tarda.

El dia ha estat molt fred, trobant gairebé tots els bassals glaçats. Abans que les darreres llums del dia s'apaguin, des de la carretera, podem observar la badia de Roses. 

La Badia de Roses des de Collfred.

Un darrer regal abans d'arribar al cotxe, 4h21'. Una excursió entretinguda, visitant un dels tresors que amaga la nostra terra: les escletxes de la Freixeneda, ... o els monumentals arbres, ...o les nues fagedes i freixedes, ...o Collfred que veu passar el temps amb el mateix encant que fa molts i molts anys.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.