4 de desembre de 2021

Santa Magdalena de Cambrils (1547) - Serra de Sta.Magdalena

La serra de Sta.Magdalena és la frontera natural entre el Ripollès, al nord, i l'Osona, al sud. Assolit el punt més alt, coronat per una ermita, anem desgranant, pas a pas i d'est a oest, tota la seva extensió vora la carena, en mig d'una esplendorosa fageda nua, amb una boixeda que dona el contrast de color vers el fullam del terre i el dia gris i fred. Una tornada plàcida, entre prats i algun monumental faig, fins el lloc de partida.  

   

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Collada de Collfred

Temps total:    5h24'        Sense parades:  3h55'       Ritme:  Pausat.

Dificultat:   Fàcil - F         Esforç: 1/5.

Distància:   10,24 km.          Desnivell:  +388 m.

Alçada mínima:   1232 m.      Alçada màxima:  1547 m.

Cims:  Santa Magdalena de Cambrils (1547)

De interès:  Aquest cim pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC.
Caminarem envoltats d'una magnífica fageda i per camins massificats de fulles. 
Punt culminant de la serra de Sta.Magdalena, coronat per una ermita.
El PR C-59 és el sender, marcat amb pintura blanca i groga, que recorre aquesta serra.
Passarem per dues ermites romàniques, la de Sta.Magdalena de Cambrils i la de Sta. Margarida de Cabegés. 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Calçat lleuger, tipus sabatilla de trail. Pals de tresc.

Mapa:  Editorial Alpina, Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000.

Aproximació: Des de Ripoll, capital comarcal del Ripollès, seguir l'autovia C-17 direcció sud, sortint a la sortida de St.Quirze de Besora. Es travessa el poble, continuant per la carretera BV-5227. Creuem Sta.Maria de Besora i Vidrà. Cal seguir per una carretera estreta encimentada direcció a Ciuret. Passem de llarg Ciuret, continuant pujant fins la collada de Collfred. Hi ha un petit aparcament.

Des d'Olot, capital comarcal de la Garrotxa, s'agafa la carretera C-152 direcció a Les Preses. En mitat del poble, es gira a l'esquerra per la GIP-5226. A l'entrada del poble de St.Privat d'en Bas, es gira a la dreta, on es comença la carretera que puja a la collada de Collfred, on trobem un petit aparcament. GPS-Maps.

Descripció:  Des de la mateixa collada de Collfred (1324), arrenca el camí Vell de Santa Magdalena. S'ha de creuar una tanca, on trobem el indicador.

"Entrada" al inici del camí Vell. Collada de Collfred.
Un curt tram per prat, on el camí no és a la vista però sí un seguit de fites, que ens apropen a l'entrada del bosc.

Camí Vell de Sta.Magdalena de Cambrils.
Un cop dins el bosc, el camí atapeït de fulles i amb forces fites, no te pèrdua, envoltats de verdes i altes boixedes.

 

Seguint el camí Vell de pujada.
El pendent és força suau. Més amunt, apareixen els primers faigs, de gran alçada.

Apareixen els primers faigs.
Deixem enrere el bosc. Entrem en el Pla de la Torre, 27', emmoquetat de pastures verdes.

Pla de la Torre.
Magnífiques vistes cap a la Badia de Roses i altres cims costaners. Més a prop, el puig de Llandrics, continuació de la carena vers a l'est.

La badia de Roses i el Mediterrani.
En el encreuament amb el rastre d'una pista, deixem de seguir el camí Vell de Santa Magdalena, per davallar cap a la dreta per aquesta desdibuixada pista, que més avall es torna més definida.

Baixant del Pla de la Torre per una pista.
Enllacem amb una pista més ample, just en una corba tancada. 

Enllaç amb una pista i marques grogues.
Seguim aquesta pista més ample, per la bifurcació de l'esquerra. Ara trobem marques de color groc. Aquesta pista coincideix amb el itinerari del Meridià Verd, MV.

En continua pujada, sense grans desnivells, anem avançant pel mig de la fageda.

Pujant cap el collet del Bosc, per pista.
En una petita zona sense bosc, passem sota els cables elèctrics. S'obvien els trencalls que marxen cap a la dreta, seguint sempre de front. Després d'una corba tancada, arribem al collet del Bosc (1482), 59'.

Collet del Bosc (1482).
Cruïlla de camins del Itinerannia i punt on deixem de seguir la pista. Enllacem amb el PR C-59, que seguim durant tota la serra de Santa Magdalena.

Cap el sud, vista parcial de la serra del Puigsacalm.

Sector del Puigsacalm amb els cims més destacats.
Ara per un caminoi, seguim la carena i les marques grogues i blanques. Aviat haurem de fer unes fàcils grimpades per uns ressalts de roca.

Petita grimpada seguint la carena.
Al nord, apareix el Canigó, amb un mantell de seda blanc.

El Canigó.
Guanyant alçada per la carena, amb imponents faigs.

Carenant cap el cim.
Arribem al punt més alt de la serra, el cim de Santa Magdalena de Cambrils (1547), 1h08', coronat per una bonica i arranjada ermita, que rep el mateix nom que el cim. Aquest punt també és el sostre del Vidranès.

Coronant el cim, l'ermita de Sta.Magdalena de Cambrils.

Interior de l'ermita de Sta.Magdalena de Cambrils.
L'ermita d'estil romànic, ja existia l'any 1326. S'hi havia venerat una imatge gòtica de Santa Magdalena. El segle XVII s'amplia amb una hostatgeria. L'any 2010 presentava un aspecte de molt deteriorament, un seguit de persones es van encarregar de restaurar-la, amb l'aspecte esplèndid i radiant, que es pot veure a dia d'avui. 
Dades i fotografia extretes del blog de l'Antoni Prat i Puig "vallgesbisaura.com". 

Ermita de Sta. Magdalena de Cambrils, l'any 2010. (Foto cedida per Antoni Prat i Puig).
Davallem un xic per la carena, fins un pal indicador. No seguim per la pista (dreta). Una gran fita amb pintades del PR ens marca el camí a seguir, a l'esquerra de la pista, endinsant-nos en el bosc.

Seguint el PR C-59.
El camí va vora la carena, evitant la pista, pel vessant sud.

 

Recorrent la serra de Santa Magdalena.
Fins a retrobar-la en el coll de Trebija (1482), 1h22'.

Coll de Trebija o Trevija (1482).
Seguim la pista de la dreta, entrant en el vessant nord de la serra, fins a trobar una bifurcació, ben assenyalada en un gran faig, 1h29'.

Desviament a l'esquerra.
Una curta pujada i després de passar una tanca de filat, retornem al vessant sud, on avancem amb suaus desnivells, en mig de la fageda nua.

En mig d'una fageda amb catifa de fulles.
Entre les branques, ens apareix el Montseny, enigmàtic!

El Montseny.
Sortim del bosc en arribar al serrat de les Belitres, 1h45'. Atents! hi ha marques de gir en un gran faig, on s'ha de canviar de vessant.


Serrat dels Belitres.

 
Gran faig amb marques de gir.

En retornar a l'interior de la fageda, els voltants són similars als fins ara passats. La gran bellesa de l'entorn fa que no es facin monòtons.

 

 

Paisatges de la serra de Sta.Magdalena.
Després d'anar davallant durant una bona estona, arribem al coll de la Creu de l'Espinau (1411), 2h09'. Coll que és travessat per una pista i una línia d'alta tensió. Hi ha una petita creu de ferro a la banda oposada del camí d'on venim, en el vessant nord. 

Arribant al coll de la Creu de l'Espinau (1411).

Creu de l'Espinau.
Cap el nord, tenim els Pirineus, ben nevats. D'oest a est destaquen els cims de la Coma del Clot, Torreneules, Balandrau, Pic de l'Infern, Bastiments, Les Borregues, Gra de Fajol, pic de la Dona, Roca Colom i Costabona.

 

Els cims dels Pirineus des del coll de la Creu de l'Espinau.
Cap el sud, i força més tapats pels núvols, el puig de Palou i tota la serra de Bellmunt, amb els dos cims més destacats, Bellmunt i puig de Serragrenyada.

Serra de Bellmunt.
Es davalla la pista cap el sud. En entrar en el bosc, es deixa per seguir un tram planer, cap a l'esquerra. Retrobem el tallafocs sota els cables elèctrics, que seguim cap avall fins a trobar la font Sabonera, 2h18', molt bruta de matolls i amb un nul cabal d'aigua.

Font Sabonera.
NOTA: Es pot seguir el tallafocs des del collet de la Creu de l'Espinau per un corriol que va fent ziga-zagues, fins a la font Sabonera.

En front de la font, baixem fent un seguit de ziga-zagues per un tallafocs, sota mateix dels cables elèctrics.

Camí de baixada cap el Rec de la Coma des de la Font Sabonera.
Ens trobem amb la llera del torrent del Rec de la Coma, 2h27'. A l'esquerra, a sobre mateix, hi ha la pista que hem de seguir, però un filat de tanca impedeix accedir-hi. 

Rec de la Coma.
Així que davallem pel mateix torrent, un cop passat un petit prat, creuem a l'altre riba i pugem el petit talús per accedir a la pista. Cal seguir-la cap a la dreta.

De camí cap el mas el Pujol, amb una imponent fageda.
En sortir del bosc, trobem un prat. En aquest punt, es gira cap a la dreta per baixar-ho fins el fons.

Davallant per un prat cap el Rec de la Coma.
Retrobem el torrent del Rec de la Coma, girant a l'esquerra i seguint paral·lels fins creuar una tanca i enllaçar amb una pista, 'carretera de La Coma', 2h58'. Pujant de front, no triguem a arribar a l'ermita de Santa Margarida de Cabegés, 3h07'.

Ermita de Santa Margarida de Cabagés.
Es nombrada en el segle XII, subsisteix com a una simple ermita, sense culte. No hi ha cap campanar ni conserva cap vestigi ni petit cementiri en els voltants, tot i que reposen moltes cendres de diverses generacions de feligresos. La porta roman tancada i barrada.

Ermita de Santa Margarida de Cabegés.
Les vistes cap el sud poden sorprendre, aixecada sobre un turó, prop del mas el Pujol, en front apareix la serra de Curull, amb els cims destacats del puig de Curull i el puig de les Àligues i com a teló de fons, el massís del Montseny, amb Les Agudes, Turó de l'Home i Matagalls com a cims principals.

El Mas el Pujol, la serra de Curull i el Montseny.
I la llum de finals de la tardor, molt agraïda a darrera hora de la tarda, ens sorprèn per la seva brillantor i força. 

Gran faig vora l'ermita de Sta.Margarida de Cabegés.
Emprenem la marxa, seguint la pista avall. Passat el trencall al proper mas el Pujol, la pista gira cap a l'est, ara anomenada 'carretera del Pujol', travessant camps de pastura.

Carretera del Pujol.
Cap el sud, a banda dreta, apareix la serra de Bellmunt, més a prop del que sembla, amb la ermita en el punt més alt.

El cim del Bellmunt.
La pista, llarga i sense gaire desnivell, travessa el Pla de la Pedra Dreta i ens apropa a un dels darrers tresors que trobem en aquesta sortida, el monumental faig de Fontcoberta, en mig del Pla del Faig Gros, 3h42'.

Faig de Fontcoberta.
No seguim la pista, creuem en diagonal el Pla del Faig Gros, per anar a buscar un camí que s'endinsa en el bosc. De sortida, el camí no està gens clar, però hi ha alguna escadussera fita i a mida que avancem, més rastre del corriol.

Pla del Faig Gros amb l'ombre del faig de Fontcoberta.
En arribar al bosc, una fita a la vista. El camí és fressat i molt fitat.

Travessant el bosc direcció a la collada de Collfred.
El curt tram de bosc, deixa pas a les pastures. Ja es pot veure la collada de Collfred, molt a prop.

A dalt, la collada de Collfred.
Arribem amb les darreres llums del dia, 3h55'. La temperatura comença a davallar vertiginosament. Però, el dia encara ens regala un darrer moment màgic, la posta de sol des de la collada de Collfred.

Posta de sol des de la collada de Collfred.
 

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!