Volta al Cingles de Vallcebre - PR C-128

Vallcebre és un poblet "miner" de l'Alt Berguedà, situat sobre un petit altiplà, emmurallat de forma natural pels cingles de Vallcebre, una muralla rocosa de més de vuit quilòmetres de llarg, que encercle el poble. Un còmode camí apte per a tothom, recorre tota la cinglera, creuant magnífics boscos i oferint unes grans vistes a tots els vessants segons anem avançant i canviant de rumb.   

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Vallcebre - El Campanar.

Temps total:  6h18'    Sense parades:  5h04'     Ritme:  Pausat.

Dificultat:  Fàcil - F      Esforç: 1/5.

Distància:   13,73 km.          Desnivell:  +564 m.

Alçada mínima:  955 m.             Alçada màxima:  1330 m.

De interès:  Recorregut per dalt de la cinglera, on només trobem estimball a banda dreta.

Tot el itinerari està marcat amb pintura blanca-i-groga del PR C-128, que el seguim en tot moment.

Hi ha un seguit de camins que baixen pel mig de la cinglera, roca avall, anomenats graus.

Tots els graus que trobem, són per la part alta de la cinglera, no haurem de baixar ni pujar cap d'aquests graus, simplement els creuem. 

El recorregut no presenta cap dificultat tècnica, amb desnivells molt suaus. El realitzem en sentit contrari a les agulles del rellotge, de sud cap a nord.

El mapa de l'editorial Alpina no contempla tota la circular dels cingles, la part nord queda tallada, fora del mapa. Portar un GPS amb el recorregut d'aquest tram i el mapa, tot i que no hi ha pèrdua de camí.

Hi ha petits miradors en roques, vora l'estimball. En el track, estan marcat, tot i no ser cap mirador específic, tenen unes vistes immillorables.  

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:   Pals de tresc, calçat lleuger tipus sabatilles de trail.

Mapa:   Editorial Alpina, Rasos de Peguera-Serra d'Ensija, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Berga, capital del Berguedà, s'agafa la carretera C-16 direcció cap a Guardiola de Berguedà. Un xic abans d'aquesta població, surt cap a l'esquerra la carretera B-400, direcció Saldes i Gósol. Als 7 km. trobem el trencall que porta a Vallcebre, per la carretera B-401. Punt de sortida.

Descripció:  Des del centre del poble, el Campanar, pugem pel carrer principal fins a una cruïlla de carrers. El que gira a l'esquerra, amb un pal indicador, és el camí de Santa Magdalena, senda que haurem de seguir.

Vallcebre, el Campanar (foto arxiu: 23-11-22, el dia abans).

Trencall on comença el camí de Santa Magdalena.

Una pista ampla amb una pendent molt suau, decorada amb els colors de la tardor. Es deixa una bifurcació a l'esquerra, abans d'arribar a la font i safareig de Belians, 11'. A banda esquerre apareix la serra de Gisclareny i rere d'aquesta la serra del Moixeró, amb els cims de La Tosa, Cap del Serrat Gran i el Puigllançada.

Camí de Santa Magdalena, amb els colors vius de la tardor.

Cases de Can Vila i Can Ponç, els Belians.

Font i safareig de Belians.

 

Vora la font del Belians, vistes a la serra de Gisclareny i serra del Moixeró.

Sense deixar la pista, ens trobem una cruïlla de camins i pistes, on es troba la Creu del Colell, 21'.

Creu del Colell.

Un pal indicador força farcit, ens assenyala el camí a seguir, a més de les pintades blanques-i-grogues, deixant la pista que fins ara havíem seguit. 

Aquest camí voreja el terreny de pastura del mas de Cal Querot, darrere seu les roques d'Empalomar i la serra de Mata-Rodona, que tanquen l'altiplà de Vallcebre, i més lluny, els cims del Comabona i puig Terrers de la serra del Cadí.

Cal Querot.

Es creua el torrent del Purgatori i entrem en una zona de pineda, el bosc del Boixader. El pendent s'accentua un xic i a mida que guanyem alçada, el bosc es va tornant més frondós, ara predominant els pins i els boixos. (En la part alta, estan efectuant treballs de desforestació controlada, -24-11-22-).

Camí de Santa Magdalena, entrant en la zona boscosa.

En mig del bosc del Boixader, ens apareix l'església de Santa Magdalena, 41', romànica del s.XVII. Enfront de l'església, hi ha una creu de ferro amb un petit pessebre sota una teula.

Conte una dita sobre les misterioses llums de Santa Magdalena..."Conten els avis que, durant un temps, a Santa Magdalena, s'hi veien llums a les nits. L'ermita és lluny del poble, al mig del bosc. -'Són ànimes castigades pels pecats que han fet en vida' -deien alguns. Sovint, però, la curiositat és més forta que la por. Uns veïns xafarders van descobrir, que les ànimes eren dues veïnes que anaven d'amagat amb unes torxes a la font de l'ermita, perquè aquella aigua tenia fama de curar les berrugues, aquestes en tenien en els peus i els hi feia vergonya que la gent del poble ho sabés". (Extret de la web de Vallcebre/Mirador de Cap Deig).    

Església de Santa Magdalena.

Sense deixar el camí, amunt. El bosc es torna més humit i verd.

 

Camí de pujada al grau de la Mola.

Fins arribar al grau de la Mola, 1h01'. Aquest grau baixa en mig de la cinglera cap a Fígols. Cruïlla de camins, ben identificats pel pal indicador. Hem arribat vora l'estimball dels cingles de Vallcebre i al punt més alt del recorregut.

Grau de la Mola.

Girem a l'esquerra, per un magnífic camí que va resseguint la cinglera de Vallcebre per la part alta, a vegades prop de l'estimball i d'altres més al interior. Hi ha moltes pintades del PR C-128 i semble gairebé impossible perdre's. 

Es creua un tallafocs on passa una línia elèctrica d'alt voltatge, i arribem al grau del Sastre, 1h14'.

Grau del Sastre.

Un xic més endavant, ens podem arribar a peu de cinglera. Vistes de gran alçada, a més de poder contemplar el precipici i llargada de la cinglera que hem recorregut fins ara.

Mirador natural sobre el cingles de Vallcebre-sud.

Aquest tram és força entretingut, el camí va prop de l'estimball i ens podem apropar fins la darrere roca, amb compte de no caure! i gaudir del paisatge. Cap el sud-est treuen el cap el cims del Sobrepuny i el Cap de la Canal Closa i en l'horitzó, el massís del Montseny.

Cingle de Vallcebre, amb un dels miradors natural.

Cingles de Vallcebre, amb un mirador natural i vistes cap el Sobrepuny i el Montseny.

En suau baixada, passem pel grau de la Canaleta, 1h35', grau molt poc definit, però amb unes vistes àmplies, cap el pantà de la Baells al sud i cap el Pirineu, amb el Puigmal, el pic del Segre, la Coma del Clot i Torreneules, entre els més destacats.

Des del grau de la Canaleta, vistes cap els Pirineus.

Grau de la Canaleta, amb vistes cap a l'embassament de la Baells.

Davallant, enllacem amb una pista en el Pla de la Barrumba, 1h46', amb pal indicador, que seguirem cap a la dreta. 

Pla de la Barrumba.

La pista contorneja la part alta del cingles de Vallcebre en el vessant est, en una zona més falta de vegetació, havent el serrat de Sant Joan a banda esquerra i paral·lel a la cinglera. Creuem el grau dels Boits, 1h51',grau que permet baixar per bon camí fins el poble de Sant Corneli.

Arribant al grau dels Bolits.

Abans d'arribar al següent grau, per la pista, trobem La Titola del Cingle, a banda dreta. Curiosa formació rocosa, recolzada amb altres roques.

La Titola dels Cingles. A que fa goig!!

No gaire lluny, trobem el grau de les Granotes, 2h02'. De tots els graus, és l'únic que hi baixa una pista, fins el poble de Sant Corneli.

Aproximant-nos al grau de les Granotes, cims del Prepirineu i Pirineu.

Grau de les Granotes.

Pla de Cal Menut, 2h06', on hi ha un trencall a l'esquerra per poder accedir al Tossal Llisol (1326) per la variant del PR C-128.1, cim més alt del serrat de Sant Joan.

Creuem el Pla i el mas de Cal Menut, on trobem el grau de Jou. 

En aquest punt el PR C-128 gira a la dreta, deixant momentàniament la pista, per un corriol no gaire definit però sí marcat, que porta fins el monument i creu de L'Aviador, 2h19', dedicat a Pere Escarré Freixa, anomenat l'aviador de Vallcebre. Si vols saber aquesta apassionant història, pots llegir aquest article publicat a la web de Vallcebre.

L'Aviador.

Retornem a la pista per un corriol, girant a la dreta. Enseguida deixem de seguir-la, per continuar per bon camí vora la cinglera, que ha perdut estimball, travessant les Rues de Soldevila.

Camí de les Rues de Soldevila. Al fons el poble de Guardiola de Berguedà.

La cinglera va girant cap a l'oest, també el camí que seguim, que ara haurà de superar un tram més dret per assolir un turó rocós.

Camí cap el ressalt rocós.

Des de dalt del turó, amb cota 1140 m., tenim a la vista el grau de Sant Climents, el Pedraforca, la serra del Cadí: pic de Costa Cabirolera, Comabona i puig Terrers, i la serra de Moixeró: El Pradell i Roc de la Moixa.

Baixada cap el grau de Sant Climents. De fons el Cadí-Moixeró.

Davallem i passem de llarg del grau de Sant Climents, 2h49', enllaçant amb una pista. La seguim un curt tram, per després continuar per un camí que marxa a la dreta i on també està indicat amb un visible pal indicador, 3h00'.

Abandonem la pista per un camí a la dreta.

De baixada, passem vora el grau de les Granoteres, 3h06', i de la masia de Cap del Roc.

Passant pel grau de les Granoteres.

Més avall de la masia, podem observar el que encara ens queda del cingles de Vallcebre. Una baixada i remuntada per sobre la roca d'aquesta muralla natural.

Cingle de Vallcebre-nord. Intensa baixada i dreta pujada.

Ens endinsem en una pineda, on es troba el grau del Moro, 3h31', i després d'una baixada més intensa, arribar a la Foradada, 3h35', que la creuem per un pont. Pal indicador.

Grau del Moro.

Creuant la Foradada pel pont.

La Foradada són les roques polides que ha creat el desguàs d'aigua de l'altiplà de Vallcebre, l'únic riu o torrent que ha travessat les roques del cingles de Vallcebre, el torrent de Bosoms.

Torrent de Bosoms / La Foradada. A l'esquerra baixa de Vallcebre, a la dreta marxa fora el cingles.

Darrere el pal indicador, surt el corriol que ressegueix la cinglera per sobre la roca i proper a l'estimball. Hi ha força marques blanques-i-grogues. El pendent és moderat.

 

Pujant per la cinglera cap el mirador de Cap Deig.

Mirador de Cap Deig, 4h09', a peu de carretera. Magnífica vista del cingles de Vallcebre en aquest vessant nord i de l'església romànica de Sant Julià de Fréixens del s.X, situada al fons de la vall.

Mirador de Cap Deig.

Església de Sant Julià de Fréixens.

A partir d'aquest punt, deixem de seguir la cinglera. Iniciem per l'interior la tornada a Vallcebre.

Creuem la carretera i continuem pel trencall de "La Barceloneta". En la seva part alta es transforma en una pista de terra i és on podem gaudir de la millor perspectiva del vessant nord del cingles de Vallcebre, de cims de l'Alt Berguedà: El Pedró, el Serrat Negre, el Cap dels Emprius... i fins i tot de cims de la serra de Montgrony: el Pedra Picada i Costa Pubilla o Pla de Pujals.

Vistes, des de la carretera per sobre el mirador, d'una part dels cingles.

Ens endinsem en terreny de més pastures amb masos aïllats que conformen el barri de La Barceloneta, 4h34'. No gaire lluny, es pot veure el poble de Vallcebre.

Vallcebre, molt aprop.

Abans d'arribar al poble, i sense deixar en cap moment la pista, passem vora el mas de Cal Metge, avui dia dedicat al turisme rural. Al fons, apareix el turó de l'Esdabella i just a sota es pot observar el túnel i el mirador del Telefèric.

Cal Metge. Al fons el turó de l'Esdabella i el túnel i mirador del Telefèric.

En continua baixada, entrem a Vallcebre pel cantó nord, seguint el carrer Major fins el centre del poble, 5h04'.

A l'entrada nord de Vallcebre, una vagoneta de carbó.

Malgrat ser entre setmana, trobem el bar Bugui obert. Quin millor lloc per recuperar caloreta en un dia de fred intens!!
 

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.