Mont Perdut (3355) - Punta de las Escaleras (3027)

Ascens al tercer cim més alt dels Pirineus, el Mont Perdut, per la cresta SW, més coneguda com a 'Via de las Escaleras'. Es van alternant trams de pedrera amb graonades de roca o 'escalones' fins dalt del cim, en un recorregut poc freqüentat i força espectacular. La baixada la farem per la via clàssica, amb la sempre espectacular 'Escupidera' i l'encaixonat ibón Helado.

   

Pic do Fogo (2829) - P.N. do Fogo (Illa de Fogo - Cabo Verde)

Volcà gegantí per a una illa tant petita, sostre de les illes de Cabo Verde i gran atractiu per a tot muntanyenc que visita aquest peculiar parc natural. Entre vinyes, cendres, grava, rocs volcànics, lava solidificada, forats fumejants, olor a sofre i alguna grimpada, s'aconsegueix el cim. A cada passa que donem, se'ns obren noves vistes i perspectives, no podent deixar de mirar enrere i gaudir de tant magnífic espectacle. 

   

Pic Malagueta (1064) - P.N.Serra Malagueta (Illa Santiago - Cabo Verde)

Curt itinerari per assolir el cim culminant del Parc Natural de Serra Malagueta, envoltats de verds paratges i plantes endèmiques de les illes de Cabo Verde. Un recorregut molt fàcil i assequible a tots el públics, on la gran dificultat està en poder aguantar el calor i el fort grau d'humitat. Indispensable si es visita aquesta illa.

   

Pic de l'Infern (2869) - Pic de Fresers (2835) - Bastiments (2881)

Si volem pujar al pic de l'Infern i a més realitzar una gran circular, des de Vallter, el millor és atacar per la conca de Tirapits i un cop dalt de la carena, flanquejar-la d'oest a est, amb alguna grimpada, crestes, carenes, camins, corriols, ...superant un seguit de cims, amb el punt més alt en el vèrtex del Bastiments.

   

Olla de Núria: Santuari - Torreneules - Puigmal

S'anomena 'Olla de Núria' a la carena que enllaça tots els cim que envolten la Vall de Núria. En aquest itinerari, afegeixo tres cims més, encara que no estan considerats dins de l'Olla, sí que estan enllaçats amb la resta per una marcada carena. Un cop iniciem la carena, el recorregut no baixa dels 2500m. d'alçada fins a la davallada al Santuari, amb molt tram fronterer amb França, extenses vistes per a tots els vessants, diferents perspectives de veure el Santuari segons avancem -en aquest cas al contrari a les agulles del rellotge-, assolint tres cims del llistat dels 100-cims de la FEEC i la satisfacció d'haver realitzat una clàssica de senderisme en alta i mitja muntanya per la magnífica Vall de Núria. 

  

Pic de Lustou (3023)

Una curta i espigada cresta porta a un modest cims que supera per poc els tres mil metres però que compensa amb unes extenses vistes, de les millors dels Pirineus. Totalment en territori francès, aquest cim pertany a la zona 6-Gran Bachimala-Culfreda, i per arribar-hi passarem per paratges de gran bellesa, com la vall de Rioumajou o la vall de la Piarre, sempre amb una catifa verda i un corriol ben definit i força fitat.

   

Les Gorges de la Carançà

Recorregut lúdic per les gorges de la Carançà, amb ponts penjants sobre el riu, passarel·les, cables passamans, tram aeri per un sender tallat a mitja cinglera, ... per gaudir de la remor del riu, dels cants dels ocells, de vistes a ull d'ocell, un petit paradís que s'ha de recorre ...sense presses! 

   

El Canigó (2784) -Des de Marialles-

Per pujar al sostre dels Massís del Canigó, hi ha molts recorreguts, però cap tant divers i entretingut com aquest, per la xemeneia, paratge que li concedeix una dificultat afegida i estatus de gran muntanya. Tot català ha de pujar alguna vegada a aquest mític cim, emblema de Catalunya.