Pica d'Estats (3143) - Montcalm (3077)

Itinerari clàssic i tradicional de pujada al sostre de Catalunya amb la variant de l'ascens al pic du Montcalm, completament en territori francès. No sé quantes vegades hauré pujat a aquest cim, però cada cop que hi torno, gaudeixo de noves vistes, de nous colors, de noves raconades... o és la Natura que ens ensenya els petits tresors quan ella desitja. Un plaer compartir emocions i cim amb l'Alícia, l'Asun i en Pepe, tots tres l'han trepitjat per primera vegada. Aquest d'avui serà inoblidable!!

Ruta circular:  Sí, lineal.

Sortida i arribada:  Aparcament de la Molinassa.

Temps total:  8h41' *  Sense parades:  6h17' *   Ritme:  Lent.  (*) Només pujada.

Temps total sense parades segons guies de muntanya:  4h30' - 5h00' * (*) Només pujada.

Dificultat:  Fàcil - F     Esforç:  2/5.

Distància:   19,6 km.       Desnivell:  +1726 m.

Alçada mínima:   1808 m.        Alçada màxima:  3143 m.

Cims:  Pic Montcalm (3077) i Pica d'Estats (3143).

De interès:  Itinerari clàssic d'ascens a la Pica d'Estats des del vessant sud, Catalunya, amb la petita variant de l'ascens al pic Montcalm.  Ascens al cim més alt de Catalunya. Podem iniciar el recorregut en el refugi Vallferrera (FEEC), guardat en temporada, amb tots els serveis, més informació i reserves consultant la web.

Acompanyants:   Alícia, Asun i Pepe.

Recomanacions:  Recorregut exigent, estar amb bona forma física. Protecció solar: gorra, ulleres i crema. Pals de tresc. Portar fruits secs per recuperar forces. Llanterna o frontal amb piles de recanvi. A començament d'estiu poden caldre piolet i grampons.

Mapa: Editorial Alpina, Pica d'Estats - Mont-roig, escala 1:25.000.

Aproximació:   Des de Sort, capital comarcal del Pallars Sobirà, agafar la carretera C-13 direcció a Viella. En la població de Llavorsí, només creuar el pont sobre el riu, girar a la dreta. Seguir per la carretera L-504, fins a una rotonda, on seguirem direcció a Alins, per la carretera L-510. Creuem tots els petits pobles, Àreu és l'últim, però encara continuem cap amunt. La carretera es convertirà en pista (arranjada el mes de juliol del 2017) apta per a tot tipus de vehicles. Després de 10 km., ens deixarà a l'aparcament de la Molinassa, final de trànsit de vehicles.

Descripció:  En l'aparcament trobem un pal indicador. Per arribar al refugi, el sender està molt fressat i hi ha un seguit de pals indicadors. Són tres quarts de set, bona hora per emprendre la sortida.

Indicador en l'aparcament de la Molinassa.

Cal seguir la pista amunt fins trobar un camí que davalla cap a l'esquerra, amb pal indicador, fins la Noguera de Vallferrera, que la travessem pel pont de Boet.

Creuant la Noguera de Vallferrera pel pont de Boet.

No gaire lluny ni amb gaire desnivell, arribem al refugi de Vallferrera, amb la seva recent inauguració d'ampliació i millora, 20'.

Refugi Vallferrera.

Carreguem d'aigua les cantimplores i continuem seguint prop del barranc d'Areste, afrontem el primer dels trams drets, amb el camí entortolligant-se. Trobem una bifurcació amb un pal indicador, que seguirem cap a l'esquerra, direcció al barranc de Sotllo, deixant a la dreta el barranc d'Areste. Fem un flanqueig força planer per les Pales d'Areste, anant a buscar l'entrada a la vall de Sotllo.

Flanqueig, entrant a la vall de Sotllo.

Enrere tenim al fons de la vall el visible aparcament de la Molinassa i de fons, el cordal dels pics Palomer, Gerri, Norís i treient el cap mig amagat, el Monteixo.

Serrat des del pic Palomer fins el Monteixo.

Arribem a un marcat tall del camí, per on haurem de desgrimpar per la roca, amb molt bones preses i arrels per agafar-nos i un seguit de lleixes que facilita molt la baixada.

(Anys després, van col·locar una cadena per ajudar a baixar i pujar).

Nota: En el descens, evitem aquesta grimpada per un corriol que passa més avall, amb marques grogues i blanques i algunes fites, però un xic perdedor.

La desgrimpada vista des de baix.

Una curta baixada, ens introdueix en la vall de Sotllo, on el torrent que baixa amb força, ens dóna la benvinguda. Després de superar un tram encaixonat, la primera graonada, arribem al Pla de Socauba, 1h26', abans però, haurem travessat el riu per una passarel·la.

Pla de la Socauba.

Al final d'aquest pla, trobem unes cascades amb uns petits gorgs.

Gorg i cascada en el final del Pla de la Socauba.

Una altra pujada o graonada, més curta que l'anterior, ens porta fins els Plans de Sotllo, 1h44', més amples i allargats que l'anterior, amb una xarxa de rierols i petits aiguamolls, delimitat per un rocam en forma de paret, per on es precipita en cascada el torrent de Sotllo. Per primer cop, podem veure el cim de la Pica d'Estats.

Els Plans de Sotllo.

Iniciem una pujada per arribar al següent nivell,  entre roques i herba, sempre amb marques.

Superant una altra graonada.

Fins trobar-nos, gairebé per sorpresa, amb l'estany de Sotllo, 2h20'. Des d'aquesta alçada, la seva brillantor, transparència i color blau amb el cim de la Pica 'proper' ens fa agafar ànims i apreciar que la suor i esforç despresa fins ara, estan recompensades.

Arribant a l'estany de Sotllo.

Davallem fins prop de les aigües per fer una parada i esmorzar.

Esmorzant, amb l'estany de Sotllo i el massís de la pica d'Estats de fons.

Voregem l'estany per l'esquerra. És més llarg del que sembla, però per camí molt agraït. Travessats els plans, iniciem l'ascens a una altra graderia, seguint de molt a prop el torrent, per entre roques.

Deixant enrere l'estany de Sotllo i seguint el torrent cap a l'estany d'Estats.

I arribar a l'estany d'Estats, 2h54', just en la sortida d'aigües d'aquest.

Estany d'Estats.

El cim de la Pica es veu molt proper, ...però encara queda molt!!! S'ha d'assaborir on estem i el cim quan toqui.

La pica d'Estats i el fort pendent cap el port de Sotllo.

El camí segueix cap a l'esquerra de l'estany, es va guanyant alçada per terreny més rocós, amb un imperdible camí.

Voltejant l'estany d'Estats.

Tram dret de camí, per arribar a la coma d'Estats.

On davant ens trobem una petita plana sense sortida, envoltada de grans parets, que formen els contraforts del Sotllo-Pica d'Estats. Hem arribat a la Coma d'Estats, 3h04'.

Coma d'Estats.

Avancem seguint el rierol. Ben visible, en front, el port de Sotllo i el camí que s'eleva cap a ell. Només de veure-ho, t'esgota, però qui ha dit que pujar la Pica fos fàcil?

En el primer tram de pujada, el pendent és moderat, el camí va fent una aproximació fins la perpendicular al port de Sotllo.

Pepe mirant el fortíssim pendent de tartera que te davant fins el port de Sotllo.

Un cop sota mateix del port, el camí s'enfila de valent per la tartera, directe, amb moltes giragonses curtes, en mig de pedres soltes, amb algun punt on la sorra fa patinar i donar dos passos enrere. Agafar aire, pas a pas i no mirar gaires vegades el que falta.

Alícia en el mig de la tartera. Al fons, l'estany d'Estats.

Perspectiva del que anem pujant de tartera.

Per sort, el darrer tram, quan veus el port a tocar, es suavitza un xic. Les cames ja estan trillades, però el port és el primer objectiu.

Arribant al port de Sotllo, el pendent es suavitza.

Port de Sotllo (2874), 4h03'. Pas fronterer i esquerda considerable que separa el pic de Sotllo de la Pica d'Estats. Lloc obligatori de descans, d'hidratació i reposar forces. Encara queda una bona estona!!

Port de Sotllo (2874), amb el pic de Sotllo (3072) de fons.

Tram de pujada des de l'estany d'Estats fins el port de Sotllo.

Davallem pel vessant nord, francès, per la cometa d'Estats. El camí fa un gir cap a la dreta evitant els contraforts del massís.

Baixant per la cometa d'Estats, en territori francès.

Es travessa una congesta perenne, i una altra per entre el glaç i la roca (en temporada hivernal, aquest pas està cobert i s'ha de creuar per sobre la congesta).

Travessant una congesta de neu, amb els estanys de la cometa d'Estats.

Travessant una congesta entre el gel i la roca.

Iniciem una forta pujada cap el coll de Riufred. Molt tram d'aquesta pujada està amb neu perpètua i el camí passa pel ben mig. Ben entrat l'estiu i principis de tardor, hi ha moltes petjades i no calen els grampons ni el piolet, però la resta de l'any, són obligatoris.

Pujant cap el coll de Riufred. Darrere els estany de la cometa d'Estats.

Passada la congesta, es obre la coma de Riufred, amb el coll al mig. A la dreta, apareixen unes fites que fan drecera, per atacar directament el cim de la pica d'Estats entre petites lloses i pedregam, però el camí no és molt fressat. Així que optem per seguir amunt direcció al coll de Riufred.

Superada la congesta, el camí continua entre pedres, cap el coll de Riufred.

No ens cal arribar fins el mateix coll de Riufred (2983), 5h08',  una mica més avall d'arribar-hi, el camí gira cap a la dreta.

Vora el coll de Riufred (2982), la congesta per on hem pujat.

Aprofito a pujar, des del mateix coll cap a l'esquerra, per un llom empinat, ample i no gaire llarg, fins el pic de Montcalm (3077), 5h16'.

Carenant cap el cim, ja visible.

Pic de Montcalm (3077).

Des del cim, grans vistes al massís de la Maladeta: Russell, Aneto, Maldito, Maladeta, Cordier; al massís del Posets, al Perdiguero i cims francesos: Lézat i Grand Quayrat. Més al fons i en mig de la calitja, el Mont Perdut.

En front, tots els 3000 del massís de la Pica d'Estats, amb el visible camí que puja i haurem de seguir.

Retorno al coll de Riufred (2983), per seguir el camí vora la carena, fins un petit replà, just a sota del cim de la Pica d'Estats, on es pot veure la creu... encara lluny ...però no tant!

Amb la creu visible, darrere pujada fins el cim.

Es puja en ziga-zagues entre el cim de la pica d'Estats i el pic Verdaguer, amb un pendent considerable. Abans d'arribar al collet, girem cap a l'esquerra, seguint fites i travessant blocs de roca, fins el cim de la Pica d'Estats (3143), 6h17'.

Cim de la Pica d'Estats (3143).

La pujada ha sigut lenta però segura. Per algú, les forces estan al mínim i ja ha dit que baixar serà 'una odissea'. Així que gaudim del paisatge, mengem, descansem i que cadascú assaboreixi el seu repte amb la suor i l'esforç que ha tret de sí.

La calitja de la tarda va difuminar els cims més llunyans. Si vols veure els cims dels voltants amb els nom o mirar un altre itinerari de pujada a la pica d'Estats, pot consultar l'entrada d'aquest blog "Pica d'Estats (3143) per la cresta Occidental, Montcalm (3077) i Sotllo (3072)".

A les 16:20' de la tarda, iniciem la baixada, desfent el mateix camí de pujada, tret de l'ascens al pic du Montcalm, fins a l'aparcament. Baixada amb moltes parades, les necessàries!, per descansar i estirar cames, amb un ritme molt lent, l'adequat per la situació. Passats els Plans de Sotllo, vàrem encendre els llums. En arribar al refugi de Vallferrera, el rellotge marca prop de les onze de la nit. Després de comunicar al guarda que avisés a l'hostal Montaña d'Alins on estàvem allotjats, fem camí fins l'aparcament de la Molinassa, donant per acabada aquesta 'autèntica aventura' al sostre de Catalunya.

Gràcies a l'Asun i en Pepe per haver cedit part de les fotografies.

En memòria d'en Pepe Ramírez Arriaza, que ens va deixar el dia 16 de novembre del 2019, amb 65 anys i moltes aventures pendents de realitzar, allà on estiguis, fer-les realitat, gaudint-les al màxim i desprenent el mateix carisma que sempre ens vas regalar. En Pau Descansis! 

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.