14 de juny del 2008

Pic d'Aragüells (3037) per la vall de Corones

Un dels tres mils més fàcils de pujar i majestuosa talaia envers a tot el massís de la Maladeta, des del pic d'Alba a l'extrem més occidental fins al pic de Russell a l'extrem oriental, passant pels cims més representatius: Aneto, Maladeta, Maldito, Tempestades, ...També admirables els ibons situats a ambdues bandes, els petits i amagats ibons de Corones i l'extens ibón de Cregüeña. Aquest cim pertany a la zona 9-Aneto-Maladeta de la llista dels tres mils.

   


19 de setembre del 2007

Vignemale (3298) - Cerbillona (3247) - Central (3235)

Pujar al Gran Vignemale és una de les poques vivències alpines que queden en els Pirineus. Ascens per la glacera d'Ossoue i mica en mica endinsar-nos en el mar de glaç que ofereix l'altiplà, envoltats de cims rocosos que suren sobre el glaç a banda i banda, sentir-te petit, ...molt petit i a la vegada assaborir la grandesa d'aquest majestuós massís i el que representa: esforç, constància, aventura, història,... 


17 de setembre del 2007

Aproximació al Refugi Bayssellance

Amb una estructura molt peculiar, aquest refugi està situat vora el paradís de tot muntanyenc, amb unes albades que faran llevar-te abans d'hora. Tenim a tocar la glacera d'Ossoue des d'on s'accedeix a la corona del massís del Vignemale i, a 'dos passos' del refugi, un tres mil, el Petit Vignemale. La pujada per la vall d'Ossoue, llarga però molt atractiva, ens amaga racons plens d'història i natura salvatge.


22 d’agost del 2004

Gran Astazu (3071) - Petit Astazu (3012), des de Pineta

Ascens a dos cims de més de tres mil metres, apartats de la carena muntanyosa, en la zona 3-Mont Perdut-Taillon. Des de la vall de Pineta, cal superar d'entrada un desnivell superior als mil metres, fins el Balcó de Pineta. Des d'allà, un altiplà ens portarà fins el Petit i Gran Astazu. Esplèndides vistes de la cara nord del Mont Perdut i dels cims que conformen el "forat" del cirque de Gavarnie, ...només per això, ja val la pena fer els més de dos mil metres de desnivell positius, a més d'assolir dos nous cims.

   


4 de setembre del 2002

Pic Néouvielle (3091)

Introducció:  Un dels cims emblemàtics dels Pirineus francesos i punt més alt de la Reserva Natural de Néouvielle. A mida que guanyem alçada, anem descobrint un munt de llacs, dels quals està rodejat el pic, d'un intens color blau. Cim molt fàcil de pujar amb espectaculars vistes.
  


17 d’agost del 2002

Pic Russell (3207) - Per la vall de Llosars i la Cornisa SO

Aquesta mole rocosa que tanca per al sud-est el massís de la Maladeta, es composa de diversos cims  superiors als tres mil metres. L'ascens descrit és fins el punt més alt de tots ells, el pic Russell. La cornisa SO és una divertida, entretinguda i fàcil diagonal que ens porta directes al cim, que junt amb les grans vistes d'aquest, ens farà oblidar per una bona estona, el caòtic mar de rocs que hem creuat. 


23 de juny del 2002

Pica del Carlit (2921) - Tossal Colomer (2673)

Ascensió clàssica a la pica del Carlit des del llac de la Bollosa, sortejant un seguit d'estanys i pujant per la dreta xemeneia fins el cim. Per fer un itinerari circular, a la tornada baixo per la Coma dels Forats, itinerari molt poc freqüentat i sense camí, fins arribar a l'estany Llat, on enllaço amb un corriol que m'apropa al camí que porta fins al punt d'inici. 

  

7 de desembre del 2001

Montardo (2833) -hivernal des de la Restanca-

Ascendir al Montardo, és pujar al mirador per excel·lència de l'Aran, tant per la seva situació geogràfica com per la vistositat. Sense cap dificultat tècnica destacable, bé és mereix pujar a l'hivern amb neu, on tindrem unes vistes molt clares dels cims del Parc natural d'Aigüestortes i estany de St.Mauricimassís de Besiberri, massís de la Maladeta, Perdiguero, Bachimala, Néouvielle, ... i dels estanys glaçats que l'envolten.