Canyó d'Añisclo: De San Úrbez a Fuenblanca

Caminar dins el canyó d'Añisclo és un gaudir en mig de la natura en estat pur. Assaborir cada passa entre boscos, ja siguin boixedes, pinedes o fagedes, amb olor d'humitat i colors de centellades verdoses, per un camí que s'obre pas sota els penya-segats que formen les grans parets rocoses del canyó. Acompanyats en tot moment per un sorollós riu Bellós, amb gorgs turqueses i cascades de cua blanca, a vegades a la vora i d'altres en el profund estimball, arribem fins a Fuenblanca, on l'estretor dóna pas a un paisatge ampli, lluminós, emanant tranquil·litat i pau. 

  

Ruta circular:  Sí, lineal. 

Sortida i arribada:  Aparcament de San Úrbez.

Temps total: 10h45'   Sense parades:  8h57'    Ritme:  Pausat.

Dificultat:  Fàcil - F        Esforç:  1/5.

Distància:  25,12 km.         Desnivell: +1175 m. - Segons dades del Parc.

Alçada mínima:  922 m.         Alçada màxima:  1679 m.

De interès:  El canyó d'Añisclo, que forma part del Parc Natural d'Ordesa i Mont Perdut, és una vall encaixonada en un profund canyó, que s'ha creat fruit de l'acció degradant de l'aigua del riu sobre la roca calcària, tot i que la capçalera de la vall és d'origen glacial (coll d'Añisclo), amb una longitud de més de 10 km. i una orientació nord-sud. L'ermita de San Úrbez, de tipus balma amb una paret de pedra que delimita la visera natural que forma la roca i que s'accedeix per una escala; es remunta la seva fundació al segle VIII, encara que, hi ha elements que l'emmarquen en el romànic del segle XII. Les cascades, salts d'aigua i gorgs que va formant el riu Bellós en el decurs del recorregut, amb una aigua cristal·lina i turquesa.    

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Portar pals de tresc. Calçat lleuger, sabatilles d'esport tipus trail o senderisme. Evitar els dies de previsió de fortes pluges, hi ha punts on poden ser perillosos.

Mapa:   Editorial Alpina, "Ordesa y Monte Perdido", escala 1:40.000.

Aproximació: Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i en creuar a Escalona, girem a l'esquerra per la carretera HU-631 fins l'aparcament de San Úrbez, just a l'entrada al canyó d'Añisclo.

Descripció:  El recorregut el podem dividir en diverses zones, cadascuna indicada amb un cartell informatiu. La majoria de caminaires arriben fins a La Ripareta i fan mitja volta, jo recomano arribar fins a Fuenblanca.

Zona 1: San Úrbez.

Des de l'aparcament de San Úrbez, a peu de carretera i només accessible des d'Escalona (direcció única), es davalla per un camí, seguint les indicacions, fins el pont nou de San Úrbez. Aquest creua el riu Bellós i és paral·lel amb l'antic pont, que queda per sota.

Des del pont nou, l'antic pont de San Úrbez i l'encaixonat riu Bellós.

El camí és ample, amb una barana de pedra en el cantó del precipici i una gran paret rocosa al costat dret. Seguim les marques blanques i vermelles del GR-15.

Camí cap a l'ermita.

Enseguida ens trobem de front amb l'ermita de San Úrbez, 7', encaixonada dins la balma.

Ermita de San Úrbez.

Davallant, a tocar de l'ermita trobem la font de San Úrbez i el trencall, a l'esquerra, que porta cap a la cascada i el Molí d'Aso i un petit circuit circular per San Úrbez. Deixem de banda aquest trencall per seguir de front.

Font de San Úrbez, propera a l'ermita.

Ja podem veure les grans parets de roca, porta d'entrada al que és el canyó d'Añisclo.

Es veuen les grans parets que formen el canyó.

A partir d'aquest punt i fins gairebé el final del recorregut, el camí anirà encaixonat, amb més o menys amplada, per grans parets rocoses que cauen a plom fins la riba del riu Bellós. Aquest, per no caure en l'avorriment, ens va ensenyant un ampli ventall de gorgs, salts d'aigua i cascades.

El riu Bellós ens rep amb gorgs i salts d'aigua.

Creuem a l'altre riba del riu, pel pont de Sangons, 31'.

Pont de Sangons.

El camí deixa de baixar i planejar, per remuntar la primera pujada "forta" del dia. 

Camí arranjat, de molt bon caminar.

En una bifurcació, 39', amb pals indicador ben visibles, el GR-15 es desvia cap a la dreta direcció els pobles de Sercué i Nerín. Deixem de seguir les marques, obviant el trencall.

Trencall cap a Sercué.

A tocar, trobem la font de l'Escalialla, 41', amb el pont que creua el barranc del mateix nom.

Font de l'Escalialla. Es pot veure la proximitat del barranc i el pont que el creua.

El paratge és magnífic, l'exuberant vegetació, envaeix tots els racons que el riu i el camí no han aconseguit quedar-se.

Los Sestrales.

Cascades que formen magnífics gorgs.

Tram del camí on no entre gaire llum.

El camí torna a l'alçada del riu. En un punt, hi ha un petit corriol que permet accedir a la llera, de roques polides amb l'aigua com el cristall.

El riu Bellós, amb poc cabal d'aigua, en una zona on el camí passa a tocar.

Iniciem una pujada per un camí força arranjat.

El magnífic camí, en la darrera pujada abans d'arribar a Cumaz.

En retrobar-nos amb la llera del riu, en un tram planer, arribem a Cumaz, 1h15'.

Zona 2: Cumaz.

Panell indicador a les següents zones: Selva Plana 1h, La Ripareta 2h., Fuenblanca 4h., Coll d'Añisclo 6h.

El riu Bellós planeja sobre unes roques llises, abans d'abocar-se al buit, canyó avall. Cal recordar que en aquest indret, i en tot el canyó, està prohibit el bany!

  

Cumaz. El riu ens fa una reverència.

El camí inicia una pujada moderada en mig de la frondosa vegetació.

  

La vegetació de sotabosc és més frondosa, en aquest tram més humit.

Passem per la font de Cumaz, 1h19', darrera font com a tal que trobarem en el camí.

   

Font de Cumaz.

Les parets del canyó es tornen més estretes. En una petita "clariana", es poden veure els penya-segats i la imponent alçada.

   

La vegetació invadeix la part interior del canyó.

Creuem un seguit de barrancs. El primer, el barranc Picharol, per un pas de roca polida, amb unes tanques de seguretat o millor dit, delimitadores de l'estimball. 

   

Al pas pel barranc de Picharol.

El segon, amb el barranc més marcat, el de La Mirona, 1h37', que el creuarem per un pont.

   

Pont per creuar el barranc de La Mirona.

Sentim la remor de l'aigua, en la mig amagada cascada del Esquiruelo. Per sobre, un seguit de gorgs que proporcionen l'aigua.

   

Cascada d'Esquiruelo.

Gorgs i salts d'aigua.

A partir d'aquest punt, iniciem una pujada més intensa, deixant el riu en el fons del canyó. Una àmplia llaçada ens farà guanyar alçada ràpidament, per un camí empedrat.

   

El pendent s'intensifica amb una ample llaçada del camí.

En fer la darrera corba de la llaçada, el camí torna a ser més planer, creuant per un pont el barranc de Las Espluquetas, 2h12'. 

   

Pont sobre el barranc de Las Espluquetas.

No gaire lluny, en arribar a una clariana, veiem el indicador de 'Selva Plana', 2h24'.

Zona 3: Selva Plana.

Tot just en el indicador, tenim un petit replà on farem la primera aturada, per fer un mos. Entre la vegetació, podem treure el cap, vora el precipici, per observar la grandària del canyó des d'una perspectiva de més alçada, sense estar encaixonats entre parets.

Indicador de Selva Plana.

Mirador sobre la roca cap a Los Sestrales.

En mig d'una pineda, enseguida trobem el mirador de Selva Plana, 2h27, a peu de cinglera. 

Magnífica pineda.

Mirador de Selva Plana, cap a la cascada del Mallo Sasé.

Davant del mirador, el cim del tozal de la Fueva amb el marcat barranc Mallo Sasé, que més avall forma una espectacular cascada, avui amb poca aigua. 

Des del mirador, els barranc Mallo Sasé i el tozal de la Fueva.

Des del mirador, la cascada Mallo Sasé, amb poca aigua.

El camí que recorre aquesta zona, és molt planer, envoltat de grans arbres, tant de pins com de faigs, a una altura considerable sobre el nivell del riu i vora del imponent estimball. Trobarem a faltar les àmplies vistes però gaudirem de la llum i contrallums que deixen passar les fulles dels arbres.

El camí que recorre la Selva Plana.

En sentir de prop la remor de l'aigua, arribem a La Ripareta, 2h55'.

Zona 4: La Ripareta.

Amb el indicador ben visible, ens comunica que a Fuenblanca queden 2h. i al coll d'Añisclo 4h. En aquest punt, la gran majoria de senderistes donen per finalitzada la visita i donen mitja volta, ...gran error!! Cal dir que, a partir d'aquí, el camí no està tant fressat, a estones es transforma en corriol i s'endureix força respecte a la resta del recorregut que ja hem fet.

La Ripareta.

És una ample zona planera amb bosc, al mateix nivell que el riu Bellós, on el curs del riu és format per unes roques planes i polides, abans que l'aigua salti a les profunditats del barranc. Recordar que està prohibit acampar!!

Riu Bellós en La Ripareta.

Cascada en La Ripareta.

No gaire lluny, seguint el camí que travessa aquesta plana, hi ha la bifurcació amb un pal indicador, 2h58', cap a la dreta, per anar a Llano Tripals remuntant el barranc de La Pardina.

Desvio cap a Llano Tripal pel barranc de La Pardina.

El camí s'interna en una densa fageda, ja en la part final de la plana.

Ens endinsem en una obaga fageda.

El camí es transforma, més agresta i estret, amb continua pujada i alguna petita grimpadeta.

Diversitat de vegetació amb algun petit rierol.

En una de les poques clarianes que trobem, veiem com les grans parets s'estrenyen. Entrarem en una zona denominada Los Estrechos, 3h40'.

Arribant a la zona anomenada Los Estrechos.

El camí realitza una curta llaçada per guanyar alçada i dirigir-se cap a Los Estrechos.  

El camí ha agafat força alçada respecte al riu.

En acostar-nos a la paret de roca, som mullats per una suau 'pluja' provocada per una cascada que prové del barranc Carduso, que es precipita de més amunt. S'ha de vigilar amb el fang i les roques molles! Si el cabdal d'aigua fos contundent, potser tindríem problemes per passar per aquest tram de camí.

De les parets regalimen aigua i de dalt, una lleugera pluja d'una testimonial cascada.

Ara el camí tendeix a baixar, en busca del riu, obrint-se pas entre l'estretor del rocam.

Vora el precipici, el camí va a retrobar-se amb el riu.

Camí en l'estretor de Los Estrechos.

Creuem a l'altre riba del riu Bellós per un pont, 3h56'. En els voltants hi ha gorgs i algun salt d'aigua.

Pont sobre el riu Bellós, al final de Los Estrechos.

 

Cascada i gorg prop del pont.

El camí torna a guanyar alçada ràpidament, flanquejant una zona de roques i seguint el curs del riu a una certa alçada. A mida que pugem, predominen les boixedes i no tant els grans arbres.

Al fons, el pont per on hem creuat.

Fort pendent per salvar la part abrupte del riu.

Trobem indicacions en un trencall cap a 'Cuello Viceto', 'San Vicenda' i 'Montaña de Sesa', 4h11'.

Desvio cap a San Vicenda i Cuello Viceto. (vista cap enrere).

A partir d'aquí, el camí deixa de pujar i manté una similar cota, fins el pas de les cadenes. No te una dificultat remarcable, encara que sí un bon estimball. Les cadenes són de molta ajuda però sobretot amb roca molla o gebrada.

Pas amb cadena de seguretat.

El camí inicia una suau davallada, en busca del riu.

El camí planeja en busca del riu.

Al fons ens apareix el coll d'Añisclo. Ara només queda remuntar vora el riu. Les grans parets del canyó s'han obert per donar-nos vista ample al paisatge i els grans boscos han desaparegut. 

Al fons apareix el coll d'Añisclo.

En el decurs del camí cap a Fuenblanca, el riu va formant un seguit de gorgs i petites "platges" de petits còdols.

En aquesta zona més planera, el riu continua ensenyant-nos petits racons.

Propers a Fuenblanca, tenim a l'esquerra el barranc d'Arrablo i en front el Mallo Oscuro, on apareix la vistosa cascada de Fuenblanca.

A l'esquerra el barranc d'Arrablo i en front el Mallo Oscuro, d'on es precipita la cascada de Fuenblanca.

Arribem a Fuenblanca, 4h51', amb el indicador corresponent prop del pont que travessa el riu Bellós. També hi ha un pal indicador del GR-11.

Arribem a Fuenblanca, això és el paradís!!

Per acabar el recorregut, m'apropo a la cabana de Fuenblanca, 4h57'. Només cal seguir les marques de GR-11 direcció al coll d'Arrablo/Refugi Góriz, una pujada curta i moderada. Abans però, tenim vistes a la gran cascada de Fuenblanca.

Propers a la cabana, es pot veure la cascada de Fuenblanca.

Cabana de Fuenblanca.

De tornada al pont, el creuem i busquem un bon lloc, a prop de la llera del riu, per refrescar-nos i posar els peus en remull. Recuperem forces amb un bon dinar de carmanyola.

Bon lloc per menjar i refrescar-nos.

Des de Fuenblanca encara queden 2h10' per arribar dalt del coll d'Arrablo i 2h25' fins el coll d'Añisclo. Es pot seguir aquest darrer camí un curt tram, remuntant el riu Bellós i gaudint d'un seguit de salts d'aigües amb gorgs, de gran bellesa. 

Salts d'aigua, seguint el camí cap el coll d'Añisclo.

El camí de tornada es realitza pel mateix itinerari de l'anada. Trobarem diferents perspectives i llocs on dubtarem d'haver passat. 

Horaris acumulats de pas en el retorn a l'aparcament.

De Fuenblanca a La Ripareta: 6h37'.

Retornant cap a la part més estreta, el canyó.

Los Estrechos al fons.

De La Ripareta a Selva Plana: 7h07'.

Los Sestrales. Impressionants penya-segats que formen el canyó d'Añisclo.

De Selva Plana a Cumaz: 8h04'.

De Cumaz a l'ermita de San Úrbez: 8h46'.

Pont antic de San Úrbez.

Arribada a l'aparcament de San Úrbez: 8h57'.

Contents amb tan magnífic paratge. Tornarem!!

 

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.