Un estret camí ens porta fins a les profunditats del Congost o Garganta d'Escuaín, en una baixada vertiginosa per l'obaga paret sud, no apte per a principiants. Aquest itinerari és l'únic que accedeix a la llera del riu en mig del congost, on l'espectacle es troba en veure la força en que brolla l'aigua de la surgència, formant una cascada i més avall, un seguit de gorgs i piscines naturals.
Ruta
circular: Sí, lineal.
Sortida
i arribada: Escuaín.
Temps
total: 1h23' Sense parades: 1h03'
Ritme: Ràpid.
Dificultat: Fàcil Esforç: 1/5.
Distància: 2,78 km. Desnivell: +277 m.
Alçada
mínima: 1061 m. Alçada màxima: 1289 m.
De
interès: És l'únic camí per accedir al interior del congost d'Escuaín, on les grans parets ens faran sentir diminuts. En
el poble hi ha una oficina d'informació i turisme on es poden preguntar
pel seguit de recorreguts que comencen en el poble d'Escuaín, oficina
oberta des del mes de juny fins l'octubre. No hi ha cap botiga, així
que haurem de preveure el menjar i la beguda per passar el matí o la
jornada, només una font a l'entrada del poble. Recordar que està totalment prohibit el bany, per estar dins del parc natural. Millor època per realitzar aquest itinerari, en temps de desglaç, finals de primavera.
Surgència del riu Yaga: El dia d'agost del 1980, un grup d'espeleòlegs de la GEB (Grup d'Espeleologia de Badalona), van realitzar per primera vegada la travessa integral, en connectar el forat de os Planos de Rebilla (B15) amb els Viveros o font d'Escuaín (B1), a través de conductes i cavitats subterrànies. A tot aquest conglomerat de forats, túnels, cavitats, ... se l'anomena Sistema Badalona o Fuentes d'Escuaín.
Des del forat B15, a 2216 m., fins el forat de sortida B1, a 1065 m., es pot fer una travessia per l'interior de la muntanya amb un desnivell de 1151 m., sent la tercera travessia subterrània amb més desnivell del món i la primera en aconseguir tal desnivell. La força i cabal de les aigües subterrànies provinents del circ de Gurrundué, han modelat la roca, creant cavitats, llacs, ràpids i cascades. Aquesta surgència desemboca mitjançant una cascada al riu Yaga. Aquest riu és el que en el decurs de molts i molts segles, ha donat vida al congost o garganta d'Escuaín.
Acompanyants: Solitari.
Recomanacions: Camí amb fort pendent per una zona obaga, amb estimball molt a prop, així que evitem els dies de pluja, neu, glaç, aconsellable només amb terreny sec. Botes lleugeres o sabatilles de trail, ...NO xancletes ni espardenyes ni sabatilles d'esport de mudar o d'estar per casa!!. Vigilar les persones amb vertigen o amb poca experiència en muntanya.
Mapa: Editorial Alpina, Ordesa y Monte Perdido, escala 1:40.000.
Aproximació: Sortint
de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22,
fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138.
Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i en creuar a Escalona, girem a
l'esquerra per la carretera HU-631. Enseguida trobarem a la dreta la
desviació cap a Belsierre, Puértolas i Bestué, a més de la indicació cap
a la 'Garganta d'Escuaín'. Una carretera estreta, amb força revolts i
amb algun tram en mal estat ens apropa al poble d'Escuaín, després de 15
km i uns 30' des del desviament.
Descripció: El punt d'inici d'aquest itinerari està indicat amb un pal informatiu, a tocar de l'església de San Pedro d'Escuaín. El indicador és un xic agosarat, ja que en cap moment realitzarem escalada, tot i haver-hi alguna grimpada fàcil i passos equipats.
 |
Indicació en el punt d'inici, Escuaín.
|
Segueixo aquest carrer, que es transforma en un ample camí, una vegada deixada enrere l'última casa, endinsant-me en el bosc.
 |
Senda sortint del poble d'Escuaín.
|
El terreny és força planer, amb lleugera baixada. Un panell m'informa que entro dins el Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido.
 |
Entrem dins del parc nacional.
|
Creu un petit torrent sec, barranc Torcita, 3', amb una fita cap el camí que he de seguir.
 |
Creuant el torrent sec del barranc Torcita.
|
Es tendeix a pujar lleugerament fins trobar el trencall, indicat amb un panell d'advertència, que seguint cap a la dreta em portarà fins la surgència del riu Yaga, 5'. En aquest panell informatiu en avisa de que és una senda perillosa.
 |
Desviació cap a la surgència del Yaga.
|
Iniciem una suau davallada, per la part alta del congost. Enrere queden les cases d'Escuaín i el morro o 'proa' dels miradors sobre el congost.
 |
Congost d'Escuaín i miradors de Proa de o'Castiello.
|
Em trobo el camí tallat per una paret inclinada de roca, on una patinada em porta fins al fons del precipici. Per sort, em trobo una cadena fixe que facilita el poder superar aquest obstacle, 9'. Només començar i sembla que el rètol 'tenia raó'.
 |
Pas amb cadena.
|
Aviat el camí inicia una forta baixada, amb alguna desgrimpada fàcil, havent d'utilitzar les mans en algun punt. En una banda, la dreta, la paret del congost, a l'altre, l'estimball.
 |
| Trams de forta baixada. |
Per si encara no hem tingut prou de baixar, entrem en una canaleta o torrentera, on encara s'accentua més el pendent, per un terreny més trillat, amb pedres soltes, on s'ha d'anar amb molt de compte si està moll, al final d'aquesta curta canaleta, hi ha una gran fita de pedres, on es gira cap a l'esquerra, molt a prop del precipici.
 |
Inici i final de la canaleta o torrentera.
|
Aixecant la vista, me n'adono que he davallat força i ja puc veure els primers salts d'aigua del fons del congost.
 |
Situat en mig de les parets.
|
 |
Ja puc veure el fons del congost i el riu Yaga.
|
El pendent perd en verticalitat. De sobte el camí queda tallat, apareixent unes escales 'artificials' de pedra a banda esquerra. Pujant aquestes trobo una nova sorpresa, una gran balma amb un túnel en la part dreta, per on hauré de creuar i seguir el meu itinerari, 26'.
 |
Túnel dins de la balma.
|
I al sortir, les no menys espectaculars escales, que no donen cap seguretat baixar-les a simple vista, però que un cop hi baixes, confies en que no es trencaran. A més, també hi ha un cable de vida ancorat a la paret per poder-se assegurar.
 |
Rústiques escales al sortir del túnel de la balma.
|
El camí s'escola, poc a poc, cap el fons del congost.
 |
Directe cap a les profunditats.
|
El darrer tram, entro en una zona de molta vegetació. És la part més baixa, molt a prop de la llera del riu.
 |
Les boixedes abunden en la part més baixa del congost.
|
I gairebé sense adonar-me, em trobo amb l'indicador 'Surgencia del Yaga'. La llera del riu és molt a prop i el remugar de l'aigua en mig dels alts penya-segats crea un eco que em realcen les ganes de veure d'una vegada, d'on ve aquest escàndol.
 |
Interior del congost o garganta d'Escuaín.
|
Només he de baixar un curt tram per les polides roques del fons del congost, per veure de front l'espectacular brollador d'aigua transformat en cascada, 33'.
 |
Surgència del riu Yaga o font d'Escuaín.
|
Es pot baixar un xic més, fent una petita desgrimpada per la part més a la dreta. Sobre les roques que hi ha en el gorg, desgrimpo fins a tocar de l'aigua, ara amb l'ajuda d'un tronc, on hauré de posar un peu, arribo fins a la roca on puc esquivar l'aigua i plantar-me en mig de les roques polides.
 |
Gorgs per sota de la surgència.
|
 |
Pas clau per poder baixar més avall de la surgència d'aigües. (vist des de baix)
|
Des de baix, la surgència encara guanya en espectacularitat, i més amb els petits gorgs que hi va formant.
 |
Surgència del riu Yaga, des de baix.
|
Un cop vist la part baixa, remunto la llera del congost. Trobo un seguit de gorgs fins topar amb un indicador on prohibeix el pas. Doncs, ...mitja volta.
 |
Gorgs i grans parets en la part de més amunt del congost.
|
Des d'aquest punt més alt, la llera del congost amb el seguit de gorgs esglaonats guanya en espectacularitat, amb l'afegit d'una aigua cristallina.
 |
El riu Yaga i els seus gorgs, des de la part alta del congots.
|
 |
Aigua cristallina.
|
És hora de tornar a Escuaín. Utilitzo el mateix camí de baixada, no hi ha un altre. Com canvia les panoràmiques a la pujada. Hi ha trams que dubto si he passat per aquí.
 |
Vista del congost, amb el riu i els imponents penya-segats.
|
Fins i tot el pas de la cadena sembla més fàcil, però no val refiar-se, 54'.
 |
Pas de la cadena, a la tornada.
|
Passats tots els obstacles, encaro el camí més ample cap a Escuaín, 57'.
 |
De tornada, un cop deixem enrere el parc nacional.
|
Fins trobar les primeres cases del poble, 1h03'.
 |
Retorn al poble d'Escuaín.
|
Aquest és un d'aquells recorreguts curts però intensos. No pots baixar la guàrdia pel perill a caure, estant en tot moment en tensió pel que et pots trobar. El destí et porta fins a una raconada que supera a la imaginada. Diminut en mig de tant gran i imponent paisatge feréstec, enfonsat en les profunditats del congost i resurgit per una senda que et retorna a la realitat, l'arribada a Escuaín.
Pots veure el track del recorregut a wikiloc.
Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel comentari !!