Serra de Bellmunt: Bellmunt (1248) - Puig Serragrenyada (1220)

Senderisme des de la plana fins el punt més alt de la serra de Bellmunt, recorrent-la d'oest a est. Aquesta serra és la que tanca la plana de Vic pel nord, havent un fort contrast de vegetació entre la cara nord i la sud. Per a l'accés a la carena hi ha forts pendents, un cop dalt, un estret camí va resseguint-la, entre alzinars i fagedes. Recorregut per gaudir de l'entorn i les vistes.  

   

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  St.Vicenç de Torelló - Plaça del Castell.

Temps total:   7h32'.    Sense parades:   6h19'   Ritme:  Moderat.

Dificultat: Fàcil - F        Esforç:  1/5.

Distància:  16,94 km.            Desnivell:  +971 m.

Alçada mínima:   537 m.              Alçada màxima:  1248 m.

Cims:  Turó del Coll de la Gallina (707), Castell de Torelló (784), Turó dels Tres Batlles (805), Puig de Serragrenyada (1220) i Bellmunt (1248).

De interès:  El Santuari de Bellmunt, edificat sobre la roca, data del segle XIII, on només hi havia una petita capella amb la Mare de Deu de Bellmunt. Més tard es van fer ampliacions per consolidar l'edificació. Se la coneix com "L'ermita al cel suspesa".

El santuari de Bellmunt, a més de tenir una part religiosa, també disposa d'hostatgeria, bar i restaurant, on es aconsellable reservar amb antelació tant per dinar com per pernoctar, en la web del Santuari.   

El Castell de Torelló o dels Moros, és esmentat per primera vegada l'any 881. Està declarat Be Cultural d'Interès General. Els terratrèmols del s.XV deterioraren molt el castell. Al s.XVI el Marques de Tarifa ordenà la demolició del castell. Actualment consta d'una torre de defensa circular, d'una alçada de 4 metres aprox. i d'unes parets al voltant de la roca cimera, que feien de base del castell. 

Seguim gairebé en tot el recorregut el PR C-45, amb molt bona senyalització en el tram de pujada a la serra de Bellmunt i baixada pel serrat dels Cristians Vells, però molt poques i mig esborrades en la zona de la plana, havent de fitxar-nos en alguns pals indicadors (de molta utilitat portar el gps). 

El cim de Bellmunt, que també rep el nom de turó de Sa Reganyada, pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC. 

Acompanyants:  Òscar.

Recomanacions:  Calçat lleuger tipus sabatilles de trail, pal de tresc. GPS, hi ha molt poques marques i moltes bifurcacions, principalment en les zones de la plana.   

Mapa:  Editorial Alpina, Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000.

Aproximació:  Des de Vic, capital comarcal d'Osona, s'ha d'anar a buscar l'autovia C-17 direcció nord. En la bifurcació Ripoll/Olot, és segueix per la C-37 direcció Olot, fins la sortida de Torelló. Es segueix la carretera fins una rotonda, seguint la BV-5228 cap a Sant Vicenç de Torelló. Aparquem en la plaça del Castell/av. del Castell. Punt de sortida.

Descripció:  Des del mateix poble, seguim marques i indicadors del PR C-45. Agafem el carrer que porta cap a la zona esportiva. Al final de l'asfalt, es continua per un corriol entre camps. S'arriba a una cruïlla, on hi ha l'escola i la zona esportiva, 9'.

Escola i zona esportiva.

Es gira a la dreta, seguint el camí asfaltat, fins a trobar un pal indicador. Ara cal seguir a la dreta, per terreny erosionat i rocós, seguint una difusa pista.

Pujant cap el coll de la Gallina.

L'objectiu és pujar el turó que tenim en front, accedint pel cantó esquerra, després d'arribar a un recinte reixat, per on accedim a la carena per un corriol. Des de dalt, tenim bona vista dels camps verds de la plana de Vic amb el Montseny de fons.

Des de dalt del turó, la plana de Vic amb el Montseny de fons.

Continuem per dalt de la carena. Després d'una baixada i d'entrar en el bosc, pugem directes, sense camí aparent però sense cap dificultat, al turó del Coll de la Gallina (707), 32'.

Enfront, el turó del Coll de la Gallina.

Les vistes són àmplies vers la plana i el Montseny, però també cap el castell de Torelló, la serra de Bellmunt i Cabrera-Aiats.

Castell de Torelló.

Serra de Cabrera-Aiats.

Davallem fins el coll de la Gallina (692), 34', enllaçant amb una pista, que seguim fins a trobar un pal indicador, agafant el camí que trenca a la dreta i que en un seguit de ziga-zagues, es dirigeix al castell. 

Desviament cap el castell.

Pujada al castell, amb la torre a la vista.

Es supera un tram curt d'escala de ferro per accedir al replà on està situat el Castell de Torelló (784), 46'. Del castell només resta una torre circular d'uns quatre metres d'alçada, uns dipòsits d'aigua i algun petit mur encastat en la roca i que serveix de base al que era el castell.

Restes del castell de Torelló o dels Moros.

Vistes cap a l'oest amb la serra d'Ensija, el Pedraforca i el Cadí. I també cap a la serra de Bellmunt, on es pot observar el cim del Bellmunt, les antenes i el Santuari.

Zoom cap el Bellmunt i el Santuari.

Serres dels Rasos de Peguera, d'Ensija i Pedraforca.

Per unes grapes a la roca, baixem amb compte, pel vessant contrari. Un cop a baix, es segueix per la carena, carena del Castell, que no deixarem en cap moment, sempre seguint marques del PR C-45, que fins ara han estat gairebé inexistents.

Carena del Castell, amb el turó dels Tres Batlles.

Es creua un collet on hi ha un pal indicador, i iniciem la pujada. Ens desviem de la traça per pujar, de front, el turó dels Tres Batlles.

Turó dels Tres Batlles.

Aprofitant el seguit de corriols i petites lleixes, arribem a dalt del turó dels Tres Batlles (805), 1h12'. Les vistes són molt semblants als anteriors cims, a destacar les del castell de Torelló i més a l'oest, el Serrat Alt.

Castell de Torello. De fons, el Montseny.

Ben a prop, el Serrat Alt (831).

Davallem pel vessant oposat fins a trobar les marques del PR. Entrem en un tram de bosc. En sortir-ne, ens trobem en el coll de Maronta (765), 1h22', coll que no és gaire definit. Ara iniciem una forta pujada, entre matolls.

Pujada passat el coll de Maronta.

En arribar a la part alta, trobem una bifurcació de camins, sense indicadors de cap tipus, 1h29'. Aparentment el camí més fressat és el que marxa cap a la dreta i que no hem de seguir (aquest marxa cap a la carena de la Guspinera). Així doncs, continuem pel de l'esquerra, que aviat iniciarà una intensa baixada i on trobarem força pintades blanques-i-grogues.

Baixada cap el torrent de Saderra.

Entrem en zona de conreus abans d'entrar en el bosc, prop del torrent de Saderra. Enllacem amb una pista ampla, on més avall trobem un pal indicador, 1h43'.

Voltants del torrent de Saderra.

Pal indicador. Gir a la dreta, pel camp de conreu.

Deixem la pista per trencar cap a la dreta, a peu de camp de conreu. El creuem i arribem a Les Valls, 1h48', casa en estat de ruïna. La voltegem seguint el camí força fressat.

Inici de la pujada per les Gargantes.

En la bifurcació de camins, amb marques força visibles, trenquem cap a l'esquerra, iniciant la forta pujada per les Gargantes. El camí està força bé, tret d'un tram on entrem en mig de la torrentera i es presenta més descarnat, sempre en mig d'un magnífic bosc.

 

Pujada per les Gargantes.

Un metres abans d'arribar al coll de les Gargantes (917), 2h18', unes marques (grogues-i-verdes i més amunt també només grogues)  marxen cap a la dreta, per un estret camí. Deixem de seguir el PR C-45, que continua cap el coll i no puja a la carena de la serra de Bellmunt.

Gir a la dreta uns metres abans d'arribar al coll de les Gargantes.

El pendent és pronunciat, amb alguna petita grimpada, i és que ara anem a guanyar el desnivell per accedir a dalt de la carena de la serra de Bellmunt, en la seva part més occidental.

Fort pendent per accedir a la part alta de la carena.

En arribar a dalt de la carena, es pot observar els Pirineus, encara nevats, i més a prop el castell de Llaés.

Llaés amb els Pirineus de fons.

Encara continuem pujant, però ara amb una pendent molt suau. Fins ara hem estat pel vessant sud, on predominen les alzines, els roures i els pins. En el vessant nord, ens trobem algunes fagedes, que ens enlluernen amb el seu verd intens. 

En arribar a una d'aquestes fagedes, el camí es divideix, seguint pel de la dreta, que continua pujant, amb marques vermelles i grogues-i-verdes.

Una de les fagedes de la vessant nord.

No gaire lluny, es troba el collet de la Balma d'en Micó (1071), 2h40', on tornen a predominar les alzines.

Collet de la Balma d'en Micó (1071).

El camí continua sobre la mateix carena, a vegades molt a prop de l'estimball.

Camí carener.

En alguna clariana es pot observar Montserrat.

Montserrat.

Passades unes pujades i altres baixades, sense gran pendent ni desnivell, en trobar una fageda, ens hem de desviar del camí per dirigir-nos cap a un ressalt que es veu a la dreta i amunt. No hi ha un camí fressat però és fàcil d'arribar-hi.

Alternant alzinars amb fagedes.

Arribem al puig de Serragrenyada (1220), 3h14', una petita elevació coronada per unes roques, poc distant del camí que anem seguint.

Puig de Serragrenyada (1220).

Pel vessant contrari al pujat, si que hi ha corriol. Aprofitem per baixar per aquest fins a trobar el camí i les marques. Seguim la carena, aquesta anomenada de Serra Grenyada, amb vistes a les antenes, que ja estan molt properes.

Baixant del puig de Serragrenyada, es pot veure la creu de Bellmunt.

Abans d'arribar a les antenes, el camí s'endinsa en una zona de parets de roca, que es superen amb fàcils grimpades. Es creua el collet del Cabrit (1201), 3h26', i es puja a peu de les antenes.

Collet del Cabrit (1201).

Ara per carretera estreta, es baixa fins el collet de les Alades (1217), 3h51', pas entre dues grans roques on la carretera accedeix des de la plana al santuari. No baixem a la dreta, cal continuar de front, en pujada per carretera fins a la plaça sota el santuari.

Esplanada sota el santuari i el cim de Bellmunt.

Es gira a la dreta, pujant per unes escales fins el cim del Bellmunt (1248), 3h36', coronat per una gran creu i punt més alt de la serra de Bellmunt, una immillorable atalaia!!. En front mateix, es troba el santuari de Bellmunt, de fons els cims del puig Cubell, puig dels Llops, Puigsacalm, puig Curull,...

Bellmunt (1248).

Al sud, vistes extenses cap a la plana de Vic, de fons el massís del Montseny, La Mola de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

Vistes cap el sud.

A l'oest les serres de Rasos de Peguera, d'Ensija, del Verd, Pedraforca i Cadí (fotografiades més amunt), que amb la calitja no es deixen veure amb nitidesa. 

Cap el nord, la serra de Milany amb el turó de la Valona i el castell de Milany, la serra de Santa Magdalena amb el cim de Santa Magdalena de Cambrils, la serra Cavallera amb el Taga i puig Estela i de fons els Pirineus amb el puig Dórria, Puigmal, Noufonts, Torreneules, Balandrau, Les Borregues, ...

Al nord les serres prepirinenques i els Pirineus.

De baixada, és obligatori pujar a la terrassa que hi ha en el santuari de Bellmunt, on es pot observar el cim del Bellmunt amb la gran creu que el corona.

Cim i creu del Bellmunt (1248), des de la terrassa del santuari.

A peu de la plaça, hi ha un pal indicador, tot just per on davalla un camí, amb tram d'escales. Recuperem la traça del PR C-45. Aquest ens porta fins l'aparcament que hi ha a la carretera. Baixem per aquesta fins a una corba, on trobem un nou pal indicador vora un camí, 3h45', per on continuarem baixant.

Trencall del camí del serrat dels Cristians Vells.

Les marques blanques-i-grogues del PR C-45 són abundants. Transitem pel camí dels Cristians Vells, en mig del bosc i vora un filat. 

 

Camí de baixada pel serrat dels Cristians Vells.

Quan el camí es torna més abrupte, s'arriba al collet de la Font de Xeca, 4h01'. Es deixa de seguir la carena per davallar cap a la dreta.

Collet de la Font de Xeca.

En mig d'un alzinar espès, baixa un magnífic camí, un tram molt agradable per la seva verdor i silenci.

 

Baixant cap a l'Artiga Dolenta.

L'Artiga Dolenta, 4h28': cruïlla de camins on s'ha d'estar atents a no passar de llarg. A l'esquerra marxa un camí cap a Vidrà, però nosaltres haurem de girar a la dreta. No hi ha cap indicador i les marques de pintura o no hi són o no estan prou a la vista.

L'Artiga Dolenta. Gir a la dreta.

Després d'una bona estona baixant, arribem al Pla de les Alzines, 4h37', amb camps de conreu i alguna monumental alzina. En la part més planera i quan ja veiem el mas d'El Serrat, no queda clar quin de les bifurcacions s'ha de seguir, com a referència, s'ha d'anar cap el mas, vora un camp de conreu.

Es passa a tocar del mas El Serrat, 4h45', seguint les marques i arribant a la carretera.

El Serrat.

Enrere queda la serra de Bellmunt, coronada per la gran creu cimera i el Santuari.

Coronant la serra de Bellmunt, el cim del Bellmunt i el Santuari.

Es segueix un tram curt de carretera per després continuar per un camí, en el punt on apareix un pal indicador. Aquest camí travessa un bosc i ens deixa davant de l'ermita de Sant Roc, 4h52'. Aquesta ermita pertany al s.XVII, va ser construïda com a vot contra la pesta.

Ermita de Sant Roc.

Es puja el turó rocós davant l'ermita per després girar a l'esquerra, baixant pel serrat de Sant Roc, rocós i amb poques marques. Sant Pere de Torelló apareix a l'horitzó.

Baixada pel serrat de Sant Roc.

Anem a parar en el veïnat de Fontdevila, 5h11'. Cal seguir la carretera un tram i després desviar-nos cap a la dreta, seguint els indicadors. Es volteja el poble per sota resseguint uns camps de conreu, fins a un parc infantil, on pugem per un carrer fins a l'església de Sant Pere, 5h22'.

Campanar de l'església de Sant Pere de Torelló.

Creuem el poble, amb indicadors, sortint per la part alta. Travessem camps i el torrent del Roger. Aquest és el punt més agraït dels que ens queda de recorregut.

Torrent del Roger.

Enllacem amb una pista, rocosa i erma, sense arbres. La seguim a l'esquerra, en baixada. Les marques són gairebé inexistents, alguna d'escadussera i mig esborrada. D'aquí fins al final, és de molta ajuda seguir el gps.

A prop de la part sud de St.Pere de Torelló, el camí fa un fir de noranta graus cap a la dreta, on hi ha situat un gran arbre. El camí es transforma en pista, es dirigeix cap a una granja, sense arribar-hi.

Gir a la dreta, amb una granja i el turó del castell de Torelló de fons.

Un pal indicador en una gran esplanada ens marca que hem de girar a la dreta. Ara s'ha de seguir sempre de front, ja que no trobem marques. Quan s'acaba el camí, es segueix pel mig d'un camp de conreu, amb corriol ben fressat. 

Creuant pel mig d'un camp de conreu. Sant Vicenç de Torelló ben a prop.

Es creua el torrent del Roger, primer, i després el torrent de l'Aníjol, que tot i la sequera, porten un fil d'aigua.

Torrent d'Aníjol.

Continuant el camí, enseguida arribem a l'entrada de Sant Vicenç de Torelló. Cal creuar el poble per arribar al punt de sortida, la plaça del Castell, 6h19'.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.