Roca del Corb (537) - Puig de la Creu (664) - Pic del Vent (816)

Itinerari que uneix els punts més alts de la muntanya d'El Farell, tot visitant salts d'aigua, moltes fonts, restes d'un poblat ibèric, els vestigis d'un castell, una església romànica, alzines monumentals, per camins i corriols envoltats de pins i alzines i d'unes esplèndides i àmplies vistes, on gaudirem del Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Collserola i la serralada litoral, el Mediterrani i fins i tot del Cadí i dels Pirineus, amb el Puigmal com a punt més elevat.

 

 

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  Caldes de Montbui (Aparcament de Les Cremades).

Temps total:  8h15'   Sense parades:  7h11'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F.     Esforç:  1/5.

Distància:  25,43 km.      Desnivell:  +1088 m.

Alçada mínima:  200 m.       Alçada màxima:  816 m.

Cims:  Roca del Corb (537), Puig de la Creu (664) i Pic del Vent (816).

De interès: Poblat ibèric de la Torre Roja amb la torre circular de guaita, amb excel·lents vistes cap el Vallès i la serralada litoral. Salts d'aigua, on només gaudirem els dies després de intenses pluges. Es pugen dos cims que pertanyen al llistat de la FEEC dels 100-Cims. Fonts d'aigua en raconades molt pintoresques, no totes ragen. L'església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu, situada dalt del cim del mateix nom. Respectar els camins privats vora les masies, a ningú li agrada trobar-s'hi persones desconegudes a la porta de casa, amb el perill que comporta si tenen gossos de vigilància.  

Acompanyants:  Solitari.

Recomanacions:  Portar aigua, tot i les fonts. Dinar i barretes energètiques o fruits secs. Pals de tresc. Pantaló llarg, hi ha corriols un xic estrets amb bardisses. Mapa de la zona i GPS, moltes bifurcacions per camins, corriols i pistes on no hi ha cap indicació.

Mapa:  Editorial Alpina, El Farell i el seu Entorn, escala 1:20.000.

Aproximació: Des de Granollers, capital del Vallès Oriental, agafar direcció Canovelles, on seguirem per la carretera de Caldes. Passem per sota l'autovia C-17, i girem per la C-1415b, fins a Caldes de Montbui. Es gira pel carrer Major, creuem el pont de la riera, fins arribar a Les Cremades (zona esportiva), on hi ha un ampli aparcament.

Descripció:  Sortint de l'aparcament, em dirigeixo cap el parc de Can Rius, on hi ha una rotonda. A la dreta, surt un carrer, que enseguida es transforma en pista de terra, el camí de Sentmenat. Trobarem marques del GR-97.2 i PR-9.

Camí de Sentmenat, amb marques de GR i PR. (Foto arxiu 23-4-16).

En mig de camps de conreu avancem per l'ample pista, seguint sempre les marques. En una bifurcació, deixo les marques que trenquen per un camí a l'esquerra, per continuar per la pista.

Continuo per la pista, deixant el camí amb les marques de pintura.

Enseguida retrobo les marques del GR i PR. En un revolt, hi ha el trencall per anar al gorg d'en Pèlags amb un pal indicador. 

Continuo per la pista, on després d'un parell de corbes, inicia una pujada fins la cruïlla de pistes anomenada El Roure Gros (256), 20'.

El Roure Gros (Foto arxiu 23-4-16).

Deixo de seguir el GR-97.2. Giro a la dreta per la pista que puja, seguint les marques grogues i blanques un curt tram. 

Pal indicador i trencall cap a l'esquerra que puja cap a la Torre Roja. En aquest punt abandono el PR C-9.

Corriol a l'esquerra cap a la Torre Roja. Deixo la pista.

Un corriol s'enlaira per la carena, en mig del bosc. Després de creuar un tram planer i iniciar una nova pujada, s'ha d'estar atents a un corriol que trenca cap a l'esquerra. 

No hi ha cap indicació ni és molt evident, només un grapat de pedres ho indiquen.

Trencall a l'esquerra cap al torrent de Corró.

El camí inicia un seguit de baixades, curtes però intenses, fins a situar-se a una certa alçada del torrent del Corró, on gira cap a nord, dreta, seguint paral·lel amb el torrent a una certa alçada. Hi ha alguna pintada en forma de cercle de color vermell.

Per un bonic corriol, força planer, s'arriba al salt del Corró, 48', amb indicador a peu de camí. Estic situat en la part alta del salt. El que hauria de ser una raconada màgica, només és una acumulació d'arbres i branques caigudes sobre el saltant, on s'intueix per on l'aigua es precipita.

Indicador del Salt de Corró.

Continuo pel camí, creuant el torrent del Corró i seguint-lo com fins ara. El camí es transforma en pista.   

En una cruïlla de camins, giro pel corriol que marxa cap a l'esquerra i en pujada. No gaire lluny, m'apareix la pista que, girant cap a la dreta, em porta fins el collet del Català (393), 1h06'.

Collet del Català.

Segueixo la pista que davalla cap a l'esquerra. Enseguida m'apareix el indicador cap a la font del Xec, una mica amagat entre les herbes. 

Un corriol baixa fins la font, amagada en un racó i envoltada de molta vegetació. Avui, no raja.

Font del Xec.

Retorno a la pista i continuu avall fins el Pla de les Absoltes, on hi ha una bifurcació de la pista. 

Continuo per la dreta, seguint marques blanques i grogues del PR C-48, fins trobar un camí que baixa cap a l'esquerra, moment d'abandonar la pista i el PR C-48.

Trencall a l'esquerra, cap a Can Senosa.

El camí baixa decidit, amb molta pedra solta i algun pi tombat, fins a trobar la pista d'accés a Can Senosa, 1h27'.

A l'esquerra es pot veure el mas, molt a prop. Giro a la dreta, seguint la pista, voltejant un camp d'oliveres amb alguna de grans dimensions. 

En l'horitzó, dalt d'un cim, ja es pot veure l'església de Sta.Maria del Puig de la Creu. 

Passat el camp d'oliveres i d'una tancada corba a dretes, baixo entre el bosc fins a una cruïlla de camins, on hi ha una taula amb un banc de pedra, a banda dreta. 

Cruïlla de camins en la riera de Sentmenat.

De front, cap a la dreta de la cruïlla, paral·lels a la riera de Sentmenat, arribo a la font del Bou, després de creuar la riera per una passarel·la de fusta, 1h36'. 

Paratge ombrívol, de pau i silenci, només trencat pel brollar de la font. Molt ben arranjat, de dues estàncies, unes parets de pedra vora la font i, separat per una gran alzina tombada, una taula i l'antiga font, que no raja.

Font del Bou.

Des de la font, travesso la riera i la segueixo en paral·lel, fins a trobar-la de front. No s'ha de creuar tot i haver-hi camí. 

M'interno per un corriol a ma dreta mig amagat, amb molta vegetació, fins les roques sota mateix del salt de Guanta, 1h41'. Fa dies que no plou i la riera de Guanta baixa seca, així que en el salt, ni gota.

Saltant de Guanta.

El retorn es pot fer desfent el corriol o, en aquest cas que la riera baixa seca, per la mateixa llera, fins a trobar el camí que creua el torrent, que segueixo cap a la dreta.

Tot just iniciar la pujada, passo per sobre el pou de glaç de Guanta, fàcil de localitzar per que hi ha una passarel·la de ferro i un arbret amb marques del PR.

Pou de glaç de Guanta.

Continua la intensa pujada, amb una grimpada fàcil on hi ha unes cordes d'ajuda, fins la part més alta, on la pendent es suavitza força, sortint del bosc a tocar de la pista o camí de Guanta. Estem propers al Castellet de Guanta, ben visible des d'aquest punt.

Castellet de Guanta, des de l'enllaç al camí de Guanta.

Giro cap a la dreta, seguint l'ample pista direcció al castellet. En trobar una bifurcació, amb un pal indicador i unes cases, continuo cap a l'esquerra, iniciant una intensa pujada per una pista un xic més estreta que per la que pujava i molt més erosionada per l'aigua. 

Segueixo la indicació "Collet del Castell de Guanta", entre d'altres.

Deixo de seguir el camí de Guanta per girar cap a l'esquerra.

En una pujada constant, amb trams amb molta pedra i reguerots, i d'altres amb curts trams encimentats, la pista realitza un parell de llargues llaçades, arribant al collet del Castell de Guanta, 2h18', tot just on la pista fa una corba tancada a dreta i el terra comença a estar encimentat.  

En aquest punt, que no hi ha cap pal indicador, podem veure entre els arbres una marca taronja llampant. Aquest corriol inicia una suau pujada per la carena en mig del bosc, fins assolir el cim de la Roca del Corb (537), 2h22', on estan les ruïnes del Castell de Guanta o dels Moros, Sempre seguint les vistoses marques taronges.

El Castell de Guanta o dels Moros (no confondre amb el Castellet de Guanta, actual restaurant) és una fortalesa medieval ja documentada l'any 1012 (s.XI). El castell actualment està en ruïnes i és impossible determinar quina va ser la seva extensió, quedant en peus només dos murs de pedra. Punt de defensa fronterera dels atacs de les tropes musulmanes establertes més enllà del Llobregat. Segons conte la llegenda, fou refugi del comte Borrell.

Corriol d'accés al Castell de Guanta.

Restes del Castell de Guanta.

Retornem pel mateix corriol al collet del Castell de Guanta. 

Segueixo pel camí que està a tocar del corriol de pujada al castell. Per aclarir, seria con travessar el collet per la vessant contrària, segons pujava per la pista cap el collet.

Aquest camí davalla suaument, flanquejant la carena de la Roca del Corb pel vessant oest. Hi ha de referència una alta torre elèctrica al fons, però que no hem d'arribar-hi. 

Quan el camí planeja, abans d'iniciar la pujada, està el trencall a la dreta, sense cap indicació ni marca, on sembla que entrem en un túnel cap a l'interior del bosc.

Desviació per deixar el camí i seguir un corriol en mig del bosc.

Una baixada constant, pel mig d'un frondós bosc amb un camí ben fressat tot i que en algun tram pot crear dubtes.

Corriol cap el torrent Mal de Can Montllor.

En arribar a la part baixa, el pendent perd intensitat, el bosc s'obre i el camí és gairebé engolit pels matolls i algunes bardisses, però s'hi pot passar força bé.

En apropar-nos al torrent Mal de Can Montllor, el camí va girant cap a nord, fins a trobar l'encreuament per pujar al salt, a tocar del torrent.

En aquest encreuament, amb un banc rústic de troncs en mig d'una espesa vegetació, s'ha de girar cap a la dreta, amb una pendent minsa.

Creuament de camins, girar cap a la dreta. Hi ha un banc de fusta.

Arribo a la torrentera, seca. Després de creuar-la, s'inicia una intensa pujada vora la llera del torrent fins a parar davant del Salt de Can Montllor, 2h49'.

Salt de Can Montllor

Magnífica raconada, de parets verdes i humides, on la llum difícilment entra en el fons del salt. Només uns degotalls d'aigua a peu de paret és el pobre cabal d'aigua, i és que, com els altres salts d'aquesta zona, provenen de torrents que neixen molt a prop i només els dies de grans pluges és quan porten aigua i ens ensenyen tota l'elegància i poder.

Salt de Can Montllor i escales cap a les fonts.

Pujo per unes escales que em porten a la font dels Llorers. Aquesta avui no raja.

Font dels Llorers

Un ample camí em condueix a la propera font de la Fagina, molt arranjada i maca de veure, envoltada d'unes taules de pedra. No raja aigua pel broc de la font, però sí per una aixeta col·locada al costat.

Font de la Fagina.

Des de la mateixa font, es pot veure de lluny l'espectacular paret del Salt de Can Montllor, per on l'aigua es precipita.

Salt de Can Montllor, des de la font de la Fagina.

Continuo endavant per aquest ample camí, fins a enllaçar amb la pista, just en una corba. De front i cap amunt. 

Després d'una llaçada, trobem una nova cruïlla de pistes. Segueixo cap a l'esquerra, per terreny planer fins a topar-me amb una nova bifurcació, no gaire lluny de l'anterior.

Tal i com indica el pal informatiu, he de marxar cap a la dreta, en pujada: "Font del Gurri / Puig de la Creu", 3h10'.

Trencall cap a la font del Gurri / Puig de la Creu.

Enseguida deixo de seguir la pista per agafar un corriol que neix després de pujar unes escales. 

Aquest corriol, costerut i amb un seguit de graons, em condueix fins la font del Gurri, 3h16', on també hi ha una petita taula al voltant. En aquesta font sí que hi raja aigua.

Font del Gurri.

Pel mateix camí de pujada, on el pendent en cap moment dóna respir, em porta a una ampla pista, amb un pal indicador. 

La segueixo cap a la dreta uns pocs metres, ja que enseguida agafaré un corriol que marxa cap a l'esquerra, sense cap indicació ni marca, només una fita de pedres. Potser sigui una drecera de la pista.

Seguir el camí de l'esquerra, deixant la pista.

La pujada és dura però curta. Em retrobo amb una altra pista, potser és la mateixa que he deixat fa una estona.

Ara giro cap a l'esquerra. Ensumo que estic molt a prop d'arribar a dalt de la carena, però encara no veig l'església.

La pista amb una pendent molt suau, m'acosta a l'església de Santa Maria del Puig de la Creu. Per accedir-hi, he de voltejar-la cap a la dreta per una pista, que puja des de Castellar del Vallès.

Església romànica emmurallada de Santa Maria del Puig de la Creu.

L'església d'estil romànic, està situada dalt del puig del mateix nom, a 664 m. Documentada l'any 1193 (segle XII), està construïda dins d'un clos emmurallat i tancat. Església d'una sola nau amb un campanar de planta quadrada. Està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Pots consultar més informació a la viquipèdia.

El puig de la Creu (664), 3h36', te unes vistes privilegiades per a totes bandes, podent fer una circular envers l'església per poder veure el domini de vistes que te aquest cim. Aquest està en el llistat dels 100-cims de la FEEC.

Cap a l'oest, Montserrat amb les agulles del sector de les Gorres, roca de l'Elefant-Sant Salvador i Sant Jeroni ben diferenciades; i Sant Llorenç del Munt amb La Mola, el Montcau i les roques de Finestrelles, que encara conserven una mica de neu dels darrers dies.

Montserrat.

La Mola.

El Montcau i les roques de Finestrelles.

Cap el nord-est, el pic del Vent, els cingles de Bertí amb el veí Puiggraciós i de fons, el Montseny, blanc com poques vegades el podem veure.

El pic del Vent, Cingles de Bertí i Puiggraciós i de fons, el Matagalls i el Turó de l'Home.

Cap a l'est, la plana del Vallès, tancada per la serralada litoral i Collserola.

Les torres de Barcelona amb el Mediterrani, platejat, de fons.

Després de fer un mos i recuperar forces, és hora de llevar-me i seguir cap a l'ample camí del puig de la Creu, pista carenera en direcció nord, gairebé sempre en baixada.

Camí del Puig de la Creu, carener. De fons el massís de Sant Llorenç del Munt.

Travesso el coll de Canyelles (593), per davallar fins una cruïlla de pistes, anomenada l'Alzina Balladora, 4h03'.

"L'Alzina Balladora - A inicis del segle XX, les colles s'aturaven en aquest indret en tornar de l'aplec de Sant Sebastià de Montmajor i, acompanyats de música de gralles, hi ballaven alegrement entorn d'una gran alzina. En el cinqüentenari de la seva fundació, el Centre Excursionista de Castellar del Vallès rememora aquells fets i, des del record més pregon, ret homenatge als seus avantpassats." Una placa col·locada la tardor del 2003 rememora aquells fets.

L'Alzina Balladora. Crulla de pistes¨i enllaç amb el GR-173.

Giro per la pista de la dreta, enllaçant amb el GR-173, on una marca blanca i vermella és força visible en un pi.

Enseguida la pista es torna a bifurcar, deixant de seguir el GR-173 i continuant pel trencall de la dreta.

Una llarga baixada per pista, en mig d'alts pins, va seguint paral·lel el torrent Mal de Can Montllor, fins a creuar-lo en la seva part més alta i esquifida, en una corba tancada a dretes. En aquest punt hi ha un trencall cap a l'esquerra que NO s'ha de seguir.

Creuant el torrent Mal de Can Torrents, en la part alta.

Ara en pujada fins a trobar un nou creuament de pistes. 

Deixo de seguir els amples camins o pistes. Ni cap a l'esquerra ni cap a la dreta, en front apareix un caminet en pujada, molt erosionat per l'aigua. Aquest és per on pujaré.

Cruïlla de pistes. Seguir el camí de front (indicació de la fletxa).

L'inici sembla més una torrentera que no pas un camí, però a mida que guanyo alçada, s'estreny i millora el ferm del terreny. 

El pendent va perdent en intensitat abans de retrobar-me amb una pista o tallafocs, que neix o acaba en aquest punt.

Giro cap a l'esquerra gairebé en 360º, seguint el camí ample en mig de la carena, amb torres elèctriques i sota els cables de llum.

Carenant sota les torres elèctriques, cap el Castellet de Dalt.

Els treballs de desforestació han malmès aquest camí, que va agafant direcció cap a la dreta fins trobar una nova cruïlla de pistes, que segueixo cap a la dreta, arribant ràpidament al proper mas del Castellet de Dalt, 4h37'.

No es pot accedir fins el mas, el camí és propietat privada i a més està barrat amb cables elèctrics pel bestiar. Si us plau, respecteu la privacitat del mas!!

Deixo de seguir la pista. Estant en front del mas, segueixo cap a l'esquerra, on es pot veure en un pi, una pintada groga.

M'endinso en el frondós bosc, sempre seguint les marques i obviant el trencall de la dreta i els pals de llum.

Desviació a l'esquerra, per camí amb marques grogues.

Fins a sortir molt a prop de la cruïlla de pistes d'Els Tres Pins (624), 4h48'.

Collet d'Els Tres Pins.

Un pal indicador m'assenyala que he de continuar per la pista que tinc en front, direcció "El Farell/Caldes de Montbui", amb marques blanques i grogues del PR C-48.1.

Una ampla pista es dirigeix cap el nord-est per sobre de la carena. Sempre pel camí principal, obviant qualsevol trencall, tant a dreta com a esquerra.

Camí del Farell, cap el pic del Vent.

L'Alzina de les Bombes, 5h09', una gran alzina en mig de la pista, on hi ha un pal indicador. En aquest punt, un camí baixa cap a l'esquerra fins el poblet de Sant Sebastià de Montmajor, però que no seguiré. 

Enllaç amb el PR C-48 i punt on finalitza la variant 1 d'aquest PR.

L'Alzina de les Bombes. Cruïlla de camins.

Recte, direcció "Obaga del pic del Vent/El Farell".

Travesso el collet del Serrat dels Cargols, deixant de banda la bifurcació de la dreta, per seguir de front, uns pocs metres cap amunt, fins desviar-me per un corriol que puja cap a la dreta, marcat amb pintura blanca i groga.

Deixar pista i seguir corriol de la dreta.

Aquest corriol es torna camí i fa de drecera de la pista, estalviant-me una bona estona i gaudint de millor paisatge, veient el proper pic del Vent amb la senyera al cim i més lluny, el Matagalls vestit de blanc. 

Pujant pel corriol, al fons es veu el pic del Vent.

En retrobar la pista, giro cap a la dreta on està situada l'Alzina del Vell del Tabac, 5h26', en mig d'una cruïlla de camins i pistes. Deixo el PR C-48 en aquest punt.

L'Alzina del Vell del Tabac. Cruïlla de pistes i inici del corriol al pic del Vent.

Darrere l'Alzina, hi ha un pal indicador i un corriol amb marques del PR C-9.2, que puja fort per la part obaga o vessant oest del cim, cap el pic del Vent (816), 5h39', sostre de la muntanya d'El Farell. Cim inclòs en el llistat dels 100-Cims de la FEEC.

Pic del Vent (816).

Grans vistes des del cim, amb un fet poc usual, molts cims encara estan blancs de les darreres nevades.

Cap el nord: el Pedró dels Quatre Batlles, el tossal d'Estivella, ... (Rasos de Peguera); el Cap del Verd i Cap d'Urdet (Serra del Verd); la Torreta de Cadí, Vulturó, Pedraforca, Comabona, ... (Serra de Cadí); la Creu de Ferro, el Serrat Voltor, ... (Serra d'Ensija).

Rasos de Peguera, Serra del Verd, Cadí i serra d'Ensija.

I Pirineus amb el Puigmal, Noufonts, pic de l'Infern, Bastiments, Balandrau, ...entre d'altres, ressalten darrere la Mola de Gallifa o Sant Sadurní de Gallifa.

La Mola de Sant Sadurní de Gallifa, al fons els Pirineus.

Cap el nord-est: Els cingles de Bertí amb el Puiggiró i el Serrat de les Escorces, i enfront, el Puiggraciós. Darrere d'aquest s'aixeca el Montseny, majestuòs, amb el Matagalls i més a l'est, Les Agudes, Turó de l'Home i Puig Sesolles, sobresurten del cims del Sui i del turó de Samon.

  

Cingles de Bertí i Matagalls (Montseny).

Puiggraciós i Turó de l'home (Montseny).

Cap a l'est i el sud: La plana vallesana, separada del mar per la serralada de litoral i Collserola.

I cap a l'oest, Sant Llorenç del Munt, amb els cims de La Mola i Montcau com a més destacats.

Massís de Sant Llorenç del Munt, des del pic del Vent.

Inicio la baixada cap a Caldes de Montbui, resseguint la carena sud per un corriol, fins a l'encreuament de pistes i inici de l'asfaltat de la urbanització El Farell.

En aquest punt hi ha un pal indicador. Cap a la dreta, baixant la serra Llisa fins a trobar un camí, amagat a la vora del bosc però ben visible, on abandonaré la pista i el PR C-9.2, per seguir-lo.

Desv. esquerra per corriol de la Serra Llisa.

El corriol s'endinsa en el bosc, no gaire lluny, apareix una cruïlla de camins, ben marcada a més de tenir una gran fita de pedres en una alzina de diversos troncs. 

Em desvio cap a l'esquerra, per una intensa baixada, amb pedra solta i algun ressalt rocós. Aquest tram és una trialera de baixada de btt, força tècnica. Amb terreny moll, aquest és un lloc de fàcil patinar.

Baixada per la trialera cap a l'Alzina de la Jeia.

Quan el camí comença a planejar, arribem a l'Alzina de la Jeia, 5h58'. De la gran alzina no en queda res, però si dels murs de pedra que servien per tancar el bestiar.

Murs de pedra de l'Alzina de la Jeia.

No continuo endavant, em desvio per un corriol cap a la dreta, vora la paret de pedres, fins a trobar un camí més ample, uns pocs metres més avall.

Girant a l'esquerra, inicio una suau davallada per intensificar-se més avall, salvant el seguit de pins caiguts que continuen a peu de camí. 

Collet de la Titella (531), 6h05', on hi ha un encreuament de pistes i enllaço amb el PR C-9.

Collet de la Titella.

Tal com baixo cap el coll, la pista que he de seguir és la que queda en front, amb una intensa baixada.

Quan el pendent es modera, hi ha un camí que es desvia a la dreta de la pista, amb pedra solta, és una drecera que m'estalvia una gran llaçada. Es vagi per on es vagi, es surt al mateix lloc.

Continuo baixant per la pista, encara que un xic monòtona avanço ràpidament gràcies al desnivell, fins el collet del Català (393), 6h26'.

Collet del Català.

Aquest matí he passat per aquest punt. Ara hi torno, però, per no repetir itinerari, continuo cap a l'esquerra, per la pista que baixa, seguint les marques blanques i grogues del PR C-9.

Una intensa baixada, un curt tram de pujada i una nova baixada, em situen al collet de la Torre Roja (368), 6h37'.

Collet de la Torre Roja.

Abandono la pista que baixa directe a Caldes de Montbui i el PR C-9, per desviar-me a la dreta per la pista ample que planeja i més endavant inicia una suau pujada fins les restes del poblat ibèric de la Torre Roja, 6h41'.

Poblat ibèric de la Torre Roja.

En l'altre l'extrem de la petita plana, està situada la torre de guaita, la Torre Roja, que domina la plana del Vallès, la depressió del Besòs, les serralades Litoral i Collserola i que ens dies clars, es pot veure el relleu de Mallorca.

Torre Roja.

Caldes de Montbui des de la Torre Roja.

Voltejo la Torre Roja. En front, baixa un corriol un xic abrupte amb fort pendent, resseguint la carena. Més avall, el terreny millora.  

Al final d'aquest, es troben les restes de l'ermita de Sant Miquel de l'Arn (s.XI), tot just amb l'enllaç amb la pista. Aquestes ruïnes estan envaïdes per la vegetació i algunes alzines, i és fàcil de passar i no veure-la.

Ermita de Sant Miquel de l'Arn. (Foto arxiu 23-4-16).

Continuant per la pista i enllaçant de nou amb el PR C-9, arribo a la propera confluència, El Roure Gros (256), 6h53'.

Cal girar cap a l'esquerra, en baixada per la pista, per arribar al poble. 

Abans, però, giro per un corriol que trenca a la dreta, amb pal indicador, cap a la font de les Escales, 6h58'. Deixo de seguir les marques del PR C-9 que retrobaré més avall. Aquest corriol surt just quan la pista fa un gir a l'esquerra, força tancat.  

Avui la font deixa anar un rajolí d'aigua.

Pal indicador en el desviament cap a la font de les Escales.

Font de les Escales i riera de Codonys.

Travesso la riera de Codonys i remunto el corriol. Continuo per un camí amb marques del PR-9 sobre una gran pedra, passant vora una bassa d'aigua, fins a enllaçar amb la pista.

Ja només em queda seguir la pista en mig dels camps de conreus i oliveres fins a l'asfalt, prop del parc de Can Rius. Girant cap a l'aparcament de Les Cremades, 7h11'.

Recorregut espectacular però que, per gaudir de la seva màxima esplendor, s'ha de fer en un o dos dies posteriors a episodis de pluja abundosa, on els saltants, els torrents, les fonts i també el fang, faran d'aquest recorregut una autèntica aventura salvatge. 

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

 

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.